La ministra Sánchez insisteix que no ampliant el Prat "s'ha perdut una gran oportunitat"

MadridSi bé el DORA II recull el grapat de diners que Aena invertirà durant cinc anys als diferents aeroports de la seva xarxa, la presentació oficial del pla aquest dimecres al ministeri de Transports ha estat marcada més aviat pels recursos que, finalment, no arribaran. "El DORA no aborda l'ampliació del Prat. Una situació que, com a catalana, m'entristeix, i lamento que hàgim perdut una gran oportunitat per millorar Catalunya i Espanya", ha dit la ministra de Transports, Raquel Sánchez, a l'inici de l'acte. Però no ha sigut l'única: també s'hi ha referit la secretària general de Transport Aeri, María José Rallo del Olmo, davant els màxims responsables del sector aeroportuari.

Finalment, el Prat rebrà 245 milions d'euros d'inversió regulada. És a dir, aquesta és la quantitat que recull el DORA II i que es destinarà a la seguretat operacional, el manteniment de l'aeroport i la sostenibilitat. A part, hi ha uns 75 milions d'euros d'inversió no regulada, és a dir, que no recull el DORA II, segons dades d'Aena. En total, uns 320 milions entre els anys 2022 i 2026.

Al seu torn, els diners que en un principi s'havien d'invertir de cara a l'ampliació del Prat durant els pròxims cinc anys (120 milions dels 1.700 milions d'euros) es destinaran finalment a "projectes transversals no regionalitzables". Això implica que aquests recursos aniran a tota la xarxa Aena, a través de la inversió en energies renovables, innovació o sostenibilitat ambiental, ha detallat Sánchez.

¿Es tornarà a parlar de l'ampliació d'aquí cinc anys? Fonts del ministeri de Transports assenyalen que el DORA II és un projecte que "vol donar certesa". Malgrat que les mateixes veus expliquen que des del ministeri l'aposta és ampliar el Prat, matisen que un pla quinquennal com el DORA està subjecte a motius molt específics en cas de modificar-se abans del previst. "És un document que neix per ser estable. No es pot canviar cada dos per tres", apunten.

Altres inversions

L'aeroport que sí que rebrà inversions per créixer és el de Barajas. El DORA II recull per a la infraestructura madrilenya una inversió regulada de 402 milions fins al 2026, dels quals 133 són per a l'ampliació. Tanmateix, la ministra de Transports ha inflat la xifra fins als 433 milions (la diferència amb el que recull el DORA II s'acabarà d'executar al pròxim pla). Sánchez ha destacat que això permetrà "consolidar-lo" com a hub i expandir les rutes cap a l'Àsia i el Pacífic, així com augmentar la seva contribució al PIB de l'autonomia, que passarà del 9,3% al 12%.

Al conjunt de l'Estat, però, aquest no és l'únic aeroport que sortirà beneficiat de les inversions d'Aena. Els recursos es destinaran sobretot als que reben normalment més passatgers, com és el cas de l'aeroport de Palma (312 milions d'euros per remodelar la terminal de l'aeroport) o el de Màlaga - Costa del Sol (88 milions).

Al seu torn, els aeroports de Girona i Reus rebran entre els dos 45 milions d'euros durant els pròxims cinc anys, segons el pla. En concret, Girona rebrà uns 24 milions d'euros, 10 milions dels quals es destinaran a inversions per a la intermodalitat de l'aeroport, com per exemple el que Aena hagi d'invertir per complementar la connexió de l'aeroport gironí amb l'AVE. El gestor públic invertirà prop de 21 milions d'euros a Reus durant els pròxims cinc anys. Finalment, l'aeroport de Sabadell també rebrà una petita inversió de 3 milions d'euros.

En total, la inversió d'Aena recollida al DORA II creix fins als 2.250 milions d'euros al conjunt de l'Estat, cosa que es tradueix en una inversió mitjana anual de 450 milions. Gran part de les inversions d'Aena aniran al manteniment i a la conservació dels aeroports (35%), mentre que la millora de la seguretat rebrà un 20% del total, seguida de la intermodalitat i les actuacions per protegir el medi ambient (11%).

Tarifes congelades

Finalment, el govern espanyol ha optat per congelar durant els pròxims cinc anys les tarifes que Aena cobra a les companyies aèries, una decisió que s'allunya tant del que demanava l'empresa pública, augmentar-les, com de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que en un informe no vinculant defensava rebaixar-les un 0,44% cada any. 

A més, Aena també es pot veure penalitzada si no compleix amb alguns dels paràmetres (en total n'hi ha 22) per mesurar la qualitat del servei i dels quals el DORA II n'inclou sis de nous: ambientals, emissió de CO₂ o el consum d'energia i aigua. En funció dels resultats, el gestor aeroportuari podria ser bonificat o, per contra, penalitzat.

Recuperació de l'activitat

Des del ministeri de Transports calculen que se superaran els 282 milions de passatgers el 2026 un cop ja s'hagin recuperat els nivells previs a la pandèmia, és a dir, del 2019. Segons Sánchez, aquest moment arribaria a finals del 2025. La capacitat prevista amb les inversions al DORA II del conjunt de la xarxa d'aeroports és de 348 milions de viatgers.

La previsió, segons es desprèn del document, és que després del xoc de la pandèmia al sector aeri, arribin a Espanya 187,3 milions de passatgers l'any 2022 i s'assoleixi una senda de creixement que es consolidi l'any 2026. Molt més a llarg termini, el DORA II estima que podrien arribar a l'Estat un total de 341 milions de passatgers l'any 2036.

Pel que fa a l'aeroport del Prat, la previsió és que hi hagi gairebé 35,3 milions el 2022 i que el 2026 ja n'hi hagi 56 milions. Això significaria que el Prat superaria la seva capacitat, segons la infraestructura prevista actual i que tècnicament la situa en uns 55 milions. A Girona, l'estimació és que l'any vinent hi hagi 1,3 milions de passatgers i que el 2026 siguin 2,1 milions, una xifra superior a la del 2018, quan l'aeroport català va rebre 2 milions de passatgers. A Reus l'any que ve es preveuen 745.322 passatgers i al final del període més d'un milió.