Les meves dues setmanes com a 'criptoinversora' principiant

BarcelonaHi ha un mem molt recurrent a les xarxes en què un noi crida a l’orella d’una noia en una discoteca amb els decibels disparats. Ella fa una cara entre avorrida i fastiguejada mentre aguanta la llauna. Puc imaginar la mateixa escena en cas que el tema de conversa que l’home esculli per intentar seduir-la siguin les seves últimes inversions en criptomonedes. En l’últim any, me les he trobat a tot arreu. En sopars en què un conegut es descobria com a adepte dels manaments cripto d’Elon Musk, en perfils de Tinder plens de frases motivacionals sobre l’ambició o en anuncis impertinents a YouTube que prometen fer-me rica en només un parell de clics. La insistència en les bondats del bitcoin m’havia convertit en una observadora escèptica i ara finalment ha pogut viure de més a prop com és això d’omplir la cartera amb monedes virtuals.

El periple inversor comença amb un whatsapp a la primera persona del meu entorn que em va confessar el seu amor per les criptomonedes. És una amiga que, tot i haver perdut diners en la seva aposta, no desisteix. Hi segueix ficada. Em recomana que com a principiant em descarregui Coinbase, una plataforma d’intercanvi d’aquests actius que s’ha fet gran amb el fenomen i ja cotitza a Wall Street. Tot el procés d’iniciació el puc fer des del mòbil i en pocs passos. Com és habitual en els negocis d’internet, els propietaris de Coinbase volen saber més de mi: si tinc feina, en quin sector treballo, d’on sortiran els meus diners per invertir i per a què faré servir els beneficis que en teoria aconseguiré a partir d’ara.

El meu pressupost és només de 15 euros i he de triar bé on els poso. Cinc euros han de ser per a bitcoin, el Sant Grial de tot aquest moviment, d’això no en tinc cap dubte. El segon de la travessa serà l'ethereum, perquè recordo que m’han explicat que la seva tecnologia serveix per fer contractes intel·ligents i imagino que la utilitat suma punts. Pel que fa a la tercera, em quedo sense arguments i, sí, em decideixo per Solana perquè sona gairebé com el meu cognom. Però un cop fetes les transaccions per canviar els meus euros per criptomonedes no en tinc 15, sinó 12. Abans que em posi a fer d’inversora, tres euros han desaparegut per les comissions de 99 cèntims que cobra Coinbase per cada servei.

Me’n vaig a dormir amb un capital d’11,96 euros i em desperto amb 50 cèntims menys que ja he recuperat a l’hora de dinar. El neguit és similar al que et fan sentir les xarxes socials quan quan cada poques hores t’impulsen a donar-hi una ullada. Però en lloc de veure fotos de l’excursió d’algú que vaig conèixer fa vuit anys en una nit de festa em trobo amb un gràfic que sempre puja i baixa. Malgrat els alts i baixos, sembla que la tendència fa pujada i em situo en alguns moments per sobre dels 12 euros, cosa que serveix per autoconvèncer-me que si no hagués pagat aquells tres euros en comissions ja hauria guanyat. El miratge dura uns dies. Resulta que BitMart, una casa de canvi que es defineix com “la de més confiança” per als criptofans, ha patit un hackeig i en les últimes set hores el preu dels meus bitcoins s’ha enfonsat més d'un 10%. De cop la meva cartera cau a mínims i val 9,70 euros. La davallada l’observo en temps real perquè l’aplicació m’envia notificacions constants per avisar-me que, efectivament, perdo diners.

Diccionari 'cripto'

No puc fer res per evitar que el gràfic de l’aplicació segueixi caient, però em puc distreure navegant entre els articles que em recomana cada dia per ampliar el meu vocabulari cripto. En aquest llenguatge no es parla de mantenir o aguantar les inversions, sinó de holdejar. Aquesta expressió es fa servir envoltada d’una èpica molt masculinitzada. “Aquí s’inverteix amb collons! Aquí es holdeja. Què és això de vendre?”, crida en un dels seus vídeos el youtuber espanyol Wall Street Wolverine, que porta una dessuadora amb la frase “Fuck taxes”. Si ets un inversor com cal, no t’espantes ni retires els diners quan les coses van malament. Això és el que ve a dir. Els seus vídeos em fan entrar en una espiral de contingut, gairebé tot creat per homes relativament joves, en què es respira neoliberalisme i recança cap al pagament d'impostos.

Tanco les primeres dues setmanes com a inversora amb 10,43 euros a la cartera virtual. Mentre m’ensenya els percentatges en vermell, l’aplicació em recorda que d'aquí poques setmanes és Nadal i que un grapat de criptomonedes seria un bon regal per als meus amics i familiars.