Desembarcament rècord dels fons sobirans a Espanya

MADRIDÉs una indústria relativament jove, però el seu pes equival a una gran economia només per darrere de la dels Estats Units i la Xina. O el que és el mateix, vint cops el valor borsari de l'Íbex-35. Parlem dels fons sobirans, uns instruments financers que inverteixen els superàvits dels estats en els mercats internacionals de capital i de deute i que han trobat en Espanya una destinació atractiva. Tot i la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica i de preus, així com una política monetària agressiva a Europa, l'any 2022 es va tancar amb xifres rècord pel que fa als moviments d'aquests fons.

Durant el 2022 es van comptabilitzar 11 grans operacions valorades en 2.900 milions, segons dades publicades aquest dijous per l'Institut de Comerç Exterior (Icex) i l'Institut d'Empresa (IE). Són dades que no es registraven des del 2014 (en el cas de les operacions) i el 2009 (en el cas de la inversió). "La majoria dels grans fons sobirans són presents a Espanya, cosa que reflecteix com és d'atractiva l'economia [espanyola]", ha destacat la secretària d'estat de Comerç, Xiana Méndez, durant la presentació de l'informe Souvereing Wealth Funds 2023. L'objectiu d'aquests fons no és sinó gestionar els estalvis públics dels estats, molts d'ells fruit de l'explotació i la producció de petroli o gas.

L'estudi entén per operacions les inversions directes dels fons sobirans. En queden fora increments puntuals i de poc volum de compra d'accions en companyies on ja inverteixen, però també aquelles inversions de fons privats com Blackstone.

Trobada a Madrid i polèmica de Telefónica

L'informe de l'Icex i l'Institut d'Empresa es publica just quan Madrid ha acomiadat el Forum of Sovereign Wealth Funds (IFSWF), la quinzena cimera anual del sector que reuneix alguns dels fons sobirans més importants del planeta a la capital espanyola.

La trobada d'enguany, que reuneix els principals càrrecs d'aquests fons, ha coincidit amb la polèmica inversió del fons sobirà saudita Public Investment Fund per controlar el 9,9% de la propietat de Telefónica a través de l'operadora STC (Saudi Telecom Company) i convertir-se així en el principal accionista de la companyia. Un moviment que, en cas d'arribar a bon port –el govern espanyol encara no ha rebut una notificació oficial de l'entrada de STC a Telefónica i, per tant, l'operació encara no té el seu vistiplau–, és probable que es computi en l'informe de l'any que ve.

Mubadala, GIC i Norges Bank

Des que van aterrar a Espanya, els fons sobirans ja han invertit 46.000 milions d'euros. Les principals operacions de l'últim any han implicat residències de gent gran i el sector immobiliari, àmbits on se sumen la tecnologia i la digitalització, o les energies renovables. Els tres fons sobirans amb més volum d'inversió a l'Estat són el dels Emirats Àrabs Units Mubadala; GIC, amb arrels a Singapur; i el noruec Norges Bank.

En el cas del fons Mubadala, cal destacar una nova inversió a la socimi Healthcare Activos (l'any 2021 va obtenir-ne una participació del 50%), que es dedica a la gestió de les residències geriàtriques. "La població per sobre dels 60 es doblarà els pròxims anys i això genera un valor segur per a aquests fons", ha apuntat l'autor de l'informe, Javier Capapé Aguilar. Cal tenir en compte que els fons sobirans operen sota la lògica del retorn i la rendibilitat, elements que guien les seves decisions.

El fons sobirà GIC, que destaca per ser un dels més agressius pel que fa a la quantitat d'operacions, col·labora amb l'entitat immobiliària Azora, a través de la qual vol convertir 1.500 milions d'euros en una cartera de 8.000 habitatges nous destinats al lloguer. L'operació tindrà lloc a les ciutats de Barcelona, Madrid, Sevilla, València, Palma de Mallorca i Màlaga. L'última gran operació de Norges Bank va ser el gener passat amb Iberdrola, amb qui s'ha aliat per invertir en plantes fotovoltaiques i parcs eòlics amb una capacitat d'1,3 GW.

En auge a tot el món

Espanya no és un cas aïllat. A Europa, sobretot després de la crisi financera, s'ha passat de tenir-hi una actitud de recel per motius geopolítics a obrir els braços a uns fons que es veuen com a "estabilitzadors" de l'economia. Avui hi ha un centenar de fons sobirans repartits per tot el món amb uns actius de fins a 11,6 bilions de dòlars. Fa deu anys tan sols n'hi havia una quarantena i els seus actius no arribaven als 5 bilions.

A escala mundial s'han registrat un total de 425 operacions entre gener del 2022 i març del 2023, segons l'informe de l'Icex, amb unes inversions que superen els 120.000 milions d'euros, més de la meitat de les quals es concentren als Estats Units. De fet, és el país que més diners de fons sobirans va atraure l'any passat en contraposició amb el que està passant a la Xina, on cauen tant les operacions com el volum. El segueixen el Regne Unit, l'Índia i Alemanya.

Per primer cop des que l'Icex i l'IE elaboren l'informe no s'ha registrat cap inversió important en tecnologies com el carbó i el petroli. "Mostra el gir que estan fent per sortir de la seva dependència [energètica] i invertir en transició energètica", reflexiona Capapé.