El misteri del milionari de Riudarenes: “Tant de bo fóssim nosaltres!”

Riudarenes“Aquí sempre hi ha hagut molts rics, però també sempre hi ha hagut molts rucs”, sentencia la Margarida, filla de Riudarenes, de 79 anys. És mitja tarda i està parant la fresca amb la seva amiga Montserrat, en un banc del centre d’aquest poble de poc més de 2.000 habitants. Situat entre Sils i la capital de la comarca de la Selva, Santa Coloma de Farners, Riudarenes ha protagonitzat molts titulars aquests dies perquè, sorprenentment, s’ha posicionat al capdamunt de la classificació de les poblacions amb la renda bruta per càpita més alta: és la primera de Catalunya i la segona a l’Estat. La notícia ha deixat descol·locats els veïns, que se’n fan creus: “Vols dir que no s’han equivocat?”, pregunta amb to descregut l’Eduard, resident del poble. En Xavier, del restaurant Can Cordons, deixa anar: “Tant de bo fóssim nosaltres, però malauradament no ens va tan bé!”

Cada any l’Agència Tributària publica les dades de la renda per càpita bruta que hi ha de mitjana en tots els pobles de més d’un miler d’habitants. Per calcular-la, suma les rendes del treball –les nòmines– i les rendes de capital mobiliari –interessos bancaris, accions o plusvàlues– de cada persona, i les divideix pel nombre de declarants (en el cas de Riudarenes, 1.017). Això provoca que si una persona cobra 0 i una altra 1.000, l’estadística marqui que totes dues ingressen 500.

El poble de la comarca de la Selva és un cas singular: el 2018 i el 2019 la renda mitjana se situava en 34.884 i 33.400 euros a l’any, respectivament, però va ser el 2020 quan es va doblar i va arribar fins als 67.302 que l’han situat al capdavant de la classificació. Si s’analitza el detall del creixement, el salt més espectacular el fa el capital immobiliari: de 4,5 milions d'euros el 2019 a més de 38 milions del 2020. 

Diverses possibilitats sobre la taula

Al principi algunes informacions van atribuir l’augment al guanyador d’un premi de la Bonoloto de més de 800.000 euros, però aquesta quantitat no explicaria el meteòric ascens de les rendes de capital. Aquests diners no es computen com a renda de treball, sinó que només s’inclourien en el càlcul de l’Agència Tributària els beneficis que hagués obtingut en cas d’invertir-los en algun negoci. 

Preguntats sobre qui podria ser l’afortunat que ha fet pujar la mitjana de Riudarenes, els seus residents exposen diverses possibilitats. La primera: els veïns que viuen al poble de l’Esparra, situat als afores del municipi i rodejat de bosc. “Allà hi viuen molts de Barcelona que tenen molts diners. Fa anys hi vivia el germà de l’Aznar, i encara hi viu el cantant Albert Pla”, indica la Georgina, i la seva parella, l’Àlex, afegeix: “I també aquell d’Ibercamera, el dels concerts”. L'home es refereix a Josep Maria Prat i Puig, empresari, mànager d’artistes i president del Grup Camera, que inclou l’Agencia Camera, La Filarmónica i Ibercamera –organitzadors de concerts de música clàssica a Barcelona i a Girona. 

Una altra opció que assenyala en Sergi, que regenta un negoci al poble, són els dos propietaris d’ACIN, una empresa que es dedica al reciclatge de ferros i metalls. “Els va molt i molt bé el negoci, i durant la pandèmia van facturar molt”, exposa. No obstant això, cap dels dos titulars està empadronat al municipi i, per tant, els seus ingressos no se sumen als comptes del poble.

La càrnia dels ous d'or

Però si hi ha un nom que repeteix tothom és la família Batallé, propietària del grup carni que va fundar el 1920 Pere Batallé. És una de les poques companyies que poden exportar els seus productes a la Xina, que, amb la crisi de la pesta porcina del 2018, va disparar la seva demanda. I, durant el 2020, any de pandèmia, les exportacions no van cessar i van ser dels sectors que més van facturar. Les tres generacions Batallé són les propietàries del conglomerat que inclou: Esporc –productora de pinso–, Selecció Batallé –dedicada a la millora genètica porcina–, Càrnica Batallé –d’especejament i elaboració–, Norfrisa –escorxador–, Reserva Batallé –productes curats– i Unexporc, centrada en les exportacions. 

El Periódico va publicar que el creixement de la mitjana de Riudarenes provenia dels guanys dels accionistes d’una de les empreses del grup, Càrnica Batallé, que el 2019 va repartir 27 milions d’euros, i el 2020, 30 milions d’euros. No obstant això, aquest augment de 3 milions de beneficis no explicarien que en un any s’hagi doblat la renda per càpita mitjana. Per això hi ha un altre veí –que prefereix no dir el nom– que planteja una nova possibilitat. 

“Durant la pandèmia, per fer front a l’augment de demanda, van contractar o ascendir molts càrrecs directius que cobren pel cap baix 60.000 euros a l’any. Els fills i els nets dels Batallé, que tots treballen allà i viuen al poble, cobren molt bé. A més, la majoria dels 400 treballadors també viuen aquí, i pensa que tots fan hores extres i que l’empresa els cuida molt. Entre els sous directius, les pagues extres i les compensacions per treballar durant la pandèmia, tots junts explicarien l’augment sobtat”, afirma convençut.