Trump declara la guerra comercial al món amb els aranzels recíprocs
Els aranzels encara no estan fixats i no entraran en vigor immediatament
WashingtonNova escalada en la guerra comercial que Donald Trump ha declarat a la resta del món. El president nord-americà ha signat una nova ordre per començar el procés per aplicar aranzels “recíprocs” amb la resta de països. Es tracta d'una mesura que ja havia anunciat durant el cap de setmana, juntament amb la promesa dels aranzels del 25% a les importacions d'acer i alumini. Els aranzels encara no estan fixats i no entraran en vigor immediatament. Trump no se n'ha amagat, que pretén fer-los servir com a arma de pressió diplomàtica i ha assegurat des del Despatx Oval que estarà "content" de negociar amb els altres països una rebaixa dels impostos si ells fan el mateix.
"Volem un camp de joc equilibrat", ha afirmat Trump. El document ordena a l'administració l'elaboració d'un pla integral per abordar el que la Casa Blanca descriu com a “desequilibris de llarga durada” en l'economia global. Igual que va fer a Davos, Trump ha assegurat que “si fabriques el teu producte als Estats Units, no tindràs aranzels”. El president ha anunciat que, en complement a l'ordre ha ordenat als seus assessors de govern que en les pròximes setmanes comencin a prendre mesures respecte a vehicles, productes farmacèutics, xips i altres béns.
El memoràndum ordena que es proposi una resposta a tots els aranzels sobre productes nord-americans, inclosos els impostos que siguin “injustos, discriminatoris o extraterritorials” —on s’inclouria l’IVA europeu—, així com els costos sobre negocis, treballadors i consumidors nord-americans que operin en altres països i aquelles “polítiques i pràctiques que fan que els tipus de canvi es desviïn del seu valor de mercat”. Deixa la porta oberta a revisar altres pràctiques que els secretaris del Tresor i Comerç considerin.
En total, es dona un termini de 180 dies per presentar les mesures que es considerin necessàries per reconduir la situació. El secretari de Comerç, Howard Lutnick, ha avançat que els primers aranzels podrien arribar l’1 d’abril.
"Qualsevol país que imposi aranzels als EUA, nosaltres el gravarem", ha afirmat durant la signatura del document aquest dijous. La teoria d'aquests aranzels recíprocs és que els Estats Units aplicaria els mateixos gravàmens als béns importats d'un determinat país que els que aquell país aplica a les importacions estatunidenques. Però a la pràctica, aquest tipus d'impostos poden ser força més complexos del que Trump planteja, sobretot si es pensa en el mercat de la UE. De fet, el president ha carregat contra l'IVA europeu i ha assegurat que no continuarà "tolerant" un impost que, segons ell, fa que es "tripliquin" els aranzels en les exportacions nord-americanes.
En anteriors ocasions, el cap adjunt de gabinet de Trump, Stephen Miller, havia suggerit que la reciprocitat aranzelària amb la UE hauria de tenir en compte també l'IVA que s'aplica posteriorment als productes importats des dels EUA. Miller sosté que el gravamen que pateixen les importacions nord-americanes no només és el que paguen a l'entrar en el mercat europeu, sinó que també s'incrementa un cop se'ls aplica l'IVA. Per exemple, considera que l'impacte total d'aranzels i IVA en les exportacions nord-americanes de cotxes a la UE és d'aproximadament un 30%, per la qual cosa seria només “just” cobrar, al seu torn, un 30% a les exportacions europees als EUA.
Un dels mercats europeus que podrien notar ràpidament els efectes d'aquests aranzels recíprocs és el de l'automòbil. Mentre que els Estats Units apliquen un aranzel del 2,5% a les importacions de cotxes tipus sedans i SUV europeus, la UE grava amb un 10% els vehicles importats des dels EUA. Si s'aplica la lògica de la reciprocitat, el gravamen als cotxes europeus passaria del 2,5% al 10%. O bé, si Trump decideix seguir el consell de Miller, l'increment seria del 2,5% al 30%.
En diverses ocasions, Trump ja havia amenaçat amb imposar aranzels a Europa sota el pretext de la reciprocitat. En la seva intervenció a Davos, el president va lamentar que la Unió Europea els "tracta injustament i molt malament". Segons dades de l'Organització Mundial del Comerç, el tipus d'aranzel mitjà ponderat per al comerç dels EUA és d'un 2,2%, en comparació amb el 12% de l'Índia, el 6,7% del Brasil, el 5,1% del Vietnam i el 2,7% dels països de la Unió Europea.
Enmig de la guerra aranzelària, moltes de les tarifes amb què Trump va amenaçar altres països no s’han acabat aplicant. Els aranzels del 25% contra Mèxic i el Canadà van quedar paralitzats just abans d’entrar en vigor gràcies a concessions per part de tots dos països. Els aranzels amb què el republicà va amenaçar el president colombià Gustavo Petro tampoc es van arribar a materialitzar.
De moment, només estan en marxa els aranzels del 25% per a l’alumini i l’acer —pendents de veure si el president aplicarà excepcions, com ja va fer en el seu primer mandat— i l’impost d’un 10% addicional sobre les importacions xineses. Davant d'això, el gegant asiàtic ha respost amb tarifes del 15% sobre el carbó i el GNL (gas natural liquat), i del 10% sobre el cru, la maquinària agrícola i alguns vehicles.
La UE, en guàrdia
Brussel·les ha tornat a avisar que respondria als aranzels dels Estats Units, però encara no ha pres cap decisió i manté les amenaces. "La Unió Europea reaccionarà de manera ferma i immediata contra qualsevol mena de barrera injustificada al comerç lliure i just", diu un comunicat emès per la Comissió Europea aquest divendres al matí. A més, l'executiu d'Ursula von der Leyen critica que la "proposta" del magnat novaiorquès "vagi en la mala direcció". "La UE es manté compromesa en un mercat global, predictible i obert que beneficiï a tots els socis", assegura Brussel·les.
Els aranzels recíprocs arriben després que ja hagin entrat en vigor els impostos del 25% a les importacions d'alumini i acer. Els ministres de Comerç de la Unió Europea es van trobar dimarts passat per discutir la resposta i a Espanya el ministre d'Economia es va reunir dilluns amb el sector per avaluar la mesura. "Vull enviar un missatge de confiança i suport al sector de l'acer i l'alumini", va dir el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, que va defensar que és "vital" evitar aquest tipus de mesures.
L'Associació Espanyola d'Alumini i Tractaments de Superfície (AEA), que representa més de 650 empreses del sector a l'Estat, també ha fet una crida a la "calma". "És prematur treure conclusions", ha apuntat. Espanya exporta 20.000 tones d'alumini a l'any als Estats Units, cosa que es tradueix en uns 130 milions d'euros.
