El misteri portuguès

MadridPortugal està de moda. Els turistes inunden Lisboa i Porto, ja comencen a descobrir la costa alentejana i fins i tot les illes de Madeira i les Açores gràcies a la pluja de vols low cost. El govern socialista d’António Costa no para de créixer en popularitat a les enquestes després d’aconseguir la quadratura del cercle durant dos anys: augmentar el salari mínim un 14,8% i disminuir alhora, de manera dràstica, el dèficit. Ha tancat l’any a l’1,3%, segons les dades provisionals, i ja l’any passat va sortir de la llista negra de Brussel·les, a diferència d’Espanya. Després del dur rescat del 2011 i de complir fil per randa les mesures d’austeritat de la troica, Portugal fa tres anys que creix i el 2017 va fer-ho a una mitjana del 2,5%, la millor dada des que va entrar a la zona euro. L’última dada positiva ha sigut la de l’atur, que ja se situa a nivells del 2004, amb un 8,3% al novembre, mentre que al pic de la crisi, el gener del 2013, va arribar al 17,9%.

Per què Portugal ha aconseguit el que a Espanya sembla impensable, un atur per sota del 10%? Els experts consultats per l’ARA s’afanyen a marcar grans diferències històriques entre els mercats laborals a banda i banda de la frontera, sobretot per la llarga tradició dels portuguesos a emigrar per millorar les perspectives de feina -dos dels 10 milions d’habitants viuen a l’estranger, la proporció més gran a Europa-. També adverteixen que la creació de llocs de treball va lligada a contractes que, majoritàriament, només arriben al salari mínim: 580 euros al mes des d’aquest any -a Espanya el salari mínim és de 736 euros-. De fet, Portugal és el país de la UE amb un salari mínim més pròxim al salari mitjà, segons l’Eurostat: entre un 20% i un 30% dels treballadors, les dades fluctuen depenent del càlcul, viuen amb menys de 600 euros nets al mes. Les dades també són alarmants a Espanya, si bé els salaris són, de mitjana, més alts (vegeu el gràfic). A l’Estat, un 47% dels treballadors no arriben a ser mileuristes, segons un estudi del Sindicat de Tècnics del ministeri d’Hisenda difós l’1 de maig passat.

Francesco Franco, professor d’economia a la Nova School of Business and Economics de Lisboa, destaca el canvi radical que ha fet el mercat laboral portuguès en 10 anys i que, malgrat tot, el principal misteri és com ha aconseguit que la taxa d’atur torni a ser la mateixa. Assenyala que històricament l’atur s’acostava al 6%, semblant al dels EUA, però no perquè es tracti d’un mercat molt obert, sinó tot el contrari: “Era molt rígid per la protecció dels treballadors arran de la Revolució dels Clavells, que va acabar amb la dictadura, i el pes important que ha tingut en democràcia el Partit Comunista. I el turisme hi tenia molt poc impacte, a diferència d’Espanya”. Les reformes imposades per la troica van acabar amb aquestes proteccions i l’atur es va triplicar fins al 17%.

Per a João Cerejeira, professor d’economia de la Universitat do Minho, especialitzat en el mercat laboral, hi ha quatre raons per entendre el descens de l’atur. Primer, la forta emigració de les persones aturades -fins a 200.000 han deixat el país-. Segon, que contractar avui és molt més barat que no pas fer-ho abans de la crisi. Tercer, l’aterratge de multinacionals -sobretot call centers que han marxat del nord de l’Àfrica- atretes pel bon coneixement d’idiomes, la bona formació i els salaris baixos. I, finalment, el boom del turisme: Portugal ha triplicat en un any els llocs de treball relacionats amb el sector.

Però molts dels problemes estructurals continuen. Sumat a un dels deutes més alts de l’eurozona, els dos experts consultats alerten que la productivitat de Portugal es manté molt baixa. Així com el PIB creix, durant l’últim any la productivitat real per hora de Portugal va caure un 1,8%, la pitjor dada dels països de l’eurozona.

Objectiu: retenir el talent

La pluja de xifres sobre el miracle econòmic portuguès són paper mullat per a João Barata. Amb 38 anys i un màster en fotoperiodisme a Suècia, guanya 850 euros al mes treballant a jornada completa -inclosos els caps de setmana- al departament de comunicació de l’ajuntament d’un districte de Lisboa. I sap que no pot aspirar a més. Fa dos anys va tornar al país cansat de viure sempre a l’estranger. Set anys al Regne Unit, dos a Suècia... S’enyorava de Portugal. Però ha perdut la paciència i veu com, cada dia, Lisboa és més cara però no es tradueix en el seu sou. “La progressió en la carrera laboral no existeix a Portugal. Ja penso a tornar a emigrar, potser a Macau [antiga colònia portuguesa a la Xina]”, diu. El mateix ha fet una bona part de la seva generació.

LES CLAUS

1. Per què l’atur ha baixat fins a nivells precrisi?

Després d’arribar a gairebé un 18% d’atur en plena crisi, les últimes dades del novembre situen la taxa a tan sols el 8,3%, a nivells del 2004. Les raons de la davallada són, segons els experts, tres: la forta emigració de persones aturades, els sous baixos -que porten algunes multinacionals a establir-s’hi- i el boom del turisme -en un any Portugal ha triplicat els llocs de treball relacionats amb el sector.

2. Portugal és un exemple a seguir per Espanya?

Malgrat que les dades econòmiques porten a parlar del miracle portuguès, amb l’atur baixant i el salari mínim pujant -encara molt per sota del de l’Estat-, el país veí perd productivitat. L’últim any ha registrat la pitjor dada de l’eurozona.