La nova febre de l’or: la forta demanda dels bancs centrals dispara el preu del metall preciós

BarcelonaLa febre de l'or no s'atura. Aquesta setmana el metall preciós ha batut el seu rècord històric de preus i s'ha situat per sobre dels 2.400 dòlars l'unça –va arribar fins als 2.415 aquest divendres, amb una correcció posterior–, uns preus mai vistos fins ara. Només en els últims cinc anys, el preu de l'or en dòlars s'ha revaloritzat més d'un 80%, i en tan sols l'últim mes la revaloració ha estat de prop d'un 10%. Quins en són els motius?

L'or s'entén tradicionalment com un bon termòmetre de l'estabilitat mundial, tant en l'àmbit financer com en el geopolític. És el que en economia s'anomena un valor refugi, perquè en moments d'inestabilitat i incertesa –l'enemic per excel·lència de l'economia– aconsegueix mantenir una certa estabilitat.

Val a dir que el context actual és inestable en aquests dos àmbits: a escala econòmica, amb una inflació latent i a l'espera que la Reserva Federal i el Banc Central Europeu (BCE) rebaixin els tipus d'interès, i, en termes geopolítics, amb un rècord de conflictes i guerres comercials de les últimes dècades. A tot això s'hi afegeix que el 2024 és un any especialment intens en eleccions, amb més de 70 països de tot el món cridats a les urnes, entre els quals destaquen les presidencials als Estats Units.

"La inestabilitat geopolítica, amb les tensions a Israel i una situació en què s'està dividint tota la part occidental, sumada a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, el conflicte Rússia-Ucraïna... Davant d'aquest caldo de cultiu, els inversors van a un actiu tranquil, com l'or", explica Xavier Brun, professor de finances a la UPF i gestor de fons a Trea AM.

Els bancs centrals decanten la balança

Els que realment compren or, però, no són els inversors petits, sinó els bancs centrals. De fet, l'or és un component important de les seves reserves gràcies a les seves característiques de seguretat, liquiditat i rendibilitat: els tres objectius clau d'inversió dels bancs centrals. Segons dades del World Gold Council, l'organisme internacional que agrupa les principals empreses del sector, els bancs centrals són importants posseïdors d'aquest metall preciós i representen al voltant d'una cinquena part de tot l'or que s'ha extret al llarg de la història.

La institució explica que la crisi financera del 2008 "va provocar un canvi fonamental en el comportament dels bancs centrals cap a l'or, encoratjant una reavaluació del seu paper i rellevància en la gestió dels actius de reserva", puntualitza. Així, els bancs centrals dels mercats emergents han augmentat la seva compra oficial d'or, mentre que els bancs europeus han deixat de vendre'n, i el sector representa ara una font important de demanda anual d'or.

El banc central de la Xina és qui actualment està emetent una demanda més potent d'or, i, segons dades del World Gold Council, només l'any passat en va comprar 225 tones. És el país que més va incrementar les seves reserves. També Polònia i Singapur en van comprar amb força, però va ser Turquia el país que proporcionalment va augmentar més les seves reserves d'or (+0,71%). Amb tot, Brun recorda que "la Xina només té un 4% de les seves reserves en or –els Estats Units hi concentren un 60%–, de manera que encara hi ha molt recorregut per créixer i tot apunta que en continuarà comprant", diu el professor.

Però per què volen or els bancs centrals? Doncs precisament per sobreviure als conflictes geopolítics. "S'han donat situacions que han evidenciat la utilitat de tenir or al banc central, com ara les limitacions imposades pels Estats Units a Rússia en l'accés a les divises", explica la catedràtica en economia financera i comptabilitat i presidenta de l'ACCID Montserrat Casanovas. "Tenir or et fa menys vulnerable, perquè el seu valor no està lligat a les divises", explica la catedràtica. "Els bancs centrals busquen reduir la seva exposició al dòlar i, per tant, canvien or per dòlar", explica al seu torn el professor de l'EAE Business School i membre de la comissió d'economia financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya Alfons Fernández.

Inflació i tendència

La situació d'incertesa econòmica, amb la forta inflació dels últims anys i l'espera d'una rebaixa de tipus, també impulsa el preu de l'or. "Tenir or et protegeix de la inflació, perquè manté una certa estabilitat. Per tant, com més incertesa, més augmenta el preu de l'or", apunta Casanovas. Si bé en un escenari en què es comença a corregir la inflació pot tenir un efecte negatiu en el preu de l'or, la incertesa sobre els tipus d'interès manté la situació. "Com més trigui la Fed a decidir-se a abaixar tipus, més positiu serà el recorregut per a l'or", explica Fernández.

Així, tots els experts consultats per l'ARA coincideixen en el fet que la tendència per a aquest metall preciós continuarà sent a l'alça. De fet, les grans cases d'anàlisi, com Goldman Sachs o Citi Bank, apunten que l'or podria arribar als 3.000 dòlars per unça en els dotze mesos vinents. "Mentre segueixin els conflictes geopolítics, que no sembla que hagin d'acabar en el curt termini, el preu de l'or seguirà pujant", assevera Casanovas.

"De totes les primeres matèries que hi ha, l'or és la que ha tingut un comportament més bo en els últims deu anys", assevera Brun. "Totes les altres primeres matèries, com el coure, la plata, el cobalt... Totes tenen usos industrials, de manera que també es veuen afectades pels cicles econòmics que viu la indústria, però no és el cas de l'or", apunta l'expert.