La demonització de Larry Fink

A principis del 2022, els novaiorquesos es llevaven amb la imatge de camions negres circulant per Times Square amb un anunci peculiar. Mostrava un home calb amb una americana fosca, i la mirada del Doctor Maligne. Un columnista del New York Post escrivia que aquell rostre feia que es preguntés "si aquest tipus estava a punt d'assignar un equip d’assassins" per anar a casa seva. Sota l'anunci hi havia una pregunta i l'URL d'un lloc web: "Qui és Larry Fink?"

Whoislarryfink.com acusa Fink d'estar enamorat de la Xina i d'explotar els que pateixen desgràcies financeres. No esmenta que és el president i conseller delegat de BlackRock i, als 70 anys, el principal gestor d'actius del món. Inverteix bilions de dòlars en nom dels seus clients, que inclouen fons de pensions, fons d'inversió i companyies d'assegurances. L'empresa, amb un valor de mercat d'uns 100.000 milions de dòlars, és líder mundial en fons d'inversió de baix cost. Els seus actius sota gestió, valorats en 9,4 bilions de dòlars, inclouen participacions en unes 18.000 empreses cotitzades a tot el món occidental. Quan Fink parla, la gent escolta; i, sens dubte, a Fink li agrada parlar.

Els camions publicitaris els pagava Consumers' Research, que es descriu com l'agència de protecció del consumidor més antiga d'Amèrica. Avui dia, però, sembla més la punta de llança del Partit Republicà. Històricament, els republicans s'han aliat amb les empreses per oposar-se a la regulació governamental i promoure la lliure empresa. Però en els últims anys una facció ha protestat contra les empreses que parlen sobre qüestions com el canvi climàtic, els drets LGTBI i altres temes que consideren “dirigits”. Ron DeSantis, el governador de Florida i el principal oponent de Donald Trump a les primàries presidencials republicanes de l'any vinent, és el seu defensor més destacat.

Un dels principals objectius d'aquest grup és l’ESG: la inversió ambiental, social i de governança [coneguda a Europa com Responsabilitat Social Corporativa]. La teoria que defensa l’ESG és que es pot mesurar el rendiment de les empreses amb mètriques diferents dels rendiments financers, tot i que els sistemes de puntuació són subjectius, incoherents i sovint amb objectius que entren en conflicte. Menys del 3% de les inversions de BlackRock a Amèrica estan relacionades amb l’ESG, però Fink s'ha convertit en la cara del moviment des del 2016, quan va començar a demanar als directors executius de les empreses de la cartera de BlackRock que fessin els seus negocis més sostenibles.

Fink s'ha convertit en la bèstia negra de la dreta. Això es va posar de manifest l'any passat quan Peter Thiel, inversor abrandadament conservador, va atacar l’ESG en una conferència de Bitcoin a Miami amb la cara de Fink en una pantalla darrere seu. "L’ESG és només una fàbrica d'odi", va dir.

Quan vaig conèixer Fink a la seva bucòlica granja a una hora de la ciutat de Nova York, estava decidit a demostrar que havia deixat tota aquesta mala maror enrere. "Tothom em pregunta quines coses de la meva vida faria de manera diferent. I jo dic que res", em va dir Fink.

Amb tot, aquesta demonització li ha passat factura. Un antic company, generalment admirat per l'energia de Fink, se sorprenia l’any passat de trobar-lo "trist, cansat i gran" mentre la campanya contra ell es refermava.

Fink rep cada dia correus electrònics sinistres. Alguns inclouen amenaces de mort, molts vomiten antisemitisme. "És una bogeria", diu. L'any passat, el consell de BlackRock va autoritzar l'empresa a proporcionar-li guardaespatlles. Per seguretat, l'obliga a utilitzar un jet privat (cosa que feia sovint igualment, tot i promoure les inversions sostenibles). I es van instal·lar càmeres de seguretat a la finca on ens vam conèixer.

En els últims anys ha volat arreu del món per veure’s amb clients corporatius, primers ministres i banquers centrals, i sembla que ha gaudit de la seva feina tant per la plataforma personal que li donava com pels diners que genera.

Orígens demòcrates

Fink va néixer el 1952 en una família jueva a Van Nuys. Els seus pares eren demòcrates; el seu pare tenia una botiga de sabates i la seva mare era professora universitària. Va anar a escoles públiques, cosa que, diu, el va convertir en la persona que és. Va començar jove amb l’emprenedoria. La família anava al desert de Mojave, on Larry caçava serps. Va muntar un petit negoci que en venia. Quan tenia 12 o 13 anys, l'FBI va aparèixer a la porta de casa els seus pares.

