Mig milió de catalans ingressen de mitjana 878 euros al mes per un lloguer

BarcelonaMés de mig milió de catalans han declarat ingressos provinents del lloguer d'immobles, l'equivalent al 14,5% dels declarants. Tots ells han rebut de mitjana 10.533 euros anuals, és a dir 878 euros cada mes, segons les dades de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de l'Agència Tributària referent a l'any 2022.

En concret, les 578.352 persones que han declarat rendes de lloguers de propietats immobiliàries no vinculades a activitats econòmiques han rebut un total de 6.091,7 milions d'euros. Aquesta xifra suposa el 4,6% de tots els diners ingressats pels declarants de renda a Catalunya, tenint en compte les retribucions pels rendiments del treball, els ingressos bruts de capital immobiliari i el saldo de guanys i pèrdues patrimonials.

Com més ric, més rendes

La majoria dels declarants d'ingressos de lloguers de propietats es troben entre els 30.000 i els 60.000, amb un total de 186.478 persones, cosa que significa que gairebé un de cada cinc catalans en aquest tram rep ingressos provinents del lloguer de propietats immobiliàries. Aquesta proporció és menor en els trams inferiors, però augmenta considerablement en els superiors.

Per exemple, Catalunya té 236.511 declarants amb ingressos d'entre els 60.000 i els 150.000 euros, i el 30% d'aquests reben rendes del lloguer. En el cas dels catalans amb més de 150.000 euros, els que declaren ingressos per arrendaments immobiliaris ascendeixen fins al 42%; una xifra que encara creix més, fins al 47%, entre aquells que declaren més de 601.000 l'any.

Alhora, els ingressos rebuts per aquests lloguers augmenten proporcionalment a la renda. Si bé el català mitjà que declara arrendaments immobiliaris ingressa 10.533 euros l'any, molt a prop dels 10.780 euros que reben els rendistes d'entre 30.000 i 60.000 euros anuals, els catalans que ingressen més diners reben pels lloguers al voltant de 30.000 euros anuals. En el cas dels que declaren entre 150.000 i 601.000 euros, reben 26.369 euros, és a dir 2.197 euros mensuals.

Els ingressos es distribueixen de manera desigual en funció dels trams de renda declarats. Fins a 3.993.108 catalans van liquidar l'impost sobre la renda de les persones físiques, i d'aquests, 1.004.511 (25,1%) van declarar una renda d'entre 30.000 i 60.000 euros. El segon tram amb més declarants va ser el d'entre 21.000 i 30.000 euros anuals (21,3%).

A tot l'Estat, la xifra d'arrendadors supera els tres milions de persones, d'entre un total de 22,9 milions de declarants; això implica un 13,2%, més d'un punt percentual per sota de la dada de Catalunya. La majoria de persones amb ingressos per lloguers també es troben entre els 30.000 i els 60.000 euros anuals. De mitjana, totes les persones que van declarar ingressos provinents del lloguer a l'Estat van rebre 8.898 euros anuals, és a dir 741,5 euros al mes (un 15% menys que la mitjana a Catalunya).

El 36% dels ingressos del treball

En concepte de retribució dins dels rendiments del treball, que inclou les rendes del treball, pensions o prestacions d'atur, 3.698.217 catalans van declarar uns ingressos totals de 108.463,2 milions d'euros, és a dir, de 29.317 euros de mitjana. Si comparem aquesta xifra amb la mitjana que van ingressar de lloguer els catalans que van declarar rendes de béns immobiliaris no afectats per activitats econòmiques (10.533 euros), significa que els declarants de lloguers van rebre l'equivalent al 36% del rendiment del treball mitjà.

Ara bé, cal tenir en compte que en el cas dels rendiments del treball la mitjana fa referència a tots els declarants de Catalunya, mentre que la mitjana obtinguda per representar el que rep el català mitjà pel seu lloguer s'ha obtingut dels catalans que l'han declarat, que són el 14,5% del total. Hi ha persones que poden tenir únicament rendes de lloguer i d'altres que únicament han declarat rendes del treball.

Impacte en el mercat de l'habitatge

Segons l'informe anual del 2023 del Banc d'Espanya, el 92% dels habitatges principals del mercat de lloguer a l'Estat pertanyen a propietaris particulars, un element que s'explica per l'impuls de la inversió en habitatge destinat al lloguer per part de les persones físiques. Les llars han augmentat la seva tinença d'habitatges en el mercat de lloguer en una mitjana anual superior a les 100.000 unitats addicionals entre el 2012 i el 2022. Fa uns mesos, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB) va publicar un informe sobre l'estructura de la propietat en el mercat de lloguer que indicava que a la demarcació de Barcelona els petits propietaris –de menys de cinc habitatges– tenen el 63,3% del parc de lloguer, xifra similar a la capital catalana.

Amb l'increment continuat del preu del lloguer, amb Barcelona com a màxim exponent, però també més alt que mai a Catalunya, s'ha qüestionat el paper dels propietaris a l'hora d'establir lliurement el preu, contingut des de fa uns mesos amb la llei d'habitatge estatal. Una crisi que es recrua pel gran dèficit d'habitatge de lloguer protegit, de l'1,7% a Catalunya i del 2% a tot Espanya, que queden lluny del 9% mitjà de la Unió Europea.

"Hi ha qui pensa que els grans tenidors estan actuant de forma inflacionista, que collen més en els preus. Jo crec que el que més colla en els preus és la diferència entre l’oferta i la demanda", explicava a l'ARA la presidenta de l'OHB, Carme Trilla. En aquest sentit, aquesta experta recordava que les estadístiques que manegen, extretes de l'Incasòl, indiquen que els propietaris més grans, de més de 500 habitatges, són els que tenen els preus més baixos perquè hi ha el sector públic i el parc de les entitats financeres, sovint obligat a fer lloguer social. "A vegades ens confonem i pensem que el component més especulatiu està en uns i no en altres. Malauradament, el podem trobar en qualsevol de les dimensions de la propietat", va afegir.