Els misteris de la planta de bateries

BarcelonaEl 4 de març la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, anunciava de forma sorprenen un consorci per aixecar una planta de bateries per al cotxe elèctric “a prop” de Martorell. L’anunci deixa obertes moltes incògnites, com el lloc on anirà o què s’entén com a planta de bateries, ja que no és el mateix fabricar cel·les que muntar bateries per al cotxe elèctric.

Fonts del sector de l’automoció expliquen a l’ARA que no tenen cap dubte que la fàbrica serà a Catalunya. L’opció que veuen més consolidada és que es faci a l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca, de manera que es resolen dos problemes d’una tacada (la manca de fàbriques d’aquesta mena i el futur dels treballadors afectats pel tancament del fabricant japonès). Aquestes mateixes veus, però, expliquen que hi ha possibilitats que la infraestructura industrial acabi més a prop de Martorell, o bé a Abrera o bé a Sant Esteve Sesrovires.

Aquestes fonts expliquen que si la ministra Maroto no va concretar clarament aquest punt va ser per evitar una onada de crítiques a l'executiu central per suposat tracte de favor a Catalunya. I diuen, a més, que l’executiu Sánchez estava esperant a comunicar oficialment que aquesta fàbrica es farà a Catalunya fins a poder anunciar altres projectes estratègics vinculats als fons europeus (els cobejats PERTE) en altres comunitats autònomes, per suavitzar l’impacte polític que pot tenir la notícia en diferents àmbits. 

Urgència

Espanya necessita més d’una planta per mantenir la indústria

Espanya és el segon productor d’automòbils d’Europa i el novè del món. Aquest sector aporta un 10% del PIB de l’Estat. El cotxe elèctric és clau per mantenir aquesta indústria, ja que la Unió Europea preveu una mobilitat descarbonitzada el 2050, amb un objectiu intermedi el 2030 d’un 20% de cotxes sense emissions. “Per complir aquest objectiu caldrà no una planta de bateries, que té una producció aproximada de 300.000 unitats anuals, sinó almenys dues”, explica Josep Maria Vall, president del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC).

Ubicació

200 quilòmetres és a prop per una planta d’aquest tipus

La ministra Maroto no va aclarir on anirà la planta de bateries. Va dir “a prop” de Martorell. Però què és, a prop? Els experts apunten que les bateries s’han de muntar a les pròpies plantes de fabricació de cotxes o a pocs quilòmetres, perquè són un component molt pesant amb una logística complicada.Però una altra cosa és on es fabriquen les cel·les, la part més important de les bateries. Josep Maria Vall indica que “a prop” poden ser 200 quilòmetres. Una planta a aquesta distància, afegeix, podria donar servei a Seat, però també a la fàbrica d'Opel a Saragossa i a la de Volkswagen a Navarra.

Els terrenys de Nissan

Una opció amb pretendents però que perd pes

Mig milió de metres quadrats a la Zona Franca s’han de reindustrialitzar. Aquest forat que deixarà Nissan a finals d’any és una bona opció. És l’aposta que els sindicats han plantejat a la taula de reindustrialització. I ja han sortit alguns pretendents, com LG Chem o Schneider.

Però sembla que les bateries s’allunyen de Nissan. El delegat de l’Estat a la Zona Franca, Pere Navarro, va admetre que una part d’aquests terrenys es podrien dedicar a la logística de l’última milla. “La Zona Franca és el passeig de Gràcia de la logística”, diu una font del Consorci. Els sindicats es van escandalitzar i van enviar a Navarro una dura carta en què exigien que els terrenys es destinin a finalitats industrials en la seva totalitat. Vall explica que la planta de bateries requereix molta inversió, però menys personal que una fàbrica de cotxes com Nissan. A més, als treballadors de la marca japonesa se’ls hauria de formar per fer bateries. Per això, el president del CIAC aposta més per una planta de muntatge de vehicles a la Zona Franca.

Batalla territorial

Les bateries desfermen els retrets entre comunitats

Una desena de comunitats espanyoles tenen plantes de fabricació de cotxes i totes volen una planta de bateries. Per això l’anunci de Reyes Maroto va provocar moltes crítiques. Des de l’alcalde de Càceres, Luis Salaya, que va dir que ni un gram de liti de les mines extremenyes aniria a Catalunya, fins als presidents de l’Aragó, Javier Lambán, i del País Valencià, Ximo Puig, que volen la planta als seus territoris.

El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va expressar la seva “sorpresa” pel fet que l’anunci de la ministra es fes abans de tancar l’assignació dels fons europeus de recuperació, ja que l’Estat forma part del consorci que ha de fer la nova planta i, alhora, serà qui repartirà els fons europeus.

Política

Les excuses de Pedro Sánchez i l’oferta de la Generalitat

Mentre que la Generalitat ha dit que té terrenys “immillorables” per a la planta a Martorell, Abrera i Sant Esteve Sesrovires –és a dir, al costat de Seat–, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha intentat apaivagar les crítiques per l’opció catalana. El govern espanyol donarà suport a l’automoció a totes les comunitats: “En això treballem”, va haver de dir en seu parlamentària.