Fink va conèixer l'atmosfera d'esperit lliure de la costa oest als anys 60. A la universitat es va interessar per les propietats immobiliàries. Però als 70 Wall Street oferia molta més diversió. Michael Milken, que havia anat al mateix institut que Fink, estava innovant al negoci dels bons d’alt risc. Fink va abandonar la seva primera passió i es va unir al First Boston a Nova York. I a principis dels 80, va arribar el boom del trading.

En un moment d’aquells primers anys, va apostar per hipoteques que van portar greus pèrdues quan inesperadament van caure els tipus. De sobte, van començar a tractar-lo com un “leprós”, recorda. Quan en parlem, queda clar que encara dona voltes a aquell fracàs. Però l’experiència li va deixar una obsessió vital amb el risc.

El 1988 va fundar amb set socis un fons d’inversió. El seu principal negoci era invertir diners de fons de pensions. Des del principi, Fink va posar la gestió del risc al centre i va incorporar experts matemàtics i genis dels ordinadors per calcular probabilitats de pagament en crèdits personals.

El sistema nerviós central de BlackRock pot estar en sintonia amb la mitigació del risc, però la seva cultura està lluny de no tenir ànima. Els cofundadors i antics col·legues diuen que, des del principi, Fink es va comportar com si l'empresa fos un kibbutz o una família.

Fins avui, Fink és el patriarca indiscutit que ha fixat l’estratègia a llarg termini. La seva aportació és més carismàtica que no pas de gestió: fa els clients i xafardeja amb contactes influents sobre l'estat dels mercats.

La seva participació a BlackRock és d'un relativament modest 0,3%, i ha anat reduint el seu pes a mesura que l'empresa ha anat creixent. Segons Forbes, val 1.000 milions de dòlars. Però Fink no es mesura pels milions del seu compte; té altres maneres de cultivar la seva autoestima. Un és el creixement continuat de BlackRock. L'altre és la seva posició personal. Tots dos es van veure molt reforçats per la crisi financera mundial del 2007-09. Fink tenia tres virtuts: la seva comprensió de les hipoteques, els seus nervis d’acer per a les grans apostes i la seva facilitat amb els titans de Wall Street i Washington, que el van catapultar a ell i a la seva empresa.

La compra de Barclays Global Investors el 2009 va transformar BlackRock en el gestor d'actius més gran del món; els diners que gestionaven van més que duplicar-se, fins als 2,7 bilions de dòlars. L’operació reflectia una visió astuta que va desenvolupar a principis de la seva carrera: que a mesura que els mercats de capitals es fessin més barats i senzills, la gent estalviaria cada cop més comprant accions i bons, en lloc de fer-se dipòsits bancaris.

Durant la crisi financera, va oferir una ajuda vital al Tresor dels Estats Units i al Banc de la Reserva Federal de Nova York venent o rescatant empreses en dificultats. L'algoritme de gestió de riscos de BlackRock li va permetre analitzar la seva exposició com pocs podien fer.

Persones que el coneixen diuen que els seus èxits van alimentar una necessitat psicològica de ser el centre d'atenció. Un antic empleat diu que Fink solia parlar en privat sobre el seu somni d'infantesa de convertir-se en una estrella del rock. L'home que una vegada havia descrit la reunió de Davos com "una pèrdua de temps", va començar a convertir-se en un habitual. Diuen els rumors que, durant el segon mandat del president Barack Obama, se li va acostar per convertir-se en secretari del Tresor dels Estats Units.

Preocupació mediambiental

I va ser a mitjan dècada del 2010 que Fink va començar a mostrar zel per les qüestions mediambientals. El canvi climàtic era una clara oportunitat de negoci per a BlackRock. Els seus clients, sobretot els d'Europa, començaven a prendre-s'ho seriosament. Amb el temps, va anunciar noves i agressives estratègies, com ara la desinversió de les accions dels grans productors de carbó.

Durant la pandèmia, els actius gestionats de BlackRock es van disparar fins als 10 bilions de dòlars, en part perquè el valor de moltes de les empreses baixes en carboni de les seves carteres, especialment els gegants tecnològics, estava en auge. "Té un olfacte increïble per a les tendències que estan baixant a la indústria", diu Robert Kapito, president de BlackRock i soci de Fink durant 40 anys.

Potser no és estrany que l'agost del 2022 BlackRock es convertís en la primera empresa nord-americana que va ser posada en una llista negra a Texas pels republicans, que van prohibir a les institucions públiques de l'estat invertir diners amb gestors que "boicotejaven" les empreses energètiques.

A mitjan març els metges van diagnosticar-li apendicitis, que va derivar en peritonitis. Poc després, el Wall Street Journal va publicar un article en portada sobre les cinc persones que el diari considerava candidats a la "gran cursa" per succeir-lo. Per ara, diu que no té plans imminents de plegar.

La seva empresa, més que cap altra del seu temps, ha contribuït a fer productes assequibles d’inversió per a les masses. Fink no és ni un heroi ni un malvat. És un empresari i, clarament, un de molt intuïtiu.