10 anys de la gran tragèdia de la 'fast fashion': ha canviat la indústria?

BarcelonaEl 24 d'abril del 2013 l'edifici Rana Plaza –als afores de Dhaka, la capital de Bangladesh– es va ensorrar en pocs segons. Els avisos sobre les esquerdes descobertes a l'immoble de vuit pisos on hi havia diversos tallers tèxtils havien estat ignorats. El dia anterior s'havia ordenat als treballadors que tornessin a la feina tot i l'estat alarmant de l'estructura. No hi havia sindicats i l'amenaça de perdre una part del sou els va forçar a tornar a entrar a les fàbriques. L'accident va causar la mort de més de 1.130 persones, tot i que segons les entitats que deu anys després encara lluiten perquè es respectin els drets humans a la indústria de la fast fashion s'hauria pogut evitar des d'un principi. La tragèdia del Rana Plaza no era la primera que es produïa en aquest sector ni va ser l'última, però les imatges van donar la volta al món i van suposar un cop duríssim a la imatge pública de les grans multinacionals de la moda i les condicions laborals dels seus treballadors.

La campanya Clean Clothes (Roba Neta) va identificar almenys 29 marques que havien treballat recentment amb una de les cinc fàbriques situades a l'edifici, entre les quals hi havia Mango, El Corte Inglés, Benetton, Primark i The Children's Place. Immediatament després de l'ensorrament es va activar l'Acord sobre els Incendis i la Seguretat en els Edificis de Bangladesh, un pacte jurídicament vinculant entre firmes de moda i sindicats del país per aplicar les mesures necessàries i evitar nous ensorraments i incendis, a través d'inspeccions independents i formacions en prevenció de riscos. El van acabar signant prop de 200 companyies, també algunes que no havien estat implicades en la tragèdia com Inditex i H&M. Però unes altres es van negar a signar-lo, com Decathlon, Ikea, Levi's i Amazon. També es va crear un fons per compensar econòmicament els supervivents i les famílies de les víctimes, encara que algunes de les marques implicades mai van arribar a pagar.

"El fet que [l'episodi de Rana Plaza] fos tan gran va provocar que ja no es pogués passar per alt i va augmentar la pressió de la societat i les organitzacions. Ja se sabia, però va sortir a la llum que fràgil que era tot el sistema: aquelles persones no eren lliures perquè no van poder dir que no i van tornar a entrar a l'edifici per continuar treballant", recorda Judith Talvy, responsable de la campanya Roba Neta a Setem Catalunya. L'entitat ha organitzat aquest dilluns a les onze del matí un homenatge a l'Arc de Triomf de Barcelona per recordar les persones que hi van morir i per reivindicar que una dècada després el sector tèxtil encara té moltes assignatures pendents. "Sense més llibertat sindical no pots aconseguir moltes de les altres millores i falta més transparència, que es pot aconseguir amb més regulació", afirma Talvy.

¿Com ha canviat la indústria en aquests deu anys des de la tragèdia del Rana Plaza? El professor d'Esade Alfred Vernís insisteix que l'acord de Bangladesh va comportar una onada de canvis i va obligar "les companyies més serioses" a posar-se les piles en matèria de prevenció de riscos i transparència. Després d'aquest primer compromís n'han arribat uns altres, perquè enguany el pacte –que s'ha de renovar periòdicament– s'ha estès al Pakistan, on fa dues setmanes van morir quatre bombers durant un incendi en una fàbrica tèxtil. "El sou mínim continua sent un problema", reconeix l'acadèmic. També a Bangladesh perquè, malgrat que els sindicats han guanyat força negociadora, els empresaris locals també amenacen amb l'argument que una millora de les remuneracions faria que les grans multinacionals de la moda que hi fabriquen les seves col·leccions canviessin d'emplaçament. A més, des de l'ensorrament de fa deu anys la fast fashion ha sumat nous països productors com Etiòpia i Cambodja i han irromput al tauler del joc companyies com el gegant xinès Shein, que ja ha rebut informes en què es denuncien les condicions laborals dels seus tallers.

Què han fet Mango, Inditex i H&M?

Contactades per l'ARA, algunes de les principals marques de moda ràpida defensen els seus avenços en l'última dècada per evitar més casos com el de Rana Plaza. Mango era una de les companyies que treballaven amb algunes de les fàbriques situades dins l'edifici i indiquen que des de l'accident "la nostra companyia, així com tota la indústria tèxtil i el sector, van fer un canvi de mentalitat unint-se per analitzar-ne en profunditat les causes i millorar les condicions laborals dels treballadors". Així doncs, destaquen el progrés assolit amb l'acord de Bangladesh i recorden que recentment també van signar el del Pakistan. A més, treuen pit d'haver-se convertit a finals del 2022 "en la primera gran empresa de moda a Espanya" que publica la llista de les seves fàbriques Tier 3, és a dir, les relacionades amb els proveïdors de materials com teixits i fornitures, després d'haver fet el mateix amb les de primer i segon nivell.

Inditex assegura que va intervenir "des del primer moment" per ajudar les víctimes i els seus familiars i que va participar de manera activa en les iniciatives sorgides arran de l'ensorrament. El grup fundat per Amancio Ortega insisteix que el 49% de les fàbriques on es van confeccionar les seves peces l'any passat estaven situades en països com Espanya, Portugal, el Marroc i Turquia. "Tots els fabricants i proveïdors que formen part de la cadena de subministrament d'Inditex estan subjectes a un estricte codi de conducta que estableix estàndards d'obligat compliment en matèria de drets laborals, salut i seguretat del producte i aspectes mediambientals", indiquen fonts de l'empresa. I remarquen que l'any passat van dur a terme més de 20.000 auditories als seus proveïdors.

H&M diu que els seus "pensaments estan amb els afectats pel tràgic accident de Dhaka de fa deu anys", encara que reitera que la firma sueca no tenia producció en cap de les fàbriques de roba afectades. "L'accident del Rana Plaza va posar de manifest la necessitat urgent d'establir un acord, un dels primers entre marques mundials i sindicats que es van unir per millorar la seguretat contra incendis i en els edificis a la indústria de la confecció a Bangladesh. Gràcies a això hem vist millores significatives a tot el país. De cara al futur, hem de continuar treballant junts com a indústria per garantir els drets i la seguretat dels treballadors", es limita a afirmar.

Fashion Revolution és una altra de les entitats que, com Roba Neta, continua denunciant els vicis de la indústria tèxtil. "Rana Plaza va marcar un abans i un després i va donar molta visibilitat, però s'han continuat produint accidents. El món va molt de pressa i hi ha nous desafiaments com ara els riscos de salut per l'ús de productes químics", explica Nadège Seguin, responsable de l'organització a Espanya. La campanya Good Clothes Fair Pay està recollint un milió de signatures de ciutadans europeus per exigir a les empreses de moda "sous vitals" per als treballadors del sector. Així i tot, Seguin recorda que cal continuar fent un exercici de presa de consciència sobre on i com es fabrica la roba que ens posem cada dia. El missatge per als consumidors el té molt clar: "Compra menys, escull millor i fes que duri".