Miguel Fernández: “D’aquí 5 anys traslladarem producció del Vietnam a Catalunya pels costos logístics”

BarcelonaUn exemple poc comú. Venair ja concentrava el 70% de les vendes a l’estranger el 2007. L’empresa fabricant de tubs de silicona per a sectors tan exigents com el farmacèutic o l’aeronàutic ha mantingut creixements de doble dígit durant els anys de crisi perquè els mercats internacionals estiraven, i actualment només ven el 13% a Espanya. Té fàbriques a Terrassa -amb el centre de recerca i els prototips de nous productes-, la Xina i el Vietnam.

S’ha de vendre a l’estranger i fabricar on es pugui. És així?

Si volem ser competitius hem de produir en països barats. El que passa és que tot es globalitza. Fa 12 anys vam anar a la Xina a fabricar, i ara ja no surt tan a compte com fa... posem que fa cinc anys. Per això vam decidir portar part de la producció al Vietnam, que era més barat.

I després del Vietnam...

Cambodja. Allà cobren 70 euros al mes. Però només ho dic com a mostra. Ha de pensar que a la Xina fa 14 anys el sou d’un operari era de 100 euros mensuals. Ara en cobra 500. És normal, tot evoluciona.

És, doncs, impossible augmentar producció a Catalunya...

Jo parlava de costos laborals. Però en la fabricació i comercialització de productes també s’han de tenir en compte altres coses. Intangibles com la rotació de gent. Hi ha molts treballadors xinesos que aconsegueixen acumular prou estalvis per aprofitar la celebració de l’Any Nou xinès per visitar la seva família, que potser viu a 4.000 quilòmetres de distància. Molts d’aquests empleats senzillament no tornen a la fàbrica. Altres factors que cal tenir en compte són la inflació i el temps del transport dels productes en contenidors, que comporta entre quatre i sis setmanes, els aranzels, que poden arribar al 6%, i el magatzem. Vull dir que la despesa en mà d’obra pot quedar només una mica per sota de tot el cost logístic.

A casa nostra els sous han baixat...

Esclar, la diferència s’ha escurçat. Hem guanyat competitivitat i, si el govern català fos intel·ligent, iniciaria un procés per repatriar empreses que fabriquen a l’Àsia. Catalunya està ben situada i té gent molt qualificada per treballar. Amb els sous que tenim ara ens farien falta algunes ajudes, deduccions fiscals i millores en infraestructures, especialment als polígons industrials. Però la base la tornem a tenir ben situada.

Així, ¿mourien producció de l’Àsia a Catalunya, però a canvi de rebaixar encara més els sous, esclar?

Podria ser perfectament possible incrementar la fabricació a Catalunya. A la llarga, d’aquí cinc o vuit anys podríem traslladar producció del Vietnam pels costos logístics, com he explicat, i també per la reducció de la diferència en sous. Però que quedi clar que jo no estic a favor de rebaixar més els salaris. És un camí ja esgotat. Si es tornen a retallar els sous el consum no tirarà. Veig més una congelació salarial, que es pot compensar si s’incentiven els complements per increment de producció.

De fet, Venair té un projecte per instal·lar un centre logístic a Terrassa...

Al costat de la fàbrica, on treballen seixanta persones. A finals del 2014 funcionarà i subministrarà a Europa.

S’ha de fabricar als Estats Units?

Tenim un projecte de nova producció als EUA per a determinats productes, però ja el 2015. A l’Amèrica Llatina obrirem delegacions al Brasil. De fet, tenim la intenció d’ampliar les nostres tretze delegacions actuals a una xarxa de 25 en tres anys. Els nostres productes necessiten molta proximitat amb el client.

Quins són els productes que tenen més potencial de creixement?

Tenim dues divisions. La industrial, que manté com a clients els sectors de l’automòbil i l’aeronàutica, i la que denominem foodpharm, amb un perfil de molt més valor afegit. Se centra en solucions avançades, com màquines amb calefacció per al trasllat de productes com la xocolata, que necessiten una certa temperatura de tractament. Aquesta divisió fa tres anys només suposava un 10% de la facturació i ara ja concentra el 30%. Venair va vendre per valor de 30 milions el 2013 i preveu créixer un 15% enguany.