Miquel Martí: "El dèficit fiscal és com tenir beneficis i no reinvertir-los: a la llarga no sobrevius"

BarcelonaMiquel Martí presideix Moventia, un grup d'empreses familiar dedicat a la distribució i reparació d'automòbils, així com al transport de viatgers en autobús (amb companyies com Sarfa o Sarbus) i tramvia (és operador del TramBaix i TramBesòs). A banda de l'activitat a l'empresa, Martí presideix FemCat, una fundació privada d'empresaris i directius catalans nascuda el 2005 però que ja és una de les entitats més influents dins la societat civil catalana.

Com veu l'economia? ¿És dels que creuen que ja aixequem el cap?

En aquests moments ja no m'agrada parlar de crisi. Penso que ja ha passat i hi ha prou elements econòmics per pensar que la sortida no serà ràpida, però que el pitjor ja ha passat. En el cas de Moventia, en el transport de viatgers ja comencem a créixer lleugerament, i en la venda de vehicles, tot i que ajudats pel pla PIVE, portem una evolució positiva de vendes des de ja fa bastants mesos. Tot plegat fa ser optimistes i pensar que el 2014 ja veurem creixement del PIB. De moment, aquest any a Moventia se'ns ha frenat la caiguda de facturació.

Quins sectors creu que han d'empènyer i ser potenciats en la recuperació incipient?

És important assegurar la continuïtat de sectors tractors de la indústria a Catalunya: l'automoció i tota la cadena auxiliar, la farmacèutica, la química, tots molt forts fins ara. També les TIC, traient partit de la capitalitat de Barcelona com a Mobile World Capital. Si no ho fem, algú altre ho farà per nosaltres. I un tercer bloc és tot el que envolta les smart cities , la nova manera eficient i sostenible de gestionar les ciutats.

De tots aquests sectors, l'automòbil ja ha rebut ajudes explícites amb el pla d'incentius a la compra de vehicles.

El pla PIVE és beneficiós per a tothom. Per a la indústria, que és intensiva en mà d'obra, però també per a les administracions, ja que les ajudes han estat llargament compensades pels ingressos fiscals. Amb FemCat vam fer un viatge a Baviera fa uns mesos i vam comprovar com allà la indústria de l'automòbil està mimada per tothom perquè és un sector tractor de l'economia. Aquí cal que hi seguim apostant perquè tu pots tenir una fàbrica orientada a l'exportació, però si el mercat local no és potent, al final els fabricants acabaran marxant.

Quina seria la seva recepta per crear ocupació a Catalunya?

Tant a nivell personal com de FemCat creiem que el talent és l'eina bàsica. L'aposta clara que s'està fent per la FP dual és el camí. Cal aprofundir en el partenariat entre ensenyament, empreses i institucions per detectar les necessitats del teixit empresarial i formar les persones. I això val tant per a joves com per a aturats de llarga durada. A Baviera vam comprovar que el model de FP funciona.

I què en pensa de les minifeines, creades també a Alemanya?

No és una solució estructural. Ara bé, si durant un període de crisi hi ha d'haver una part de la població treballant amb minifeines o feines a temps parcial un temps, estic segur que molts aturats ho preferirien abans d'estar sense res. En molts casos els permetria compaginar feina i una part de la prestació. L'objectiu primordial ara és generar capacitat de consumir perquè l'economia es reactivi.

Sobre el procés sobiranista engegat a Catalunya, hi ha qui diu que frena inversions, que espanta. Què es percep des de FemCat?

Els empresaris juguem al territori que democràticament se'ns marca. Hem de ser respectuosos amb el que des del Parlament es faci i jugar el nostre partit on toqui. Per tant, no és un tema que preocupi. El que sí que ha de preocupar és tenir un territori competitiu i unes empreses que també ho siguin. I en això és evident que no podem continuar com fins ara. Un territori que pateix un greuge fiscal de manera continuada té mancances de competitivitat. És com una empresa que té beneficis i no els reinverteix. Al final no sobrevius a llarg termini. I això és el que està passant en aquest país i el que s'ha de resoldre.

"Es pot apujar impostos amb una data de caducitat propera"

1. Els impostos cal apujar-los o abaixar-los?

2. La rebaixa salarial és imprescindible per ser competitius?

1. En moments com l'actual, es pot assumir un augment d'impostos sempre que tingui data de caducitat propera i que el sacrifici que això comporta, tant a nivell individual com empresarial, tingui un espai temporal conegut. Ara bé, si volem una economia competitiva, no hauríem de tenir una fiscalitat més elevada que altres territoris, hauríem de ser capaços de retenir el talent individual i el teixit empresarial amb uns costos fiscals per a les empreses molt més competitius. I en el debat no s'ha d'oblidar la lluita contra l'economia submergida, que desequilibra les lleis naturals del mercat.

2. No hauria de ser l'única recepta. S'ha de treballar per tenir un cost per hora productiva que sigui competitiu. Millorar la prevenció de riscos, donar més paper a les mútues, reduir l'absentisme... La suma de tot plegat portaria a uns costos que ajudarien les empreses a exportar i competir als mercats.