Acord salarial un any després

MadridL’últim acord per a la negociació col·lectiva comprenia els anys 2015, 2016 i 2017. Per tant, l’any passat era l’hora d’actualitzar-lo per al 2018, 2019 i 2020, però això no ha passat fins a l’equador d’aquest any, en què s’ha signat un primer document. Després de mesos d’estira-i-arronsa, els representants dels empresaris i els dels treballadors van assolir ahir un preacord perquè fins al 2020 els convenis col·lectius (que afecten uns 10,5 milions de treballadors) hagin de recollir com a mínim un increment salarial d’“al voltant” d’un 2%, al qual s’afegeix un 1% variable en funció de la productivitat, els resultats empresarials o l’absentisme. L’acord, però, amb prou feines blinda l’actual poder adquisitiu, tenint en compte que el 2% garantit frega les previsions d’augment dels preus.

Ahir al matí, la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, ja donava per fet el pacte, que va rubricar-se a la tarda. Des de feia setmanes, tant sindicats com patronal insistien que el pacte era a tocar però reclamaven cautela. L’experiència de l’any anterior, quan les converses es van trencar, demanava prudència, però tant al govern de Sánchez com als agents socials els interessava donar la notícia del primer gran acord per frenar la devaluació salarial.

L’escull del poder adquisitiu

L’estiu passat les negociacions van fracassar perquè els sindicats reclamaven que es mantingués i es recuperés el poder adquisitiu dels treballadors després que n’haguessin perdut durant els anys de la crisi. El mateix Banc d’Espanya ha reconegut que la retallada dels sous -a més dels acomiadaments- ha permès a les empreses guanyar la competitivitat perduda. CCOO i la UGT reclamaven des de l’estiu passat un augment d’entre l’1,8% i el 3%, a més d’una clàusula de revisió que garantís el poder adquisitiu en funció dels preus. Però la patronal no va acceptar-ho i va deixar la seva oferta en un augment d’entre l’1% i el 2%. Les negociacions es van truncar el juliol passat i van tornar a reprendre’s a principis d’aquest any.

Han hagut de passar sis mesos per assolir un acord que tampoc inclou aquesta clàusula com una obligació sinó que ho fa com una opció. Tot i això, els sindicats han aconseguit un dels seus principals objectius, que és la millora de les rendes més baixes. Una condició indispensable era el compromís que tots els convenis compleixin amb un salari mínim de 1.000 euros bruts mensuals el 2020. Aquest és finalment el quart punt del document. També han aconseguit recuperar la ultraactivitat (la pròrroga automàtica del conveni quan no es renova).

Les demandes al govern

Un cop signat aquest preacord, ara les parts han de ratificar-lo en els seus respectius òrgans de decisió. Ja oficialitzada la firma, toca la negociació a tres bandes amb el govern espanyol. El document acorda instar l’administració a fer diferents reformes. Primer, a abordar el problema de la subcontractació. Els sindicats han aconseguit estirar el compromís de les parts de revisar l’article 42 de l’Estatut dels Treballadors (com també volia el PSOE) perquè es garanteixin els drets dels treballadors quan s’externalitzin activitats empresarials. També insten a prendre mesures per evitar els acomiadaments en empreses amb dificultats econòmiques propiciant les reduccions de jornada temporals perquè el treballador no es vegi “perjudicat ni en la seva protecció social ni en la retribució”.

Un punt important per a la patronal era incloure l’absentisme en les negociacions. Així, a banda de ser un criteri per calcular l’1% variable, el preacord passa perquè es creï un observatori sobre l’absentisme perquè en sis mesos es faci un informe. També reclamen reformar i fer més eficient el marc que regula la formació professional. Altres reclamacions són la recuperació del contracte relleu i, en l’àmbit de la igualtat de gènere, la creació d’un sistema de dependència i atenció a la infància que doni prou cobertura perquè les dones no es vegin perjudicades. En el mateix sentit, demanen l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat i de les reduccions de jornada, a més de l’elaboració d’un estudi sobre els plusos salarials perquè s’equiparin correctament entre dones i homes i perquè siguin més transparents.