Les metamorfosis de l’Íbex-35

BarcelonaL’Íbex-35 passa per ser el sancta sanctorum de l’empresa espanyola i és on es troba la flor i nata de les grans corporacions de l’Estat i per on al llarg dels anys han passat un total de 99 companyies. Però la setmana passada va complir 30 anys d’història i un repàs a les empreses pioneres d’aquest selectiu demostra que la pertinença a l’Íbex-35 no blinda —ni tan sols els més grans— contra els esdeveniments habituals per a la resta del col·lectiu empresarial: fusions, adquisicions, crisis profundes i desaparicions han marcat un selectiu que ha celebrat tres dècades en un moment poc lluït per l’impacte del covid. Aquest és un repàs a les pioneres d’aquest índex.

L’aristocràcia

Gegants intocables de primera hora

De les 35 empreses que configuren l'Íbex avui n'hi ha nou que ja hi eren aquell 14 de gener del 1992. Són Telefónica, Repsol, Iberdrola, Banco Santander, Bankinter, Mapfre, Acerinox, Viscofan i Empresa Nacional de Electricidad (antiga denominació d’Endesa). S’hi sumen dues empreses que van veure canviar el seu nom fruit de fusions i el pas del temps: Catalana de Gas (llavor de Gas Natural, que ha esdevingut Naturgy) i Banco Bilbao Vizcaya (que amb el temps guanyaria l’A d'Argentaria). 

Però si hem de triar la gran aristocràcia de l’Íbex-35, cal apuntar que el dia del seu naixement Telefónica era l’empresa amb més pes al selectiu, amb BBV, Iberdrola i Santander entre els set primers valors. Totes quatre estan encara avui entre els deu més grans de l’Íbex-35, amb Iberdrola segona, el Santander tercer, el BBVA quart i Telefónica (novè). La primera empresa en valoració avui, Inditex, no va debutar al selectiu espanyol fins al 2001.

Els catalans

Una xifra que es manté en màxims

L’històric dèficit de grans empreses catalanes no es reflecteix en la comparativa entre el primer Íbex-35 i l’actual. El 1992 s’hi trobaven Catalana de Gas, Fuerzas Eléctricas de Cataluña (Fecsa, que acabaria adquirida per Endesa), Aguas de Barcelona, Asland (que seria comprada per Lafarge), Autopistas Concesionaria Española (Acesa, llavors d’Abertis) i Uralita (antiga denominació de Coemac). A aquestes sis hi podem sumar dos casos especials: Fomento de Obras y Construcciones (només dos mesos després es va fusionar amb Construcciones y Contratas, cosa que va donar pas a FCC, una empresa que, tot i tenir la seu social a Catalunya, conservava la seu operativa i els principals accionistes a Madrid) i Cubiertas y MZOV, que malgrat ser adquirida pel Grupo Entrecanales a finals dels 80 va mantenir seu operativa a Catalunya anys abans de quedar absorbida dins el conglomerat Acciona. Per tant, el gener del 1992 eren vuit les empreses catalanes al selectiu.

Avui dia, al selectiu hi trobem CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Naturgy, Almirall, Fluidra, Colonial i Cellnex. De fet, feia lustres que no hi havia vuit empreses catalanes a l'Íbex. Malgrat això, amb una economia molt més globalitzada la pertinença geogràfica de les empreses és més líquida, fenomen al qual se suma la retirada de seus socials de Catalunya de la meitat d’aquestes empreses en resposta a l’1 d’Octubre. En tots els casos, però, es pot dir que mantenen a Catalunya importants seus operatives. 

Les caigudes

Peixos grossos que no es lliuren de ser menjats

Repassant els 35 primers integrants de l’índex no s’hi troben casos de desaparicions empresarials per fallida. Això demostra que en matèria empresarial tenir una certa magnitud ajuda a l’hora de fer front a les vaques magres. No obstant, les fusions empresarials —concepte que emmascara absorcions pures i dures— sí que han sigut habituals a l’Íbex-35 i són la via més habitual per a la desaparició de marques i empreses. 

Dels 35 pioners del selectiu, 18, més del 50%, han deixat d’existir després de ser comprats per altres peixos més grossos amb qui compartien parquet. És el cas (vegeu gràfic) del Banco Central Hispano, del Popular, l’Español de Crédito o el Banco Exterior de España. També hi ha hagut molta concentració en el sector energètic (Unión Fenosa, Sevillana de Electricidad i Fecsa). En el món de la construcció i l’immobiliari van ser absorbides Dragados y Construcciones, Vallehermoso, Cubiertas y MZOV i Agroman. 

També els gegants estrangers han comprat empreses de l’Íbex-35. Tabacalera va unir-se a la francesa Selta per esdevenir Altadis, després adquirida per Imperial Tobacco. La cimentera Asland va anar a mans de la francesa Lafarge. Hidroeléctrica del Cantábrico va passar a mans de la portuguesa EDP. El camí per perdre la marca i sortir de l’Íbex-35 també s’ha fet, històricament, via absorció a mans d’empreses que ja no són al selectiu: això els va passar a Fomento de Obras y Construcciones i també a Portland Valderrivas (totes dues comprades per FCC); Sarrió va ser comprada per Torraspapel, i Huarte va dissoldre’s al conglomerat OHL. 

Un cas especial és el de la catalana Uralita, de la família catalana dels Roviralta. La crisi d’aquest material pels problemes de salut que se n'han derivat l'ha fet un habitual dels judicis i va colpejar durament l’empresa, encara operativa sota la denominació Coemac. 

Una evolució discreta

Un índex a anys llum dels grans

Les empreses surten a borsa per obtenir recursos que empenyin el seu creixement, i els inversors compren accions per guanyar-hi amb els dividends o per, posteriorment, vendre-les a un preu superior. Però l’evolució històrica de l’Íbex-35 és en aquests 30 anys discreta. Els seus 2.693 punts inicials eren aquest divendres 8.748 punts, després d’un parell d’anys fluixos marcats per la pandèmia. Així, s’ha multiplicat per 3,2 en aquests 30 anys de vida. La xifra és molt baixa si es compara amb grans índexs internacionals: en el mateix període de temps el Dow Jones nord-americà s’ha multiplicat per 10,6; el DAX 30 alemany s’ha multiplicat en aquests anys per 9,6, i el CAC 40 francès ha augmentat el seu valor 3,8 vegades. L’Íbex sí que ha sigut clarament més alcista que el japonès Nikkei, que ha crescut només 1,2 vegades des del 1992.