Un forat de 1.800 M€ per tancar les nuclears, que perden diners

BarcelonaForo Nuclear, el lobi de les centrals atòmiques espanyoles que, a més, ha assumit ara la funció de patronal del sector, admet finalment que les centrals elèctriques nuclears tard o d’hora s’acabaran tancant. Així ho diu el president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce. Però assenyala que hi ha un problema doble: decidir quan, per no posar en perill el subministrament elèctric; i com, perquè els números en aquest moment no quadren.

El tema és especialment sensible a Catalunya, on malgrat que la llei del canvi climàtic preveu el tancament de les centrals no més enllà de l’any 2027, el cert és que actualment més de la meitat de l’electricitat (el 54%) que es genera al Principat és d’origen atòmic. Catalunya té aproximadament el 40% de l’electricitat d’origen nuclear produïda a Espanya, en tres dels set grups nuclears que hi ha a l’Estat (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II). Es tracta d’unes centrals que, si volen seguir funcionant, hauran de renovar la seva llicència en un termini breu, en el cas de Vandellòs II al juny del 2020 i en el cas dels dos grups d’Ascó al setembre del 2021. L’opció d’aturar-les podria comportar problemes de subministrament i a més també implicaria un cost.

Segons el president de Foro Nuclear, el fons que nodreixen les nuclears per al seu futur desmantellament i posterior emmagatzematge del combustible atòmic té actualment uns 5.000 milions d’euros. Això significa un dèficit d’uns 1.800 milions sobre la quantitat que faria falta, segons els càlculs del Tribunal de Comptes. Un diners que, no obstant això, es podrien acabar aconseguint, diu el president de Foro Nuclear, si s’allarga la vida útil de les centrals.

En la seva opinió, per no posar en risc la seguretat del subministrament elèctric, les centrals nuclears espanyoles haurien de seguir operatives “com a mínim fins al 2030”, perquè segueixen sent “absolutament necessàries”.

Però això també té un cost. El president de Foro Nuclear calcula que caldria invertir uns 6.000 milions d’euros per allargar la vida útil de les set centrals nuclears espanyoles fins als 50 anys. Actualment, la central que porta més temps operativa a Espanya és Almaraz, uns 35 anys, i els seus dos reactors tenen autorització per operar fins al juny del 2020.

Pèrdues contínues

Allargar la vida de les centrals nuclears permetria eixugar el dèficit del fons per desmantellar-les i asseguraria el subministrament elèctric fins que hi hagi prou potència instal·lada d’altres tecnologies, però alhora crea un conflicte a les empreses propietàries d’aquestes centrals, segons Ignacio Araluce.

El problema, diu, és que els set grups nuclears que hi ha a Espanya perden actualment uns 1.000 milions d’euros a l’any en la seva explotació. Les empreses propietàries d’aquestes centrals són les grans elèctriques: Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa i EDP.

Araluce atribueix la causa d’aquestes pèrdues a dos fenòmens: l’alta fiscalitat que suporten aquestes instal·lacions i les disfuncions en el mercat majorista elèctric. En el primer cas, assegura que les nuclears dediquen un 40% de la seva facturació a pagar impostos.

En el segon cas, el president de Foro Nuclear argumenta que amb el creixement de les renovables els últims anys el mercat elèctric s’ha convertit en molt volàtil, té molta variabilitat. “És un mercat que ja no funciona gaire bé”, assegura el president del lobi nuclear espanyol.

“Què s’ha de fer, doncs?”, es pregunta Araluce, i ell mateix es respon: “Les centrals nuclears s’han de fer viables, o bé rebaixant els impostos o bé canviant el funcionament del mercat elèctric espanyol”.