El ministeri d'Hisenda publica les primeres dades per poder calcular les balances fiscals de l'any 2021

MADRIDEl ministeri d'Hisenda ha publicat una part de la informació necessària perquè la Generalitat pugui calcular les balances fiscals o les cuentas territorializadas, com les va batejar el ministeri d’Hisenda durant el mandat de Cristóbal Montoro (PP). En concret, aquest dimarts a la tarda Hisenda ha publicat a través de l'Institut d'Estudis Fiscals dades econòmiques corresponents a l'exercici del 2021 que calen per poder arribar a aquest càlcul. Cal tenir en compte, però, que Hisenda no publicarà les balances fiscals en si, sinó només la informació per poder-les elaborar. De fet, l'última vegada que el govern espanyol va publicar aquestes balances va ser el setembre del 2017, quan faltaven pocs dies per al referèndum de l’1-O. Des de llavors no s’han publicat més.

La publicació d'aquestes dades es va acordar entre el PSOE i Junts el gener d'aquest any a canvi que els independentistes s'abstinguessin en la votació del decret en què es prorrogaven algunes mesures anticrisi. Els dos partits van acordar la publicació "immediata de les dades oficials per calcular les balances fiscals", com deia el comunicat fet públic per Junts en aquell moment. El mateix document deia que el partit s'abstenia "després de pactar [...] la publicació immediata de les balances fiscals". Sigui com sigui, el ministeri d'Hisenda no publica les balances, sinó només la informació "en brut" del 2021 perquè es puguin calcular les d'aquell any.

La primera reacció de la Generalitat amb la publicació no ha estat precisament bona. Des de la conselleria d'Economia afirmen que les dades d'aquest dimarts "no aporten cap novetat" i exigeixen la publicació de la "territorialització de la despesa". És a dir, a quin territori destina l’Estat cada programa de despesa.

Des de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats han apuntat que volen "mantenir el principi de prudència i comprovar si s’ha presentat tota la informació necessària per fer el càlcul". El grup que lidera Míriam Nogueras explica que "conjuntament amb experts analitzarà les dades en els pròxims dies per realitzar les comprovacions pertinents".

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat que es "compleix amb l'acord" i que les dades "permeten als centres d'estudi i als experts elaborar les balances fiscals". També ha anticipat que aquest dimarts s'ha publicat "una primera tanda" d'informació i que "els pròxims dies" en publicaran de nova i corresponent a altres exercicis.

Dos mètodes de càlcul

La balança fiscal és la diferència entre el que paguen els ciutadans i les empreses catalanes en impostos a l'Estat i el que gasta el govern espanyol i altres organismes estatals en territori català. Serveix, doncs, per arribar a calcular el dèficit fiscal, i per això és un reclam històric de la Generalitat.

Ara bé, hi ha dos mètodes per arribar a aquesta balança fiscal: el mètode de flux monetari (computa la despesa allà on s’executa) i el de càrrega-benefici. La Generalitat només ofereix els càlculs (sempre estimats, perquè fins ara l'Estat no li ha facilitat la informació completa) a través del de flux monetari.

Per exemple, amb aquest mètode, una estació de l’AVE a Barcelona només es computa a la capital catalana en la mesura que la despesa s’ha realitzat allà. De la mateixa manera, una inversió a l’aeroport de Barajas només es computaria a Madrid. En canvi, amb el mètode càrrega-benefici aquestes inversions es computarien en més d’un territori perquè s'entén que no només se’n beneficia Barcelona o Madrid, sinó també altres llocs: gallecs o andalusos també utilitzen i es beneficien d'infraestructures com l'aeroport del Prat o Barajas. Aquest segon mètode sol reduir el dèficit, però la Generalitat estima que, en el cas català, el resultat seria similar al del mètode flux monetari, que per al 2021 va xifrar en uns 22.000 milions d'euros el que els catalans van pagar a l'Estat i es va gastar en altres territoris.

Què ha publicat el ministeri?

Per ara, el ministeri ha publicat informació de l'any 2021 vinculada als tributs cedits a les comunitats autònomes; a la Seguretat Social; dades sobre la despesa de l'administració general de l'Estat o la inversió de les empreses públiques, entre altres qüestions que es poden consultar a l'Institut d'Estudis Fiscals. La majoria de les dades, però, ja es coneixien, com és el cas de la inversió real o execució de les empreses públiques, com ara Adif o Renfe, que es publica a través de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Adif, per exemple, va executar a Catalunya 169 milions d'euros (sense tenir en compte l'Alta Velocitat), és a dir, un 23% de l'execució que va fer a tot l'Estat; mentre que Renfe es va quedar en 90 milions (un 14% del total executat a tot l'Estat), com ja es va donar a conèixer l'any 2022. En el cas d'Adif, la dada és molt més favorable que la de la Comunitat de Madrid, on es van executar 66 milions (sense tenir en compte l'alta velocitat). Renfe, en canvi, va executar 352 milions a Madrid.