La justícia europea anul·la la multa rècord de Brussel·les a Intel
El TJUE suspèn la sanció de 1.060 milions d'euros de la Comissió Europea a l'empresa estatunidenca, que durant deu anys va ser la més elevada
BarcelonaNou cop de la justícia europea contra Brussel·les en matèria de competència. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest dijous la sanció que el 2009 la Comissió Europea va imposar al fabricant de microprocessadors Intel per abús de la seva posició dominant en el mercat comunitari. La multa va ser de 1.060 milions d'euros i durant una dècada va ser la més elevada que havia aplicat l'executiu comunitari per un cas de monopoli. Va ser superada quan, deu anys després, Brussel·les va sancionar amb 1.494 milions d'euros Google per motius similars.
La Comissió Europea va acusar Intel d'abusar de la seva posició dominant en el sector dels microprocessadors, i d'oferir descomptes i ofertes per fidelitat als seus clients i distribuïdors. L'empresa estatunidenca va portar aquesta decisió a la justícia europea i, tot i que en un primer moment va donar la raó a Brussel·les, finalment ha acabat suspenent la multa. La màxima instància de la cort de Luxemburg considera que la sanció "conté vicis de procediments, errors de dret i una desnaturalització de les proves".
Tot i això, la batalla judicial entre l'executiu comunitari i Intel no s'acabi aquí. El setembre de l'any passat Brussel·les li va imposar una altra multa de 376 milions d'euros també per qüestions de competència. En aquest cas concret, les autoritats comunitàries asseguren que la gran tecnològica ha pagat tres fabricants d'ordinadors (HP, Acer i Lenovo) perquè frenessin o ajornessin el llançament de productes que duien microprocessadors teòricament més avançats i d'empreses competidores. I, com en les anteriors ocasions, la multinacional dels Estats Units també ha portat aquesta sanció a la justícia europea, que encara ha de resoldre el cas.
Més enllà d'Intel, la Comissió Europea té una guerra judicial oberta amb diverses empreses tecnològiques estatunidenques, com Meta (matriu de Facebook i Instagram), Alphabet (el conglomerat que té Google) i, entre d'altres, Apple. I, malgrat la decisió del TJUE d'aquest dijous, Brussel·les també ha aconseguit algunes victòries destacades als tribunals en qüestions de competència. El mes passat, per exemple, Luxemburg va avalar dues grans sancions de Brussel·les per evasió d'impostos i abús de posició dominant contra Apple i Google que en total superaven els 15.000 milions d'euros.