Baix Llobregat, Garraf i Solsonès van ser les comarques que més van créixer l'any passat

BarcelonaL’àrea metropolitana de Barcelona, la Catalunya Central i l’Alt Pirineu van ser els tres principals motors del creixement de l’economia catalana el 2018, segons un estudi del banc BBVA presentat ahir. El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès van encapçalar el rànquing de les comarques que més van créixer, amb un increment del 4% del valor afegit brut (VAB) en tots tres casos. Els motius: el Baix Llobregat i el Garraf per l’impuls que ha agafat el sector serveis i el Solsonès pel bon ritme que encara manté la indústria, sobretot la metal·lúrgica. En el cas del Baix Llobregat, a més, s’hi ha de sumar el pes que té el sector automobilístic amb Seat al capdavant.

A la cua del rànquing hi ha el Baix Camp, per la caiguda del sector químic, i la Terra Alta, que van ser les dues úniques comarques amb caigudes (un -0,3% en els dos casos), mentre que el Priorat va augmentar només un 0,3%. La mitjana de Catalunya va ser del 2,6%, amb 15 comarques de les 43 amb creixements per sobre d’aquesta xifra.

Canvi de motor

Els serveis, el sector que lidera

L’informe Anuari econòmic comarcal, dirigit per Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB, detecta un canvi en les fonts de creixement de l’economia catalana. Fins ara i des de l’inici de la recuperació posterior a la crisi, les exportacions industrials havien sigut el principal motor, mentre que el 2018 es va produir un canvi cap al sector serveis. Segons Oliver, es tracta dels “primers efectes de la desacceleració del comerç” a nivell mundial, fruit del Brexit i de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina. D’aquesta manera, doncs, “els serveis lideren per primer cop” el creixement a Catalunya.

Aquest procés de “substitució” de la indústria pels serveis ha permès que l’economia catalana aguanti “raonablement molt bé” l’alentiment econòmic global, que està tenint repercussions en els principals socis comercials exteriors de Catalunya, sobretot Alemanya i França. Oliver va recordar que les empreses industrials catalanes formen part de les cadenes de producció de la indústria alemanya, que ha patit una forta contracció en els últims dos anys fruit, precisament, de les tensions comercials que han afectat la Xina i el Regne Unit, dos dels seus principals socis comercials. Aquesta “frenada industrial” alemanya ha sigut particularment negativa per a sectors com el químic, el farmacèutic i l’alimentari.

País terciari

Les empreses exporten serveis de sectors d’alt valor afegit

“Catalunya s’ha tornat un país eminentment terciari”, va declarar Oliver. Segons l’autor de l’informe, actualment el sector serveis representa més d’un 70% de l’economia catalana, molt per sobre del 60% d’abans de la crisi. Oliver va destacar la “novetat” que suposa que, a més d’exportar béns industrials i turisme, les empreses catalanes també exportin “serveis no turístics”, vinculats a sectors d’alt valor afegit i salaris alts, com les telecomunicacions i els serveis professionals de suport a la indústria (per exemple, enginyeries o consultores tecnològiques).

De fet, la indústria va tancar l’any passat amb un increment del VAB de l’1,1%, mentre que els serveis van pujar un 2,9%, i la construcció, que parteix de nivells molt baixos després de la crisi, ho va fer un 4,7%.

Tanmateix, aquests serveis orientats a l’exportació i l’alt valor afegit es concentren especialment a la zona de Barcelona i la seva regió metropolitana, ja que hi ha un “efecte capitalitat” que atreu “capital humà”. No obstant això, Oliver creu que les polítiques públiques poden expandir aquest sector a altres zones de Catalunya, però que això passaria per inversions per acabar amb certs “forats negres” en algunes comarques en aspectes com les connexions a internet o altres infraestructures clau. Aquest gir exportador dels serveis és, segons Oliver, positiu per a l’economia perquè demostra que “el model econòmic que ha emergit” amb la recuperació “és molt més sòlid” que abans del 2008. Un altre exemple d’aquest nou paradigma és, segons Oliver, el fet que la construcció avança a bon ritme però amb xifres molt inferiors a l’època de la bombolla immobiliària, quan el sector era el principal creador d’ocupació.

Nova ocupació

Catalunya crea ocupació per sobre de la mitjana espanyola

El creixement sostingut dels últims anys ha tingut com a principal efecte la creació d’ocupació. Segons l’enquesta de població activa, entre el 2008 i el 2018 es van crear 87.000 nous llocs de treball a Catalunya, un 2,7% més. En afiliacions a la Seguretat Social, la pujada va ser del 3,8%, 99.000 persones més que fa deu anys. De fet, Espanya va aportar un 27,5% de les feines creades al conjunt de la zona euro -més de mig milió-, tot i representar un 11% de l’economia dels països que comparteixen la moneda comuna. Catalunya, a més, ha creat llocs de treball per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta millora del mercat laboral ha propiciat que la confiança dels consumidors s’hagi mantingut estable en els últims quatre anys.

L’eix de l’AP-7

El creixement se centra a les comarques del litoral i el prelitoral

Oliver va destacar que el creixement econòmic des de la fi de la crisi s’ha concentrat en l’anomenat eix de l’AP-7, és a dir, les comarques de la costa i el prelitoral entre la Selva i el Baix Camp, que comprenen tota l’àrea metropolitana (Barcelona, Baix Llobregat, Vallès i Maresme), el Penedès i el Camp de Tarragona, a més d’algunes comarques centrals, com Osona i el Moianès.

Aquesta concentració de creixement, segons el professor, coincideix amb la que va experimentar Catalunya en la dècada dels 90, mentre que durant l’etapa expansiva dels anys 2000, just abans de l’esclat de la crisi, el creixement va estar liderat per les comarques de la meitat occidental.