L'operació especulativa darrere de les turbulències a la borsa

BarcelonaEl Nikkei, l'índex de referència de la borsa de Tòquio, es va ensorrar dilluns un 13% en una jornada, tot i que es va recuperar parcialment l'endemà amb un increment del 10%. Els números vermells de dilluns es van contagiar a la majoria de parquets de la resta del món. A Espanya, l'Ibex-35 va tancar el dilluns amb davallades de tots els valors, i les grans borses del món van estar en números vermells.

Les raons de la caiguda inicial són diverses. Per una banda, les males dades d'ocupació als Estats Units publicades el divendres abans van apuntar a un empitjorament tant del mercat laboral com del conjunt de l'economia nord-americana. El pessimisme sobre el futur de la primera economia mundial es va estendre als mercats d'arreu –sobretot a Wall Street–, però també al Japó, on les grans multinacionals exportadores tenen un gran pes en l'economia i que té els EUA com un dels principals socis comercials.

Ara bé, més enllà de l'alentiment dels EUA, el fet que el Japó liderés la patacada borsària –per exemple, les cotitzades alemanyes també exporten als Estats Units i la borsa de Frankfurt no va caure tant– té una altra explicació: el carry trade.

Inversió especulativa

El carry trade és una estratègia inversora especulativa que es basa en aprofitar la diferència entre els tipus d'interès de dos països. Un inversor demana un préstec en un país amb interessos reduïts i els inverteix en actius en un altre territori amb una moneda diferent i alhora amb tipus d'interès més elevats, amb l'objectiu d'obtenir un benefici gràcies a aquesta diferència. Una vegada recollits els retorns al país amb interessos alts, es torna el préstec al país amb tipus baixos.

Com que el Japó és un estat que fa dècades que té uns interessos molt baixos, alguns inversors fan carry trade amb iens i sobretot dòlars. És a dir, s'endeuten en iens (al Japó els tipus bàsics són ara del 0,25% anual i han sigut del 0% durant anys) i els canvien a dòlars per invertir-los en actius als EUA, on guanyen com a mínim un 5,5%, que és el nivell actual dels tipus bàsics marcat per la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Al cap d'un temps, tornen a canviar els dòlars a iens i retornen el préstec pagant uns interessos del 0,25%. La diferència entre obtenir un rendiment del 5,5% i pagar un 0,25% és el benefici que s'embutxaca l'inversor.

Ara bé, el carry trade té riscos importants, perquè es basa en dues premisses. La primera és que els bancs centrals no modifiquin els tipus d'interès i la segona és que el tipus de canvi entre el ien i el dòlar es mantingui estable. En les últimes setmanes cap de les dues premisses s'ha complert i va ser el que va causar un cert pànic entre els inversors amb operacions d'aquest tipus.

La setmana passada, el Banc del Japó va anunciar el segon augment del preu del diner al Japó des del 2007, del 0,15% al 0,25%. Això ja va ser un cop inicial a les inversions en carry trade de iens a altres divises perquè un increment dels tipus suposa una reducció del benefici en aquestes operacions. A més, el deteriorament de l'economia dels EUA obre la porta a noves retallades dels tipus per part de la Reserva Federal que també afectarien negativament els beneficis de les operacions de carry trade de iens a dòlars.

La pujada dels tipus al Japó té, a més, un segon efecte: l'encariment del ien en comparació amb altres monedes als mercats de divises, que va ser d'un 13% en pocs dies. Per tant, un inversor que s'hagués endeutat en iens per invertir en dòlars, quan hagi de retornar el préstec i fer el canvi de moneda nord-americana a moneda japonesa, rebria menys iens que els que havia demanat prestats inicialment.

Tots aquests elements van portar molts inversors institucionals, especialment fons especulatius, a intentar obtenir iens ràpidament per cobrir els deutes contrets en aquesta moneda (en argot financer, cobrir els margin calls), i la manera més fàcil d'aconseguir-ho va ser venent actius denominats en aquesta moneda, per exemple accions a la borsa de Tòquio. Per això els mercats nipons van patir una espiral venedora que va enfonsar els preus de les accions.

Possibles nous episodis

La quantitat exacta de diners destinada a aquest tipus d'operacions no es pot saber del cert. Segons els càlculs de Reuters, la xifra que els analistes consideren més acurada seria equivalent a uns 350.000 milions de dòlars nord-americans (uns 320.000 milions d'euros), però podria ser molt superior. En total, el valor de totes les inversions a l'estranger d'empreses financeres, fons de pensions i altres inversors nipons puja fins a 4,54 bilions de dòlars (uns 4,16 bilions d'euros), i més de la meitat són en actius sensibles a variacions dels tipus d'interès. Aquestes xifres fan que alguns analistes avisin que l'onada venedora al Japó podria continuar en un futur pròxim si els EUA retallen els tipus i el ien continua guanyant valor.