Els mercats castiguen la moneda russa per l'ofensiva ucraïnesa a Kursk

BarcelonaL'ofensiva de les forces armades d'Ucraïna a la província russa de Kursk no només ha tingut repercussions militars, sinó també econòmiques. El ruble, la moneda russa, va tancar divendres la setmana amb una caiguda de valor del 5,72% respecte del dòlar des de l'inici de la incursió ucraïnesa en territori rus.

Concretament, el 5 d'agost –el dia abans que Ucraïna llancés l'atac– un ruble es canviava als mercats internacionals de divises per 0,0119 dòlars (el que és el mateix, 1,19 centaus de dòlar) i va caure a mesura que avançava l'ofensiva. Tant aquest dimecres, 14 d'agost, com l'endemà, dijous 15, el ruble va tocar el mínim en deu mesos amb relació a la moneda nord-americana, amb un tipus de canvi de 0,0111 dòlars per ruble. Divendres, la moneda russa es va apreciar lleugerament fins als 0,0112 dòlars.

La caiguda no s'ha limitat només al tipus de canvi amb el dòlar. El valor del ruble respecte a l'euro es va ensorrar quasi un 9% entre el 5 i el 13 d'agost, però ha recuperat part del terreny perdut en els últims dies. Igualment, es va registrar una caiguda similar respecte al iuan, la divisa xinesa, tot i els esforços del ministeri de Finances i el banc central russos per reflotar el valor del ruble mitjançant la venda de part de les reserves de iuans, segons Reuters.

La pèrdua de valor del ruble té efectes directes sobre l'economia russa. Per una banda, la depreciació de la divisa afavoreix les exportacions perquè els productes nacionals passen a ser més barats als mercats internacionals, però Rússia, que depèn en bona part de vendre hidrocarburs (petroli, gas natural i, en menor mesura, carbó) a l'estranger, no ha pogut recuperar els nivells d'exportacions a causa de les sancions imposades pels països de l'OTAN i els seus aliats i per la diversificació de compres. La contrapartida, però, és que les importacions s'encareixen, sobretot de productes tecnològics i d'alt valor afegit, dels quals Rússia és totalment dependent de l'estranger.

Aquest encariment de les importacions (dificultades, a més, per les sancions occidentals) farà encarir encara més el cost de la vida a Rússia. Just abans d'envair Ucraïna el febrer del 2022, la inflació russa era del 9,2% anual, i es va disparar en dos mesos fins al 17,9%, però en un any el Kremlin havia aconseguit reduir-la per sota del 4%. No obstant això, des de l'abril de l'any passat la pujada de preus es va tornar a accelerar i el mes passat la inflació va arribar al 9,1%, una xifra que probablement augmentarà els mesos vinents si el ruble continua a la baixa.

Càstig als mercats

El 6 d'agost l'exèrcit ucraïnès va iniciar un atac sorpresa sobre la regió de Kursk, a l'oest de Rússia i fronterera amb el nord-est d'Ucraïna. Inicialment, els analistes militars van apuntar que es podia tractar d'una incursió puntual com les que ja havien dut a terme feia mesos. No obstant això, en poques hores es va començar a veure que era una operació més important i que tenia l'objectiu de prendre el control del màxim territori enemic possible.

L'ofensiva, que encara es manté, ha aconseguit posar sota control de Kíiv més de mil quilòmetres quadrats de territori rus tocant a la frontera i les tropes ucraïneses s'han endinsat uns 40 quilòmetres en terreny enemic, segons fonts oficials. L'atac va agafar totalment desprevingut el govern del president Vladímir Putin i les forces russes encarregades de vigilar la frontera a la regió.

L'atac a Kursk, doncs, capgira la percepció de l'estat actual de la guerra després de mesos en què Rússia havia portat la iniciativa i afegeix un nou maldecap a Putin, alhora que torna a posar en evidència les fortes mancances d'unes forces armades russes que el febrer del 2022 van envair Ucraïna amb l'objectiu de controlar el país en qüestió de dies. Així, els mercats han respost afeblint encara més un ruble que porta en caiguda des del 2008.

Amb l'esclat de la crisi financera global d'aquell any, el ruble ja va patir una forta devaluació als mercats de la qual mai s'ha acabat de recuperar. Però el cop més fort el va rebre el 2014, quan Putin va ordenar l'annexió de la península ucraïnesa de Crimea i va donar suport militar a milícies rebels a l'est d'Ucraïna, cosa que va suscitar les primeres sancions dels Estats Units i la Unió Europea, entre altres potències.

El 2022, amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, el banc central rus va intentar temporalment enfortir la moneda, però la congelació de bona part de les reserves de divises russes a l'estranger va limitar la capacitat d'intervenció als mercats de les autoritats del Kremlin i el ruble es va tornar a ensorrar. En l'últim any, s'ha mogut entre els 0,010 i els 0,013 dòlars, una davallada de més del 70% en comparació amb inicis del 2008.