Un milió de mestresses de casa irrompen al mercat laboral

BarcelonaQuedar-se a casa no va ser una opció vàlida durant la crisi. Els efectes que la recessió econòmica va tenir sobre les famílies espanyoles van empènyer més d’un milió de dones que declaraven fer feina no remunerada a casa a entrar al mercat laboral i buscar feina activament. Concretament, segons les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), en els últims deu anys les dones que s’autodenominaven mestresses de casa han baixat de 3,35 milions el 2007 a 2,25 milions aquest any.

Ara hi ha, doncs, 1,1 milions de dones que han passat a ser població activa. Paral·lelament, durant aquests últims deu anys, el mateix mercat laboral ha apartat 300.000 homes que han deixat tant de treballar com de buscar feina. I tot i que encara hi ha més dones inactives que no pas homes (4,5 milions de dones i tres milions d’homes), aquesta balança tendeix a equilibrar-se. “És evident que durant aquest període de crisi ha fet falta més d’un salari per viure”, explica Xavier Brun, professor d’economia de la UPF, que afegeix: “A l’inici de la crisi pujaven els preus, els salaris es van retallar i en canvi el pes de l’habitatge va seguir sent el mateix; tot això va accentuar la necessitat d’incorporar-se al mercat laboral”.

De fet, el nombre de dones en recerca de feina es va multiplicar per tres just a l’inici de la crisi, fins a tocar els tres milions. Aquesta irrupció al mercat laboral ha provocat que ara mateix hi hagi més de 8,4 milions de dones treballadores, és a dir, cotitzant a la Seguretat Social. És la xifra més alta de la història, segons els registres, una dada que evidencia l’auge de la presència de la dona al mercat laboral. “Cal tenir en compte també que, durant aquest temps, l’obligació de regularitzar la feina domèstica ha canviat la situació d’una part important d’aquest col·lectiu, que és majoritàriament de dones, i que ara sí que cotitzen”, matisa Brun.

La crisi provoca un canvi de rols

De les dones que actualment no formen part de la població activa -perquè ni tenen feina ni en busquen- la meitat es dediquen a fer tasques de la llar. La resta són estudiants (l’edat de treballar comença als 16 i se solapa amb els estudis secundaris) o bé estan prejubilades. Paral·lelament, els homes centrats en la feina de la llar han augmentat en 130.000: ara hi ha 350.000 homes inactius que es declaren mestres de casa (l’equivalent masculí de la mestressa de casa).

Els estralls de la crisi també han canviat les situacions familiars. Segons les dades de l’EPA, en l’última dècada han augmentat en 150.000 el nombre de persones denominades de referència a la llar (perquè hi aporten els ingressos) i en més de 200.000 els fills dependents.

El nivell d’estudis també va marcar una diferència clara durant els deu anys de crisi per mantenir-se actiu al mercat laboral. Només un de cada deu inactius té ara educació superior: la majoria, el 70%, només van assolir l’educació secundària.

Actualment a Espanya una de cada quatre persones en edat de treballar és inactiva, és a dir, ni té feina ni en busca. Tot i això, la xifra és més baixa que abans que esclatés la crisi: el primer trimestre del 2007 hi havia 8,3 milions d’inactius (el 28% de la població en edat de treballar); i ara n’hi ha 7,5 milions, el 25%.

El cost per hora treballada es manté pla el primer trimestre

El cost per hora treballada va baixar un 3,9% el primer trimestre del 2017 respecte a l’any anterior: és la davallada més forta dels últims 17 anys segons l’índex de cost laboral harmonitzat. La baixada s’explica, però, per les vacances de Setmana Santa: aquest any s’han treballat més hores que el 2016, perquè aquestes festes van caure a l’abril. Descomptant l’efecte del calendari, els costos laborals van caure un 0,1% interanual.