207 milions per salvar la Vic-Ripoll
BarcelonaLa Generalitat finalment destinarà 207 milions a salvar l’autovia Vic-Ripoll de la fallida. La concessionària de la carretera, Cedinsa, no pot tornar el crèdit que va signar amb sis bancs, de manera que la Generalitat posarà els diners necessaris per cancel·lar el deute. Però els diners no aniran a fons perdut. El Govern pretén que Cedinsa li torni els diners de manera fraccionada i amb interessos, tot i que encara s’està negociant exactament sota quines condicions, segons va explicar ahir a l’ARA el departament d’Economia. La Generalitat no assumirà la gestió de l’autovia, que seguirà operant Cedinsa amb el sistema de peatge a l’ombra, com fins ara.
La setmana passada la Generalitat va comunicar que assumia 276 milions per a l’autovia Vic-Ripoll i que imputava aquesta despesa al dèficit de l’any passat. De totes maneres, això es deu al fet que la normativa europea obliga a comptabilitzar com a dèficit el valor total que la carretera té en aquest moment, segons una portaveu d’Economia.
A la factura final, però, s’hi han de restar algunes partides: en primer lloc, els prop de 60 milions de fons propis que va invertir Cedinsa en l’autovia, que la Generalitat no pagarà (ja que la gestió seguirà en mans de la mateixa concessionària). I, en segon lloc, Cedinsa ja havia tornat 13 milions del crèdit de 220 milions que havia signat amb els bancs. En total, doncs, la xifra que haurà d’assumir la Generalitat són els esmentats 207 milions. El pagament a les entitats financeres implicades (CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, CatalunyaCaixa i l’ICO) es farà durant el mes d’abril. Donada la falta de diners que pateix actualment l’administració catalana, els diners que s’utilitzaran per fer aquest pagament provindran del FLA, el fons creat per l’Estat per rescatar les autonomies en fallida.
En realitat, el Govern no tenia gaires més opcions, ja que el crèdit amb la banca incloïa l’administració com a responsable patrimonial. És a dir, en qualsevol cas hauria d’haver assumit un pagament multimilionari. Amb la fórmula utilitzada, la Generalitat té l’esperança de poder recuperar els diners, cosa que s’haurà de veure. La concessió s’acaba el 2039 i, de moment, l’executiu no preveu allargar-la.
Problemes de càlcul
La falta de trànsit ha sigut un problema molt important de l’autovia (especialment en el tram Manlleu-Ripoll), però no ha sigut l’únic motiu que explica la fallida. Segons fonts pròximes a la concessionària, “el risc del trànsit és relatiu”. L’autovia té un peatge a l’ombra, és a dir, l’administració paga un cànon a la concessionària en funció dels cotxes que hi passen. En teoria, la falta de trànsit implica que la concessionària té pocs ingressos i, per tant, pot fer fallida.
De totes maneres, aquestes fonts expliquen que la concessió assegura un mínim d’ingressos anuals, de manera que és difícil que l’escassetat de cotxes sigui determinant per provocar la fallida. Les mateixes fonts expliquen que l’enduriment de les condicions que exigien els bancs han sigut el motiu que va impedir a Cedinsa renegociar el préstec de 220 milions, que es va signar el 2009 (quan la situació de la banca era completament diferent) i que va vèncer el 31 de desembre.
“En condicions normals, el crèdit s’hauria renegociat, però els bancs ja tenen molta exposició a l’administració pública i això els penalitza de cara a complir els nous requisits de capital que marquen les autoritats europees -diuen aquestes fonts-. Segurament els interessos que es van pactar el 2009 eren massa baixos, però els que exigien ara els bancs eren massa alts”.
Sigui com sigui, el 2009 les entitats financeres ja no ho devien veure gaire clar perquè va ser llavors quan van exigir que -a canvi del préstec- l’administració es convertís en responsable últim del crèdit. La Generalitat -liderada llavors per José Montilla i amb Joaquim Nadal com a conseller d’Obres Públiques- va acceptar.