Mor Miquel Valls, expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona

BarcelonaL'economista i empresari Miquel Valls ha mort aquest diumenge al matí a Barcelona a conseqüència d'una malaltia, segons ha informat la Cambra de Comerç de Barcelona, que va presidir fins a mitjans de juny, quan el va succeir Joan Canadell després de guanyar les eleccions a la corporació. Miquel Valls hauria fet 76 anys aquesta setmana.

També va ser el màxim representant de les cambres de comerç catalanes durant anys, ja que va presidir la Cambra de Barcelona i el Consell de Cambres de Catalunya. En aquests càrrecs es va marcar els objectius d'impulsar la competitivitat de les empreses catalanes i obrir-les als mercats internacionals, així com la reivindicació de més inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya.

Valls (Barcelona, 28 de setembre de 1943) va rebre el 2017 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i va ser directiu del grup empresarial familiar Valls, a més de president de Grup Fichet, entre altres responsabilitats empresarials.

L'actual president de la Cambra, Joan Canadell, ha destacat de Miquel Valls en un comunicat "la seva gran contribució a la institució al llarg de tots els anys com a president, especialment en l'esforç per deixar la institució sanejada i patrimonialment sòlida després de la reconversió que van haver de fer les cambres amb l'eliminació de la quota cameral a finals de 2010".

Llarg mandat

L'economista i empresari va ser el màxim representant de les cambres de comerç catalanes durant 17 anys, ja que va presidir la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consell de Cambres de Catalunya entre el 2002 i el 2019. Un llarg mandat des del qual va viure les èpoques de bonança econòmica fins a l'esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi financera.

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), màster en gestió gerencial per l'Escola d'Alta Direcció i Administració (Eada) i diplomat en direcció d'empreses per l'Iese, entre el 1970 i el 1984 va ser directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metal·lúrgic, i posteriorment va passar a ser president executiu de Comercial DVP, també del mateix sector. A partir del 1996 Valls va ser president del Grup Fichet (ara Gunnebo España), el càrrec que exercia quan va accedir a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona el juny del 2002, en substitució d'Antoni Negre. Llavors també es va convertir en president del Consell de Cambres de Catalunya, que engloba les 13 cambres catalanes.

El seu mandat es va allargar molt més de l'habitual, i des de la Cambra va accedir a altres càrrecs de rellevància en el món empresarial català, com la vicepresidència de la Fira de Barcelona, on va intentar mantenir els equilibris entre les dues administracions que en formen part: l'Ajuntament de Barcelona i la Fira.

També va ser vicepresident de la Cambra d'Espanya i de l'Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani (Ascame). El 2009, en representació d'Espanya, va ser triat vicepresident d'Eurochambres, una organització creada el 1958 que agrupa les cambres de comerç i indústria europees. El 2013 va ser reelegit per al càrrec.

Bones relacions

Mentre va exercir el càrrec, Miquel Valls va mantenir una posició d'equilibri en temes polítics, intentant mantenir bones relacions amb tot l'arc parlamentari i amb governs de diferents colors tant a Barcelona com a Madrid.

També mantenia bones relacions amb un ampli ventall de representants del món econòmic i financer de Catalunya, i va ser membre del consell assessor d'Abertis i de la patronal Foment del Treball; del consell d'administració de Gas Natural Fenosa, del de VidaCaixa i del Grup Emergir, i del comitè executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

Moltes d'aquestes grans corporacions que van donar suport a Miquel Valls al capdavant de la Cambra van decidir traslladar la seva seu social fora de Catalunya després de l'1-O, tot i mantenir-se com a membres de la institució. Valls va justificar en aquell moment el trasllat de les seus socials, però va defensar la fortalesa de l'economia catalana.

Durant el seu mandat es va haver d'enfrontar a la supressió de l'aportació cameral obligatòria, cosa que va fer disminuir substancialment els ingressos de la Cambra. Valls, quan ja deixava el càrrec, agraïa a les grans corporacions el seu suport per fer viable la institució. Un suport que també li va comportar crítica, ja que durant la campanya electoral per succeir-lo se'l va acusar d'haver-se posat al costat de les grans empreses en detriment de les moltes pimes que formen part de la institució.

Miquel Valls va accedir a la presidència de la Cambra amb un programa que reivindicava un augment de les inversions en infraestructures a Catalunya i una gestió publico-privada de l'aeroport de Barcelona, i en el seu mandat va fer especial èmfasi en el dèficit d'inversions públiques de l'Estat a Catalunya.

En aquest sentit, durant el seu mandat destaca l'any 2007 el famós acte a l'Iese per reivindicar un canvi de model en la gestió de l'aeroport del Prat. La Cambra de Barcelona va organitzar l'acte juntament amb Foment del Treball, l'Iese i el RACC.

Malgrat la reivindicació, el model de gestió del Prat no ha canviat, però la infraestructura catalana sí que ha aconseguit més vols internacionals, entre altres aspectes gràcies a la feina del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, del qual la Cambra forma part.

Al llarg de la seva trajectòria al capdavant de la Cambra de Barcelona, Valls va defensar una gestió descentralitzada i empresarial de l'aeroport, que considerava una infraestructura clau per al desenvolupament de l'economia catalana.