La missió impossible de complir el dèficit sense apujar impostos

MadridEl govern espanyol acaba d’estrenar noms i cognoms al capdavant de cada ministeri i, com és d’esperar a l’inici d’una nova legislatura, també estrena promeses. L’última és que els objectius de dèficit públic que li vénen exigits des de Brussel·les es compliran “de sobres”, en paraules del ministre d’Economia, Luis de Guindos. Així de convençut es mostrava l’expresident per a Espanya i Portugal de Lehman Brothers davant la Comissió Europea dimarts, un optimisme que l’executiu espanyol ha anat repartint i reiterant aquesta última setmana, esperonat per uns indicadors macroeconòmics que asseguren que Espanya haurà crescut més del previst aquest 2016. L’objectiu: una ofensiva per convèncer Brussel·les que no li caldrà retallar 5.500 milions més dels pressupostos del 2017 per aprovar l’examen, perquè amb creixement n’hi ha prou.

Des que a finals d’octubre l’executiu va poder fer públiques “les millors xifres de creació d’ocupació des del 2005” s’ha contagiat l’eufòria. Aquesta setmana el centre d’estudis del BBVA Research revisava a l’alça les seves previsions i afirmava “amb sorpresa” que Espanya creixerà un 3,3% el 2016 i un 2,5% el 2017. El govern aviat va pujar al carro i també ha elevat dues dècimes el pronòstic per al 2017, fins al 2,5%. A més, anunciava amb satisfacció una recaptació addicional de 1.000 milions gràcies a l’avançament de l’impost de societats, un ajust tècnic que a l’hora de la veritat retalla una dècima al dèficit.

El creixement, en dubte

Però entre tots aquests esforços per convèncer Brussel·les, la Comissió Europea refreda els ànims i rebaixa al 2,3% les seves previsions de creixement per a l’economia espanyola l’any que ve i eleva el desviament del dèficit al 3,8% del PIB, cosa que suposa uns ajustos de fins a 7.700 milions. Així dons, Europa no es creu que Espanya pugui complir els objectius sense necessitat de més ajustos. ¿És o no possible que Espanya compleixi sense apujar els impostos?

“És francament difícil”, diu Alfredo Pastor, que va ser secretari d’estat d’Economia entre el 1993 i el 1995. Pastor assegura que amb la previsió de creixement del govern seria factible, però “sempre són molt potimistes i ara mateix hi ha més riscos que probabilitats”, explica. Igual de difícil li sembla a Jesús Palau, professor del departament d’economia i finances d’Esade, que recorda que el govern “sempre s’ha equivocat quan ha predit els ingressos que tindrà i per això ha hagut de retrocedir i anticipar el cobrament de part de l’impost de societats de l’any que ve”. Tampoc Valentí Pich, president del Consell General d’Economistes, ho veu clar: “Només es podria aconseguir si es tornessin a fer ajustos de despesa i es deixés d’invertir, però sabem que l’any que ve el creixement serà més feble i, per tant, és molt difícil”, assenyala.

El tabú del dèficit estructural

De fet, tots tres economistes coincideixen a assenyalar que el govern acabarà tornant a avançar l’impost de societats i cedint davant d’Europa en la pujada d’impostos com podria ser l’IVA. El motiu és que el problema del dèficit a Espanya és una qüestió estructural: “En un escenari de plena ocupació continuaríem tenint dèficit i poques vegades es diu”, defensa Pastor. En aquest sentit, Palau assenyala la feblesa de la productivitat de l’economia espanyola i les baixes cotitzacions com una de les causes d’aquest dèficit estructural. “En percentatge del PIB Espanya té una despesa entorn del 41%, quan la mitjana de la zona euro és del 46%, però per contra ingressem entre el 37% i el 38% del PIB mentre que Europa ingressa un 48%, o sigui que, mentre que gastem menys que els europeus, també ingressem menys; necessitem molt més i ens endeutem”, reflexiona.

Amb un problema estructural com aquest el que promet Guindos sembla difícil: “Som al límit del compliment en un escenari de creixement per sobre la mitjana i d’interessos baixos. Què passarà quan l’any que ve creixem menys i pugin els interessos?”, sentencia Pich.