Óscar Puente: "Només m'ha faltat sentir que amb Franco els trens anaven millor"

MadridEl ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, reconeix que el tren espanyol té "carències i deficiències", però afirma que "viu el millor moment de la seva història" i que "s'està recuperant el temps perdut en inversions". Puente ho ha dit durant la seva compareixença aquest divendres al Senat fruit, precisament, de les incidències que aquest estiu pateix la xarxa ferroviària. Puente ha comparegut a petició del PP, que ha exigit la seva dimissió com a ministre de Transports. El ministre s'ha defensat de les crítiques de l'oposició dient: "Només m'ha faltat sentir que amb Franco els trens anaven millor".

A l'inici de la seva intervenció, el titular de la cartera de Transports ha volgut comparar la situació actual del ferrocarril a Espanya, en particular de l'alta velocitat, amb la situació de finals dels anys 90, quan es va posar la primera pedra de l'AVE Madrid-Sevilla. A tall d'exemple, Puente ha recordat que l'any 1992 es registraven sis trens diaris d'alta velocitat, mentre que ara, de mitjana, circulen 533 trens d'alta velocitat que alhora tenen més capacitat. Al darrere, a banda del desplegament de l'AVE, també hi ha l'entrada de nous operadors privats amb la liberalització. "Quan un país vol millorar el seu sistema ferroviari, mira sempre Espanya", ha presumit Puente.

Tanmateix, el ministre no ha negat que la ciutadania estigui patint maldecaps amb el tren. De fet, aquest dijous una avaria en un tren Avril registrava endarreriments al corredor ferroviari Galícia-Madrid, mentre que una incidència en un tren AVE que viatjava de Vigo a Madrid va obligar a transbordar viatgers.

Puente, però, ha tornat a vincular el "moment particular" que viu la xarxa ferroviària amb un escenari "d'obres generalitzades" que, a ulls del ministre, tenen el seu origen en la inversió que s'està duent a terme. "Estem recuperant el temps perdut [amb la inversió]", ha dit, contraposant la situació a la manca de recursos que s'hi han destinat anteriorment. "La xarxa està tan tensada que no podem respondre com seria desitjable a una incidència. El material és limitat, no es pot substituir de pressa, i estem en un moment de grans obres", ha explicat Puente. Una de les infraestructures que estan en el punt de mira per la seva actual transformació és l'ampliació de l'estació de Chamartín, a Madrid.

Crítiques per Rodalies

La compareixença al Senat ha estat eclipsada per la picabaralla política entre el PP i el PSOE, però també per les crítiques dels partits catalans per la situació de Rodalies a Catalunya. ERC i Junts han aprofitat la comissió per assenyalar la falta d'inversions a Rodalies, en particular la poca execució pressupostària, segons ha denunciat la senadora republicana, Laura Castel. "Les xifres són fredes, el que és important és donar veu a qui ho pateix, que són els treballadors que van com sardines als trens", ha dit Castel.

"L'ecosistema del tren és centralista, tot passa per Madrid", ha denunciat el senador de Junts, Eduard Pujol, que ha assegurat que Rodalies "no viu el millor moment de la història". "A Rodalies el caos és endèmic, secular i insostenible", ha dit. El senador també ha llançat un dard a ERC: "[El PSOE] Ha marcat un gol a Esquerra [Republicana] amb el traspàs de Rodalies". "A vostès no els desagraden els acords, sinó que els disgusta que ho hàgim fet nosaltres [ERC]", li ha contestat després Castel.

El problema dels trens S106

Una part de les incidències i retards d'aquests últims mesos té a veure amb els nous trens S106 fabricats per Talgo, els coneguts com a Avril, que van començar a circular al mes de maig. Renfe ja va anunciar que exigirà a Talgo compensacions econòmiques per les "greus" incidències tècniques als S106 i no descarta emprendre accions legals per responsabilitat contractual i extracontractual, per a la qual cosa està quantificant el dany reputacional i en indemnitzacions a viatgers.

Aquestes reclamacions se sumen als 166,6 milions que ja va anunciar que demanaria pels retards en l'entrega dels 30 trens contractats, que s'havia d'haver produït el gener del 2021; i als 80.000 euros diaris des de l'1 d'abril fins que es completi la recepció dels vuit que falten.

Només quatre de cada deu trens arriben a l'hora

Segons les últimes xifres amb què treballa l'operadora ferroviària pública, des que van començar a circular els Avril, el 21 de maig, s'han registrat almenys 479 incidències. Això ha desplomat la puntualitat en els trajectes que cobreixen fins a una mitjana del 40%, és a dir, només quatre de cada deu trens arriben a l'hora al seu destí. Les xifres d'arribada en hora (es considera així fins a un retard de 3 minuts) són encara més baixes que la mitjana general dels Avril que circulen pel corredor del nord (Madrid-Astúries i Madrid-Galícia), on se situen per sota del 30%.

Tot i que els nous trens amb prou feines representen el 9% del total del parc en circulació de Renfe en mitjana i llarga distància, els seus retards han tirat a la baixa la puntualitat del conjunt de la companyia, que fa un any se situava 1,4 punts per sobre (77,6%). Fonts de Renfe expliquen que els motius principals d'aquestes incidències són avaries o disfuncions del material motor, seguides per problemes en la tracció i a les portes d'accés.

A les avaries dels Talgo s'hi sumen les incidències derivades de l'obra que s'està fent a l'estació Chamartín, que han provocat retards, especialment els últims mesos, però també les incidències que registren les línies de Rodalies i les de mitjana i llarga distància.