Antifrau investiga Rato per possible blanqueig de capitals

BarcelonaRodrigo Rato és un dels 705 contribuents que l’oficina antiblanqueig (Sepblac) investiga per possible blanqueig de capitals després d’haver-se acollit a l’amnistia fiscal impulsada pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, l’any 2012. L’exvicepresident del govern de José María Aznar i expresident de Bankia també podria estar vinculat a la possessió de societats en paradisos fiscals des de finals del 2013, segons va avançar ahir el diari electrònic Vozpópuli.

Segons aquest mitjà, justament després d’abandonar Bankia Rodrigo Rato va acollir-se a l’amnistia fiscal. A més, el també exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) tindria el 75% d’una societat vinculada amb Gibraltar i les illes Verges, dos paradisos fiscals.

La reacció dels partits a aquesta notícia no es va fer esperar. Tots els ulls es van dirigir cap al Partit Popular, la formació de Rato i la que més informació podria tenir, atès que els seus membres ocupen actualment el ministeri d’Hisenda. Malgrat que el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va assegurar que desconeixia la situació específica de Rato, posteriorment va afegir que “en aquest país s’investiga a tothom, sigui qui sigui i sense distinció”.

Més tard, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va ser abordat als passadissos del Senat, i tot i que en el passat ha acusat diversos col·lectius de defraudar diners a l’erari públic ahir va ser molt més mesurat. “No puc informar sobre els contribuents”, es va limitar a dir el ministre.

L’oposició va ser molt més bel·ligerant. El PSOE va afirmar que seria “un autèntic escàndol que un exvicepresident del govern s’hagués sumat a l’amnistia fiscal”, i va demanar que se l’investigui com a qualsevol altre ciutadà. En l’opinió dels socialistes, aquest tipus de fets són “molt greus sempre” però “encara més” quan es tracta dels polítics.

UPyD vol intervenció del fiscal

Per la seva banda, la portaveu d’UPyD, Rosa Díez, va exigir que la Fiscalia investigui si Rato va blanquejar capitals o no, i va insistir en la necessitat que el govern espanyol publiqui els noms de tots els que es van acollir a l’amnistia fiscal de Montoro. A més, Díez va assegurar que “l’amnistia fiscal de Montoro tenia com a objectiu blanquejar els amics del govern i els seus negocis”.

Actualment Rodrigo Rato ja està imputat per la sortida a borsa de Bankia, en la qual el banc va presentar als inversors uns comptes presumptament maquillats, i també pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia. Segons les dades que Bankia va entregar al jutge, Rato es va gastar desenes de milers d’euros amb la targeta black. A més a més, els testimonis que ja han declarat asseguren que la potestat de concedir aquestes targetes era del president.

Més de 40.000 M€ per als bancs no tornaran

El rescat al sector bancari, l’operació orquestrada entre Brussel·les i el govern espanyol per salvar les entitats i evitar així un col·lapse de l’economia, tindrà un fort cost per als ciutadans. Ho va admetre ahir el president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, Fernando Restoy. Els càlculs són crus: l’organisme que dirigeix recuperarà 3.092 milions a curt i mitjà termini, una quantitat que semblaria important si no fos perquè el total que l’Estat no podrà recuperar és de més de 40.000 milions d’euros.

Així ho va explicar ahir Restoy en una compareixença al Congrés de Diputats. Restoy va dir que les injeccions que van rebre les caixes i les garanties ofertes a les entitats que les van comprar se situen en els 56.181 milions. D’aquesta quantitat ja se n’han recuperat 1.884 amb la venda de Novagalicia Banco i la devolució que ha fet CaixaBank de les ajudes que va rebre en el moment d’adquirir Banca Cívica.

I pròximament s’hi podrien afegir la venda de CatalunyaCaixa al BBVA i els bons convertibles contingents de Caja 3 i Banco Ceiss, així com la desinversió del 7,5% de Bankia que encara té la BFA en el seu balanç. L’Estat dóna per fet que podrà monetitzar-ho tot plegat per prop de 3.092 milions, i encara li quedarà una última bala, que és Bankia. Segons Restoy, el valor de mercat del 62% de l’entitat que té el FROB és de 9.272 milions, amb la qual cosa la pèrdua total seria d’uns 40.135 milions.