La misteriosa factura del rescat de les radials

Madrid“És molt difícil de calcular”, s’excusava el número tres del ministeri de Foment aquesta setmana al Congrés de Diputats. Manuel Niño, secretari general d’Infraestructures, va comparèixer dijous i el cost del rescat de les autopistes radials fallides va ser una de les preguntes que va esquivar respondre tant als diputats com, posteriorment, als periodistes. Dos dies abans, però, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) havia advertit que justament als pressupostos de l’Estat faltava comptabilitzar-hi el cost que tindria per a les arques públiques aquest rescat. Segons les seves estimacions, suposaran uns 2.000 milions d’euros, equivalents a dues dècimes del PIB i, per tant, dues dècimes més de dèficit en un any en què diverses institucions -com l’FMI o la mateixa Airef- ja han avisat que Espanya molt probablement no complirà els objectius.

De fet, de cara a Brussel·les l’Estat sí que ha fet càlculs. El govern espanyol ha de presentar cada sis mesos un pla d’estabilitat a Europa amb mesures i dades que demostrin que pot complir els objectius de dèficit fixats. Ara fa mig any, en aquell document, el ministeri d’Economia va deixar per escrit que el cost d’absorbir les nou radials seria d’uns 2.500 milions. El nou projecte de pressupostos, però, no recull aquest apartat. Niño va assegurar que “el càlcul del pla d’estabilitat inclou altres coses com les expropiacions de terrenys o els costos judicials” i que, per tant, no s’adiu del tot a la factura que pot suposar. Espanya ha de tornar a enviar el pla d’estabilitat a Brussel·les a finals d’aquest mes.

En el seu informe l’Airef insisteix que és important per a la transparència i la correcta anàlisi de “riscos potencials que pugui assumir l’administració central” incloure dades com les responsabilitats que s’hagin d’afrontar per sentències judicials o crèdits morosos. Aquest supervisor recorda que poden afectar els objectius d’estabilitat.

És exactament el que passa amb la factura del rescat de les radials. L’Airef insisteix que l’avantprojecte que va presentar Montoro “no inclou cap crèdit pressupostari per assumir el concepte”. Tot i això, l’autoritat fiscal fa servir les seves pròpies previsions per xifrar-lo en 2.000 milions, i considera que és un dels riscos més elevats per al compliment dels objectius. El secretari general d’Infraestructures, però, deia que “s’ha de veure” si aquesta despesa computa al dèficit i recordava que el que sí que ha calculat l’Estat és el que preveu recuperar tornant a adjudicar aquestes autopistes fallides, uns 1.000 milions.

Montoro ja va explicar que si no hi apareixia la despesa és perquè aniria a càrrec del Fons de Contingència. “És un procés conseqüència de sentències judicials que genera un crèdit que ha d’atendre l’Estat en el seu moment i per això no figura al programa de despesa dels pressupostos”, va justificar el ministre d’Hisenda, que va assegurar que quan s’hagi d’afrontar l’Estat haurà de tenir capacitat per pagar-lo i va admetre que sí, que tindrà un impacte “determinat” en el dèficit. Els comptes preveuen 2.397 milions d’euros per al Fons de Contingència del 2018, un 1,2% més que l’any anterior, ara bé, un import inferior al cost de les radials previst al programa d’estabilitat, inferior als 4.000 milions que reclamen els fons d’inversió propietaris de les autopistes i inferior als 3.718 milions que calcula el Tribunal de Comptes.

L’estratègia del rescat financer

Una altra de les dades que troba a faltar l’Airef és el cost derivat de la reestructuració del sector financer, és a dir del rescat de les caixes. L’impacte actual s’observa principalment als comptes del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el Fons de Garanties. Des que existeix l’Airef que reclama que el govern espanyol inclogui aquestes xifres als pressupostos, i aquest any tampoc hi eren. Va ser el president del FROB, Jaime Ponce, qui va revelar dimecres que aquest fons suposarà 325 milions de dèficit el 2018 i que en va suposar 475 el 2017. Les fonts consultades asseguren que, al final, la informació que l’Airef reclama acaba arribant per altres vies.

L’Estat ho aprofita i sempre juga amb aquestes dècimes. Quan presenta les dades de dèficit de l’any sempre les mostra “sense comptar ajudes financeres”, assegurant que Brussel·les no ho té en compte. Al mateix temps, però, el que acaba recollint la Comissió Europea són les dades amb ajuda financera, que, per tant, són superiors a les que fa servir sempre el govern espanyol.

El 2017, sense comptar ajudes financeres, Espanya quedava per sota del 3,1% de dèficit; comptant-les, però, quedava unes centèsimes per sobre (tot i que encara complint l’objectiu pactat). Per a aquest any podrien ser les autopistes les que facin ballar les dècimes que permetin l’aprovat a l’Estat.

LES CLAUS

1. Per què es van haver de rescatar les autopistes?

Mai van assolir les previsions de trànsit que s’havien projectat. El 2013, per exemple, hi van passar 4.672 vehicles, dels 25.328 previstos. A això s’hi van afegir uns costos més elevats del que s’havia pressupostat, a causa del preu pagat per les expropiacions. L’Estat va afirmar que no costarien diners públics i encara sosté que són rendibles.

2. Quines autopistes o trams són?

Són nou autopistes que connecten la capital espanyola amb altres ciutats o trams propers: Madrid-Guadalajara, Madrid-Arganda, Madrid-Ocaña, Madrid-Navalcarnero, l’Eix Aeroport M-12, la circumval·lació d’Alacant i els trams de l’AP-41 Madrid-Toledo, de l’AP-36 Ocaña-La Roda i de l’AP-7 Cartagena-Vera.

3. Què es farà amb les autopistes després de ser rescatades?

Els diferents governs havien anat esquivant la solució final preveient l’elevat cost públic que suposaria, després d’haver deixat atrapats uns quants fons. Ara, com que el trànsit s’ha tornat a reactivar, Foment s’ha decidit finalment a tornar a adjudicar-les per paquets, i assegura que ingressarà 1.000 milions.

3. Com s’ha fet el rescat i com es relicitarà?

El ministeri de Foment va fer una roda de premsa només per aclarir-ho. Ara les autopistes passen a ser propietat de la societat estatal Seittsa, que depèn de Foment. Haurà de concloure la transmissió d’actius i obrir els concursos. Així, per paquets, és com l’Estat vol ingressar la quantitat que rebaixi una factura que pot arribar als 4.000 milions.