Més lluny del federalisme efectiu

Amb molta mandra acadèmica he revisat la proposta de la ministra Montero. L’administració estatal es guarneix la vestimenta tècnica sobre la base de la coalició d’estudiosos valencians i de les Castelles més centrals per distreure les llacunes que té l’actual model de finançament autonòmic. Continua l’Estat capficat a sofisticar la seva estimació de les necessitats de les comunitats, remuntant-se a l’etapa del ministre Borrell, obviant que aquest és un carreró sense sortida. Aquest esforç de disfressa inclou la imprecisió dels conceptes o la dificultat de trobar variables que capturin aspectes que tenen moltes dimensions. I tot això amb uns resultats que, fins i tot amb les xifres desitjades per l’Estat, provenen de variables susceptibles d’una evolució futura erràtica. Totes aquestes estimacions, per econometria i estadística que s’hi incorpori, i seguint la descentralització australiana com a model, ens allunyen encara més del federalisme fiscal efectiu, capaç de pactar la solidaritat i de fer que cada comunitat s’espavili a partir de les seves capacitats.