La Xina augmenta la tensió comercial

WashingtonEls aranzels dels Estats Units contra la Xina ja han entrat en vigor i el gegant asiàtic no s'ha fet esperar amb la seva resposta. Al 10% addicional que ha imposat l'administració de Donald Trump, Pequín ha respost amb impostos del 10% al 15% a alguns productes estatunidencs. La mesura entrarà en vigor a partir del 10 de febrer. Alhora, la Xina establirà nous controls a les exportacions de minerals estratègics i ha llançat una investigació antimonopoli contra Google.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

En canvi, dimarts el president dels EUA va mantenir converses amb els seus homòlegs mexicà i canadenc per acabar frenant els aranzels del 25% i va aturar-los just abans que entressin en vigor a canvi del compromís per part de la mexicana Claudia Sheinbaum i el canadenc Justin Trudeau de reforçar la frontera. Ara bé, es tracta d'una victòria efectista. No queda clar si els 10.000 soldats que enviarà Mèxic a la frontera són els mateixos que ja es va comprometre a aportar el 2021 amb Joe Biden, o són un reforç. Així mateix, els 1.300 milions de dòlars que el Canadà destinarà a la frontera, i que Trump ha volgut vincular a les pressions aranzelàries, ja van ser anunciats el desembre de l'any passat pel govern de Trudeau.

Qui quedava pendent en la ronda de trucades telefòniques era el president de la Xina, Xi Jinping, amb qui Trump va assegurar dilluns que "probablement" parlaria en les "pròximes 24 hores". Les 24 hores arriben al seu termini i no hi ha cap novetat sobre la trucada. L'últim comentari que ha fet el president estatunidenc des del Despatx Oval és que espera que Pequín faci més per aturar l'arribada de fentanil als Estats Units. Trump va vincular l'aplicació dels aranzels a les importacions xineses amb el tràfic de fentanil i acusa el govern de Xi de no fer prou per frenar-lo. De moment, Washington guarda silenci mentre continua l'escalda comercial.

Aranzels al petroli cru americà

Segons ha comunicat la Comissió Duanera del govern xinès, s'aplicarà un aranzel del 15% a productes de carbó i gas natural liquat, així com un del 10% als de petroli cru, maquinària agrícola, automòbils de gran cilindrada i camionetes. La cartera de Comerç també ha anunciat controls d'exportació d'articles relacionats amb el tungstè, el tel·luri, el bismut, el molibdè i l'indi.

El dòlar a màxims, el petroli puja i les borses baixen: l’impacte de la guerra d’aranzels de Trump

Els aranzels de Trump, imposats a compte del fentanil, "violen greument les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)" i "no aborden els problemes dels Estats Units sinó que també soscaven la cooperació econòmica i comercial" entre tots dos països, assenyala el comunicat del ministeri de Finances xinès.

La Xina també ha afegit dues empreses nord-americanes, PVH Group i Illumina Inc., a la llista d'entitats no fiables per "violar els principis del mercat, interrompre les transaccions normals amb empreses xineses, adoptar mesures discriminatòries contra empreses xineses i danyar greument els drets i interessos legítims de les empreses xineses".

En la seva primera presidència (2017-2021), Trump ja va imposar diverses tandes de tarifes per valor d'uns 370.000 milions de dòlars anuals, i la Xina hi va respondre amb gravàmens a les exportacions nord-americanes.

La cursa per la IA

La imposició de nous aranzels constitueix un episodi més en la llarga guerra comercial que fa temps que existeix entre la Xina i els Estats Units. Un dels últims episodis que van posar els estatunidencs en guàrdia va ser la decisió presa per Pequín al desembre de prohibir l'exportació de minerals clau per a la producció de xips i semiconductors. La Xina té una de les principals reserves globals dels minerals clau per a la producció de semiconductors utilitzats per al desenvolupament de tecnologia avançada, inclosa en el camp militar.

La mesura va ser una resposta a la prohibició decretada per l'anterior president, Joe Biden, sobre les vendes de determinats xips i maquinàries al gegant asiàtic. La guerra dels xips s'emmarca en la cursa pel desenvolupament de la intel·ligència artificial. Fins ara, els Estats Units portaven la davantera en el desenvolupament de la IA gràcies a les grans tecnològiques de Silicon Valley, com OpenAI (l'empresa mare de ChatGPT) o Google amb Gemini.

Malgrat el constant fre que Washington ha intentat posar al desenvolupament de la IA per part de la Xina, la setmana passada la sortida al mercat de la intel·ligència artificial creada per l'empresa xinesa DeepSeek feia trontollar Wall Street. L'índex borsari Nasdaq –del qual forma part Nvidia, principal fabricant de xips per a la IA–, que recull les principals tecnològiques, es va desplomar. La Xina demostrava com havia estat capaç de desenvolupar una IA amb xips menys avançats que els nord-americans i que era igual d'efectiva, motiu pel qual és també més eficient.