El govern espanyol declara la guerra al dièsel i les nuclears

MadridCanvi de política energètica del govern de Pedro Sánchez. Aquest dimecres dues de les seves ministres han confirmat al Congrés de Diputats que el dièsel i les nuclears tenen els dies comptats. Concretament, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que el parquet nuclear es tancarà el 2028, quan faci 40 anys. De l'altra, ha assegurat que és hora de "pensar un procés de sortida" per al dièsel, una afirmació que la seva homòloga al ministeri d'Hisenda, María Jesús Montero, ha complementat confirmant que la fiscalitat verda serà una de les mesures tributàries que s'aplicaran de manera "immediata". Dins d'aquest paquet ecològic, la primera proposta del PSOE és igualar el preu del dièsel amb la gasolina a través de l'impost que els grava.

"El dièsel té els dies comptats perquè el seu impacte en la qualitat de l'aire és suficientment important per anar pensant en un procés de sortida", ha assegurat la ministra Ribera. El projecte de pressupostos alternatius que va presentar el PSOE en les fases inicials de la tramitació pressupostària ja preveia un augment dels impostos al dièsel. Concretament, l'objectiu previst era el d'apujar el preu de manera esglaonada per tal d’aconseguir 600 milions més d’ingressos el 2018 i un total de 2.140 milions al final del procés. D’aquesta manera, es passaria dels 30,7 cèntims per litre que es paguen actualment per l’impost del dièsel als 40,25 cèntims que s’apliquen a la gasolina. En tot cas, la ministra d'Hisenda ha insistit que els autònoms i transportites no seran perjudicats per aquesta reforma.

En el cas de les nuclears, Ribera ha confirmat, com ja preveu el programa del PSOE, la voluntat de tancar el parquet a mesura que les centrals s'acostin als 40 anys de vida útil tecnològica, un termini que acaba el 2028. Però quan es tanca una central nuclear cal abordar la gestió dels seus residus, i Ribera ha criticat que l'anterior govern no tenia un pla nacional de seguretat dels residus i li ha retret que "Espanya està incomplint una obligació europea", a més d'assegurar que es desconeixen aspectes com el cost de la gestió dels residus nuclears i fins i tot la quantitat de residus existents.

L'impost a la banca queda per a una segona fase

Però aquests no són els únics canvis. La ministra d'Hisenda ha concretat l'ofensiva fiscal que té previst dur a terme el seu departament malgrat els advertiments de sectors com la patronal o les tecnològiques. Montero ha anunciat una aplicació de mesures fiscals en dues fases. En la més immediata, la ministra ha confirmat que s'elevarà el tipus efectiu de l'impost de societats a les grans empreses amb l'objectiu d'acostar el tipus teòric impositiu al tipus real, ignorant així l'avís de la patronal, que va alertar ahir que un augment dels impostos podia posar en risc l'augment acordat al pacte salarial. També s'aplicarà amb més celeritat l'impost a les empreses tecnològiques. "S'ha de tributar pels ingressos creats al país", ha etzibat Montero fent referència implícita a companyies com Facebook i Google, però també a les grans empreses de l'economia col·laborativa com Airbnb o Uber.

Però el que queda per a una segona fase és l'impost a la banca. La ministra ha afirmat que "seguiran explorant" l'impost bancari, sense concretar quan ni com, però recordant que a Europa hi ha sobre la taula la possibilitat d'aplicar un impost a les transaccions financeres.

Posar fi a la 'taxa rosa'

El que també ha concretat la ministra d'Hisenda és la voluntat de posar fi a la 'taxa rosa', que provoca que alguns productes siguin més cars pel simple fet d'anar destinats a un públic femení. Fa unes setmanes Hisenda ja havia anunciat que volia rebaixar l'IVA dels productes d'higiene femenina, però aquest dimecres Montero ha anat més enllà i ha anunciat la intenció de l'executiu de dur a terme una revisió profunda de les principals figures impositives perquè "les empreses deixin de penalitzar les dones per ser dones". En un altre àmbit, la ministra d'Hisenda ha anunciat que en la contractació pública s'inclouran clàusules socials i mediambientals.