Espanya i la Xina enforteixen el vincle en ple xoc Brussel·les-Pequín
La Comissió Mixta Econòmica i Industrial Hispano-Xinesa s'ha tornat a reunir sis anys després
MADRIDÚltims quinze dies: el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, s'ha reunit amb el fabricant automobilístic xinès Chery a Madrid; el titular d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha viatjat a Shanghai a la fira internacional de la indústria agroalimentària; aquest dijous, l'Hotel Palace de Barcelona va acollir una trobada de la Fundació Puente China amb un centenar d'empreses i representants de l'administració xinesa, i dilluns va tenir lloc una reunió que no es produïa des del 2018: la Comissió Mixta Econòmica i Industrial Hispano-Xinesa.
Així, mentre des del conjunt de la Unió Europea es respira recel al voltant del vincle comercial i inversor que es vol tenir amb la Xina, en particular pel que fa als sectors crítics, l'Estat té clar que vol "enfortir-lo", defensava el ministeri d'Economia després de la Comissió d'aquest dilluns celebrada a Madrid.
"La Xina no deixa de tenir un rol important per a l'economia [espanyola]", apunten fonts del ministeri d'Economia, que recorden que fora del mercat europeu el país asiàtic és el primer soci comercial d'Espanya, tant pel que fa a les importacions com a les exportacions. "Reactivant la trobada [d'aquest dilluns] el que precisament es volia era superar alguns frens", reiteren des de la cartera que pilota Carlos Cuerpo.
A la trobada de dilluns hi van estar presents el ministre d'Economia i el d'Indústria, així com representants de la patronal espanyola CEOE i la Cambra de Comerç d'Espanya, que es van reunir amb el ministre de Comerç de la Xina, Wang Wentao. Segons ha pogut saber l'ARA, tampoc hi va faltar un elenc de catorze directius d'algunes de les principals empreses de l'Estat: Banco Santander; el BBVA; Meliá Hotels; La Liga; ALSA; Grupo Antolin; Osborne; Mondragón Internacional; Técnicas Reunidas; ISDIN; GRI RENEWABLE INDUSTRIES; GESTAMP; VISCOFAN, o El Corte Inglés.
Agricultura, indústria i farmàcia
Cuerpo va traslladar al seu homòleg xinès el "desig" del govern espanyol d'incrementar la presència d'empreses espanyoles al mercat asiàtic. En la mateixa línia es va posicionar el ministeri d'Indústria, que vol "facilitar la participació" d'empreses de l'Estat a la cadena de valor de les empreses xineses.
Aquest anhel de l'executiu de Pedro Sánchez per penetrar al mercat xinès s'entén si s'observen les dades de la balança comercial. Mentre que la Xina juga un paper primordial pel que fa a les importacions (el 2023, les importacions espanyoles des del país asiàtic van suposar 44.244 milions d'euros, segons dades de la secretaria d'Estat de Comerç), el pes de les exportacions espanyoles és molt menor (7.579 milions d'euros). La taxa de cobertura, és a dir, la relació entre el que s'importa i el que s'exporta, es va situar en el 17,1%, cosa que dona lloc a un dels dèficits comercials més importants dels últims anys.
En el cas dels béns importats, el tèxtil i la confecció continuen liderant les compres espanyoles, mentre que l'electrònica i les joguines han anat substituint els equips d'oficina. Pel que fa a les vendes a la Xina per part d'empreses espanyoles, destaquen els productes químics, els minerals, així com els productes càrnics. De fet, els sectors clau en què l'executiu espanyol aspira a fer-se fort són el sector agrari, en què la balança comercial és favorable per a Espanya; el sector industrial, en particular l'automoció, i el farmacoquímic.
En termes d'inversió, al llarg del 2023 la Xina va invertir a Espanya 131 milions d'euros, el gruix dels quals van anar a parar al sector energètic i immobiliari, mentre que les empreses espanyoles van invertir 91 milions al país asiàtic, sobretot en productes farmacèutics i serveis financers.
Pluja de subvencions
Tot plegat té lloc en un moment en què el govern de Pedro Sánchez treu pit de ser un destí "atractiu" per a la inversió estrangera fruit de la bona marxa de l'economia, així com "competitiu" pel que fa als costos energètics, al tenir un dels preus de l'electricitat més baixos del Vell Continent. L'arribada de la xinesa Chery a la Zona Franca per reindustrialitzar l'antiga Nissan és l'últim exemple.
La pregunta, però, és si aterratges com el de Chery es multiplicaran o no en un moment en què la bona sintonia que es desprèn entre Espanya i la Xina no és la mateixa que la que es respira als passadissos de la Comissió Europea, que té en el punt de mira els subsidis del país asiàtic a sectors com el de l'automòbil i ha obert la porta a apujar els aranzels, com ja han fet els EUA. "Les preocupacions legítimes de la Xina i de la UE han de ser abordades per prevenir una intensificació de les friccions comercials", advertia el ministre de Comerç de la Xina aquesta setmana. Wentao anava més enllà i aprofitava el seu pas per Espanya per demanar al govern espanyol que tingui un paper actiu en aquesta batalla comercial: "La Xina valora altament el suport d'Espanya en la participació activa de les empreses xineses al procés espanyol de reindustrialització", assenyalava.
Fonts de la patronal espanyola CEOE reconeixen que hi ha debat entre les organitzacions empresarials europees sobre quina ha de ser l'estratègia davant de les subvencions del govern xinès a les seves empreses, però també creuen que "no està demostrat que [incrementar els aranzels] sigui la mesura més eficient", apunten fonts de la CEOE a l'ARA.
L'organització empresarial explica que un dels reptes de penetrar en el mercat xinès és la "competència elevada per part d'unes empreses xineses que cada cop inverteixen més en investigació i desenvolupament". "La part bona és que les empreses [espanyoles] es tornen més competitives a l'hora d'afrontar altres mercats", asseguren fonts de la CEOE a l'ARA. També destaquen que "cal continuar treballant, i així ho està fent la Comissió Europea, en qüestions com les condicions d'accés al mercat xinès i en el marc d'incentius i ajudes que beneficien totes les empreses [espanyoles] amb interès en invertir a la Xina".