Més inversió privada i més consum: els motors econòmics en què confia Sánchez aquest any

MadridInversió privada i consum. Són dos dels elements principals sobre els quals se sustenta la previsió de creixement econòmic del govern espanyol per a aquest 2025. Després de conèixer que l'economia espanyola va millorar un 3,2% de mitjana el 2024 (un dels creixements més forts de la zona euro), l'executiu de Pedro Sánchez acaba d'actualitzar el quadre macroeconòmic amb una estimació a l'alça del producte interior brut (PIB) –que és l'indicador que mesura la mida d'una economia– tant aquest any com el que ve. En el cas del 2025 preveu que l'economia creixi un 2,6%, mentre que de cara al 2026 estima un rebot d'un 2,2%.

Si es desgrana aquesta estimació per a aquests exercicis, s'observa com el govern preveu un fort repunt de la inversió privada en comparació amb el 2024, però també del consum de les famílies. Per contra, el pes del consum públic, que aquests últims anys ha suposat un baló d'oxigen per a l'economia espanyola, anirà disminuint, segons es desprèn de l'actualització del quadre macroeconòmic aprovada en consell de ministres aquest dimarts.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha detallat que darrere l'optimisme pel que fa a aquest impuls privat hi ha la millora de les condicions financeres fruit de la reducció dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE); també els fons europeus vinculats al Pla de Recuperació, amb l'arribada dels préstecs, i finalment les "bones perspectives" que l'empresariat trasllada al govern. Tanmateix, organismes supervisors com el Banc d'Espanya han mostrat prudència pel que fa a la inversió privada, sobretot tenint en compte que encara no s'han recuperat els nivells prepandèmia. En canvi, ja al primer semestre del 2024 l'ens que dirigeix l'exministre socialista José Luis Escrivá apuntava que la preocupació pels tipus d'interès s'ha debilitat, a poc a poc, entre les empreses, que veuen més fàcil accedir a finançament.

A tot plegat s'hi suma la desacceleració dels preus, sobretot energètics, la bona marxa de l'activitat turística –motor de l'economia espanyola–, l'increment de les exportacions i el dinamisme del mercat laboral –l'executiu preveu la creació de 500.000 llocs de feina en dos anys–, gràcies sobretot a la població migrant. "Els ocupats continuen creixent de forma compatible amb l'increment de la productivitat", ha ditCuerpo. Aquest element és un dels talons d'Aquil·les de l'economia espanyola i, de fet, ha estat a la diana de la discussió sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, una mesura que també s'ha aprovat aquest dimarts.

Amb tot, la revisió del PIB per a aquest exercici arriba en un moment en què la negociació per a uns nous pressupostos generals de l'Estat per al 2025 –continuen prorrogats els del 2023– encara no ha començat formalment. La tensió de les últimes setmanes amb els socis d'investidura, en particular amb Junts, fins i tot ha allunyat la idea d'uns nous comptes públics. A més, l'executiu de Sánchez encara ha d'aprovar uns nous objectius de dèficit i deute. En aquest cas, la negociació continua oberta amb Junts, que va exigir més marge de despesa per a les comunitats autònomes.