Els pecats de la Cooperativa de Cambrils

TarragonaUn forat financer de 32,5 milions que correspon als dipòsits de 1.500 impositors de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils, 28 dels quals són de comptes a termini i els 4,5 restants de llibretes a la vista. Aquestes són les xifres de la fallida de l’entitat, que va tancar portes el 22 de desembre en constatar que la manca de liquiditat li impedia seguir funcionant. Des de llavors, la Cooperativa ha entrat en fase preconcursal i està immersa en una cursa contrarellotge per evitar el temut concurs de creditors, que deixaria els impositors davant d’un calendari incert per recuperar els seus diners totalment o parcialment.

¿Com es va arribar a aquesta situació? Hi haurà una resposta des dels tribunals, ja que el cas ja s’ha judicialitzat per la denúncia d’un grup de socis. Mentrestant, però, és inevitable que tothom tingui les seves teories. La Generalitat, des del departament d’Economia i Finances, situa el problema en els immobles de la Cooperativa, els préstecs a terminis llargs concedits als clients de la secció de crèdit i els moviments de fons interns per finançar les altres seccions de l’entitat.

Més enllà d’aquest diagnòstic general, les diverses parts implicades identifiquen un seguit d’errors de gestió que haurien empès l’entitat cap al precipici financer, un dels quals va ser la compra de les actuals instal·lacions de la Cooperativa, que s’havien de pagar amb la venda de les antigues -al bell mig de Cambrils- però que van acabar costant tres milions d’euros més: el vell local es va vendre per 15 milions mentre que la nova nau i la maquinària en van costar 18. Tant l’actual junta rectora com la plataforma d’afectats estan d’acord que les actuals instal·lacions són “desproporcionades”. Dani Pallejà, portaveu de la plataforma, explica que “es van concebre pensant que els volums de producció de fruita creixerien exponencialment, i el que han fet és baixar, perquè s’ha apostat per altres productes com l’oli”. Pallejà explica que el cultiu del préssec a la zona és ara molt inferior al que hi havia quan es va planificar la seu de la Cooperativa.

Una altra de les vies d’aigua financeres de la Cooperativa són les compres de diversos immobles, que es veien con una inversió que tindria un retorn. Però amb l’esclat de la bombolla aquests actius es van devaluar. Entre les adquisicions hi ha uns terrenys al polígon industrial Belianes que van costar 3,5 milions i que ara estan valorats en uns 600.000 euros, i que difícilment es podran vendre per la dificultat de trobar compradors. Els crèdits a llarg termini a clients per a la compra d’habitatges o l’arrencada de negocis són altres forats. Pallejà considera aquesta política “un error, perquè la Cooperativa s’havia de limitar a finançar els projectes dels seus socis i no a fer de banc, es va obrir massa el ventall”.

A contrarellotge cap al concurs

El termini per evitar el concurs de creditors expira el pròxim 21 de març. De moment, la junta de la Cooperativa ha aconseguit 13 milions dels 32,5 que falten per sanejar-se completament gràcies a un crèdit de deu milions del sector de les cooperatives agràries de Catalunya i un altre de tres milions atorgat per la Generalitat a través d’una societat de capital risc de la seva propietat. Fonts de la Cooperativa asseguren que la recerca continua. L’entitat necessita un pla de viabilitat que compti amb el vistiplau d’un expert independent i també el del 75% dels afectats. Amb la situació actual, la Cooperativa assegura que podria tornar de manera immediata el 40% dels dipòsits de manera immediata, un 32% en 10 anys i el 20% restant amb un horitzó màxim de 16 anys. La junta assegura que treballa per escurçar aquest calendari captant més recursos provinents de la venda de patrimoni o de la devolució dels préstecs concedits per la secció de crèdit als seus clients. Un plantejament que, de moment, la plataforma d’afectats considera insuficient.