La febre d'or en ple 2023

BarcelonaEl preu de l'or torna a tocar a màxims històrics. El preu d'aquest metall preciós es va disparar amb l'esclat de la pandèmia, però es va relaxar posteriorment. Amb la guerra a Ucraïna i les fallides de diversos bancs de fa poques setmanes el preu torna a fregar els nivells més alts mai registrats.

¿A què es deu aquesta evolució a l'alça? L'or és tradicionalment el que els economistes anomenen un valor refugi, és a dir, un actiu pel qual aposten els inversors en temps de turbulències financeres per assegurar que les seves carteres no perden valor. Això fa que quan hi ha crisis la demanda d'aquest metall preciós augmenti i, per tant, s'encareixi als mercats internacionals. "Hi ha inversors que de vegades són oferents i d'altres demandants, i ara són demandants", explica Xavier Brun, professor de finances a la UPF i gestor de fons a Trea AM.

Els increments recents del preu de l'or tenen altres explicacions. De fet, la primera raó que explica per què el preu de l'or està a uns nivells tan alts és el cost de l'extracció: "Amb els jaciments que hi ha, extreure una unça ara és més car", explica Brun. El cost de treure una unça de sota terra s'ha multiplicat en pocs anys dels 50 dòlars per unça als 300 dòlars actuals. Això fa que els preus de principis d'aquest segle, quan una unça d'or valia uns 260 o 270 dòlars al mercat, avui siguin directament impossibles, perquè les empreses mineres haurien d'operar amb pèrdues.

El preu d'un futur d'or –un instrument financer que permet adquirir una matèria primera a un preu tancat i rebre-la un temps després– amb una entrega a dos mesos va fregar puntualment els 1.900 dòlars per unça el 2011, durant el moment més àlgid de la crisi financera global i del deute a la zona euro, però ràpidament va tornar a caure per sota dels 1.800 dòlars. Entre el 2013 i el 2019 el preu va oscil·lar entre els 1.100 i els 1.400 dòlars, però a finals del 2019, amb l'esclat de la pandèmia, es va disparar fins als 2.100 dòlars per unça l'agost del 2020. El preu es va tornar a relaxar lleugerament per sota dels 1.700 dòlars, però va tancar el mes de maig de nou a la barrera dels 2.000 dòlars.

Aquest encariment de l'extracció es deu al fet que la quantitat d'or per metre cúbic ha disminuït, la qual cosa vol dir que les mines tenen "menys rendiment" que anys enrere, apunta Brun. "Les mines són més complicades i de menys qualitat que fa deu anys", afegeix, i són les companyies que les exploten les que es veuen obligades a vendre el metall més car.

Més demanda dels bancs centrals

Segons dades del World Gold Council, l'organisme internacional que agrupa les principals empreses del sector, el primer trimestre d'aquest any les empreses de joieria van representar un 47% de la demanda, una xifra que s'acostuma a mantenir força estable en el temps. A aquesta xifra cal afegir-hi un 6% de la demanda que es destina a usos en el camp de la tecnologia, sobretot per a la fabricació de circuits i microxips electrònics. És a dir, més de la meitat de l'or acaba en mans de diverses indústries i la resta té un ús purament financer, com a objecte d'especulació o com a reserva de valor.

Les tensions geopolítiques derivades de la invasió russa d'Ucraïna han portat alguns bancs centrals a buscar "més diversificació" de les seves reserves per no "dependre tant del dòlar", per la qual cosa han accelerat les adquisicions d'or: entre el quart trimestre del 2022 i el primer del 2023 la demanda d'or dels bancs centrals del món va augmentar un 176%, segons World Gold Council, seguint una tendència que s'arrossegava des de l'inici de la guerra. Aquesta tendència dels estats a deslliurar-se de part dels seus estocs de divisa nord-americana respon en part a les sancions aplicades pels Estats Units i altres països occidentals sobre les reserves de Rússia, a qui van bloquejar més de la meitat dels 640.000 milions de dòlars que Moscou tenia dipositats en comptes bancaris a l'estranger. En alguns règims això ha provocat una incertesa respecte al futur de les seves pròpies reserves en dòlars. Les turbulències bancàries als EUA i a Suïssa també porten inversors conservadors a apostar pels metalls preciosos.

Entre un 20% i un 30% de la demanda es destina a la fabricació de lingots i monedes, que són la manera com els inversors privats i els governs guarden l'or. Una altra manera d'invertir en or és amb productes financers –els més comuns són els exchange-traded funds o ETF–, que el primer trimestre de l'any van veure com se'n reduïa la demanda després d'un any de fortes pujades.