L'Estat admet per primer cop que Banco Madrid "canalitzava pràctiques molt irregulars"
El secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, s'espolsa les culpes per no haver actuat abans i culpa al ministeri d'Economia
MadridEl govern espanyol ha admès per primer cop aquest dimecres que Banco Madrid "canalitzava pràctiques molt irregulars". Així s'hi ha referit el secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, que ha volgut espolsa-se les culpes per no haver actuat abans i ha culpat al ministeri d'Economia, encarregat del Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), que investigava l'entitat financera, filial de la Banca Privada d'Andorra (BPA) des de l'abril de l'any passat i que va concloure la investigació el febrer.
Ferre ha puntualitzat que Hisenda, fins el passat dijous, no sabia sobre la investigació en curs. Va ser llavors quan tots els membres de la Sepblac, en què també hi ha representació del ministeri de Cristóbal Montoro, es van reunir per decidir denunciar el Banco Madrid. Tot i això, ha volgut restar importància al fet que l'executiu espanyol no hagi actuat contra l'entitat fins que no hagi tingut sobre la taula la denúncia del Tresor dels Estats Units.
"Jo no m'atreveixo a valorar quins elements tenia un (l'acusació dels Estats Units) i quins elements tenia l'altre (el Sepblac). Hem de quedar-nos que al final amb la conclusió que al Banco Madrid han estat canalitzades unes pràctiques molt irregulars i que per tant les institucions responen davant d'aquest tipus de supòsits", ha dit Ferre.
El secretari d'Estat d'Hisenda també ha negat que hi hagués cap manca de cooperació de les autoritats andorranes, perquè segons ha afirmat l'acord d'intercanvi d'informació que existeix fins ara "s'estava aplicant" d'acord al conveni internacional signat, que exigeix que l'Estat tingui una informació oberta perquè el país dels Pirineus faciliti informació, i no contempla rebre "informació instantània".
Segons Ferre, els dos estats estan pendents de l'aprovació a les respectives Corts del nou conveni que permetrà, per primera vegada, sol·licitar informació per grups, és a dir, per categories de persones físiques o jurídiques, i que més endavant s'ampliarà amb un procés d'informació automàtica.