Finances

Els fons europeus acosten el model financer de la UE al nord-americà

L'emissió de deute europeu avança cap a la unificació dels mercats financers, segons un estudi

La seu de la Comissió Europea a Brussel·les.
3 min

BarcelonaL'aprovació dels fons Next Generation i, sobretot, l'emissió de deute europeu per finançar-los són el pas més destacat que ha fet la Unió Europea per acostar els seus mercats financers al model unificat que tenen els Estats Units, considerats per la majoria d'economistes com el model a seguir per millorar el finançament de les empreses, segons un estudi del think tank Europe G presentat aquest dimarts a Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Tot i tenir una unió monetària de 20 països que comparteixen l'euro i un mercat comú de béns i serveis de 27, els mercats financers a Europa encara estan molt fragmentats per estats. La UE ha aprovat una unió bancària amb un mecanisme de supervisió i de resolució que permeti fer front a bancarrotes bancàries, però encara no té un sistema europeu per garantir els dipòsits dels clients dels bancs que fan fallida. En canvi, els EUA, com que són un únic país, sí que tenen tots aquests mecanismes a escala federal.

A més, a diferència dels Estats Units, on les empreses tenen molt més accés al finançament a través de mercats de capitals –per exemple, a la borsa o en mercats de deute–, a la zona euro la major part del teixit productiu es finança sobretot amb préstecs bancaris. "Les empreses europees tenen una extraordinària dependència del sector bancari", ha explicat l'autor de l'estudi, Ángel Berges, catedràtic d'economia de la Universitat Autònoma de Madrid i vicepresident de la consultora financera Afi.

Per exemple, les accions emeses en borses nord-americanes equivalen a un 220% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) dels EUA, una xifra que a la zona euro cau fins al 80%. Així mateix, els mercats de deute corporatiu són molt més petits al Vell Continent, on representen un 18% del PIB enfront d'un 40% als Estats Units. Per contra, els actius de la banca europea són un 200% del PIB i els de la nord-americana només un 120%, a causa de la gran quantitat de crèdit que les entitats europees donen al teixit empresarial.

Tot plegat limita molt més l'accés de les empreses europees a finançament per tirar endavant noves inversions o per aconseguir liquiditat en moments de dificultats de tresoreria. Segons l'informe, "la bretxa més gran entre Europa i els Estats Units es produeix en aquelles fonts de finançament més apropiades per finançar inversions innovadores i de risc".

La importància dels bons europeus

Berges ha recordat que el 2014 Brussel·les va engegar el procés per començar a unificar els mercats europeus de capitals, però pocs mesos després es va aturar pel Brexit. "Sense la City de Londres va néixer coix", ha comentat Berges. Durant cinc anys es va aturar el projecte i "no es va fer pràcticament res –ha afegit– fins a l'esclat de la pandèmia", quan es va aprovar el programa Next Generation, que es finança amb títols de deute públic emesos per la Comissió Europea.

Aquests bons de la Comissió són "importants pel seu volum", ja que el deute europeu als mercats ha passat d'uns 40.000 milions d'euros just abans de l'arribada del covid als més de 300.000 milions actuals, ha recordat Berges. Però també ho són perquè es tracta del primer cas de "mutualització" del deute de tots els països de la UE amb un "emissor únic". Segons l'informe, aquesta emissió de deute europeu és un primer pas per integrar els diferents estats membres en l'àmbit financer, tot i que Berges admet que a escala empresarial serà molt més complicat perquè la UE té moltes més pimes que els EUA, per la qual cosa sortir a borsa o emetre deute els resulta molt més costós.

Malgrat això, els bons europeus encara no són "de referència" als mercats, amb l'excepció dels bons verds –destinats a finançar projectes relacionats amb l'economia sostenible–, en els quals Europa és líder mundial amb un 60% dels títols emesos a la UE i la meitat denominats en euros.

stats