5.128 M€: el cost de la pandèmia en els comptes de la Generalitat

BarcelonaEl Govern calcula en 5.128 milions d'euros l'impacte que ha tingut la pandèmia del covid-19 en els comptes públics el 2020. Un impacte que ve per dues vies. D'una banda, un augment de la despesa de 3.826 milions d'euros i, d'una altra, un descens dels ingressos de 1.302 milions d'euros.

Segons els càlculs provisionals de l'executiu, l'augment de les despeses (quasi un 15% més del que s'havia pressupostat) s'ha produït principalment per l'increment en l'àrea sanitària d'uns 2.106 milions d'euros, un 13% més que l'inicialment pressupostat. Altres pujades s'han generat pel fons destinat a residències sociosanitàries (120 milions), altres àmbits (769 milions d'euros) i les ajudes directes destinades a autònoms i sectors econòmics més afectats (831 milions).

Per la banda dels ingressos, la Generalitat ha patit un impacte de 1.302 milions d'euros, tant per l'ajornament i la moratòria d'impostos i taxes com per la reducció de les bases imposables per la baixada de l'activitat econòmica. D'aquesta disminució, 926 milions s'han produït per la recaptació d'impostos propis i cedits i 376 milions per la reducció de les entitats públiques i dels diferents cànons.

Amb tot, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, preveu que si el 2020 s'ha batut un rècord de despesa el 2021 encarà s'haurà de gastar més. "Serà un any en què tornarem a tenir una despesa rècord en l'àmbit de la Generalitat", ha apuntat aquest dimecres: "La pandèmia sanitària s'ha de deixar enrere aquest 2021 amb la vacunació, però probablement els efectes econòmics i socials continuaran".

Com a objectiu per a l'any vinent, Aragonès s'ha marcat donar "més i millors serveis públics" i "ajudes directes als sectors econòmics i les persones més afectades".

El vicepresident ha reconegut que aquestes ajudes van arribar bàsicament a partir de la segona onada: "Hem tingut condicionants en l'agilitat d'algun tipus de despesa". Una agilitat molt condicionada perquè, malgrat que Brussel·les va aprovar al març suprimir els objectius de dèficit, aquesta decisió no es va traslladar a les comunitats oficialment fins al consell de política fiscal i financera (CPFF) que es va fer a l'octubre.

La possibilitat de generar dèficit ha permès en gran part les ajudes directes. El dèficit, segons les previsions del Govern, se situarà en el tancament de l'exercici al voltant del 0,7% o 0,8% del PIB. Això suposa uns 1.500 milions d'euros que la Generalitat ha pogut destinar a l'augment de la despesa. Segons les previsions de l'Autoritat Fiscal Independent (Airef), Catalunya serà la tercera comunitat amb més dèficit, per darrere del País Valencià i Múrcia, i molt per sobre de la referència del 0,2% del PIB que va marcar el CPFF.

Tot i així, aquest dèficit ha sigut clau per finançar l'impacte de més de 5.100 milions que ha tingut la pandèmia, juntament amb 3.165 milions procedents del fons covid-19, i altres quantitats menors procedents del fons de contingència ordinari (110 milions), la repriorització i reordenació de crèdits pressupostaris (316 milions) i l'increment de recursos finalistes estatals (que han augmentat en total en 37 milions malgrat la reducció en 85 milions dels fons per a les polítiques actives d'ocupació).

Més de 18.500 empleats

Una part important de l'augment de la despesa ha vingut per la incorporació de personal, tant en el sector sanitari com en l'educatiu, entre més. En total, 18.500 efectius s'han incorporat a través dels programes temporals de personal en el marc del covid-19 i per reforçar el personal sanitari.

Només en l'àmbit sociosanitari, l'augment i el reforç del personal han suposat un increment de la despesa de 302 milions d'euros, inclosos els 118 milions que es van destinar a la gratificació extraordinària del personal.

831 M€ d'ajudes directes

Les ajudes directes als sectors i les persones més afectades s'han endut 831 milions d'euros, és a dir, el 22% de la despesa extraordinària generada per la pandèmia. Les partides més importants han anat als autònoms (284 milions) i la restauració, el comerç, l'artesania i la moda, amb 124,5 milions. Altres ajudes han sigut per a l'àmbit educatiu (79,7 milions), els esports (51 milions), la cultura (47,3 milions), l'habitatge (27,5 milions) i el sector primari (10,6 milions).

Per la part dels ingressos, la Generalitat ha deixat de recaptar 926 milions per la caiguda de l'activitat econòmica. A aquesta xifra s'han de sumar 132 milions menys de recaptació per les mesures fiscals adoptades, com la moratòria en l'impost sobre emissions de CO2 dels vehicles, la bonificació en l'impost del joc durant l'estat d'alarma, l'ajornament de l'increment de la taxa turística i les reduccions en els cànons de l'aigua i de residus.