La borsa nord-americana saluda la victòria de Trump amb pujades històriques

BarcelonaReacció a la baixa dins d'una certa normalitat a Europa, però amb eufòria als Estats Units. Els principals índexs europeus, els primers que han obert aquest dimecres després que Donald Trump s'hagi proclamat guanyador d'unes eleccions que encara estan completant l'escrutini, han obert la sessió amb guanys, mentre que l'obertura a mig matí de la sessió als parquets nord-americans ha deixat màxims històrics.

Al tancament de la jornada, el DAX-40 alemany ha perdut un 1,19%, el CAC-40 francès un 0,19%, i al Regne Unit l'FTSE-100 un lleu 0,07%. En canvi, l'Íbex-35 espanyol ha registrat una disminució d'un 2,9%. Lideraven les caigudes els bancs i les empreses de renovables.

Així, el BBVA ha perdut aquest dimecres un 6,62%, el Sabadell un 6,16%, el Santander un 4,91% i CaixaBank un 3,7%. En el cas dels bancs, la caiguda s'explica perquè els inversors esperen que a llarg termini la victòria de Trump afectarà negativament l'economia europea per un augment dels aranzels. I en el cas concret del BBVA, perquè té una bona part del negoci a Mèxic, una economia que es pot veure afectada per la política aranzelària de Trump, ja que els Estats Units és el primer soci comercial dels mexicans.

Les dures polítiques del republicà en aquesta matèria durant el seu primer mandat, qüestionant el lliure comerç internacional, no el van penalitzar aleshores. "Per combatre el proteccionisme, el Banc Central Europeu haurà d'abaixar els tipus d'interès", la qual cosa impactarà negativament en els marges de beneficis del sector financer, explica Xavier Brun, professor de finances de la UPF-BSM i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM.

En el sector d'empreses d'energia renovable, la caiguda es deu a la potenciació promesa per Trump dels combustibles fòssils en detriment de la generació d'energia verda. A la borsa espanyola, Acciona ha reduït el seu valor un 8,05%, Acciona Energia un 6,96% i Solaria un 5,36%.

En canvi, als EUA la borsa ha obert amb més eufòria. El Dow Jones (l'índex industrial de Nova York), el Nasdaq tecnològic i l'S&P500 (que agrupa les empreses més grans del país) han obert el dia assolint màxims històrics gràcies a pujades entre el 2% i el 3,5%.

En l'anterior legislatura de Trump (2016-2020) els mercats van viure una època de guanys, marcats per la política de baixades d'impostos a les empreses. Durant el seu mandat, Trump va fixar que les companyies deixessin de pagar un impost de societats que es movia entre el 15% i el 39% per pagar un 21%.

En paral·lel, el dòlar ha començat la jornada amb la seva pujada intradia més gran des del març del 2020, d'un 2% davant de l'euro, però l'increment de valor s'ha moderat fins a l'1,72% a les 18 h. Aquesta tendència es donava amb gairebé totes les divises del món després del que s'albirava com una còmoda victòria de Trump, però era particularment acusada amb les monedes de les economies emergents, perquè els inversors preveuen que hi haurà una pujada d'aranzels als EUA. La rebaixa del tipus de canvi ha fet caure també el preu de l'or denominat en altres divises, a la qual cosa s'hi suma que la victòria contundent del candidat republicà porta "menys incertesa" i això empeny a la baixa un actiu refugi com l'or, indica Brun.

Així mateix, el preu del petroli Brent, de referència a Europa, queia un 2%, fins als 74 dòlars, davant la possibilitat que Trump augmenti la producció d'energia fòssil, com ara el petroli i el gas, cosa que faria créixer l'oferta i caure els preus.

A més, hi ha un segon factor que explica la reducció del preu del petroli, que és que els mercats esperen "rebaixes fiscals" i més proteccionisme durant els quatre anys vinents als EUA, cosa que, en un context d'"atur molt baix" com l'actual, ha d'incentivar el consum intern i, per tant, augmentar els preus al país, assenyala Brun. Per tant, a banda dels tipus d'interès, una altra manera de mantenir la inflació sota control és mantenint els costos energètics barats, cosa que els EUA poden aconseguir "bombejant petroli" a gran escala i "deixant-lo dintre del país", sense exportar, afegeix el professor de la UPF-BSM.

El bitcoin es dispara

En paral·lel, el bitcoin, la criptomoneda més utilitzada al món, es disparava un 8% i superava el seu rècord històric, trencant la barrera dels 75.000 dòlars (69.000 euros). Les criptomonedes han estat assenyalades en els darrers anys per institucions i reguladors com una inversió poc segura, subjectes a enormes canvis i també, en alguns casos, a estafes. La suspicàcia que aixeca aquesta inversió, apunten els experts, rau en el fet que el valor de l'actiu no està relacionat amb cap bé tangible, a diferència del que passa amb una acció (que puja i baixa en funció del rendiment d'una empresa) o un futur del sucre o el cacau (relacionats amb el preu al qual es venen aquestes matèries primeres).

Es dona la circumstància, també, que els tenidors de criptoinversions han estat associats generalment a un públic eminentment jove, masculí i proper als valors que han propugnat Trump o un dels seus principals suports a les xarxes socials, Elon Musk. Tot i que es calcula que als Estats Units només un 7% de la població té inversions en criptomonedes, el fet és que el candidat republicà es va bolcar en aquest públic durant la campanya. En les darreres setmanes s'havia anticipat que si Trump derrotava Harris el bitcoin allargaria la seva bona ratxa als mercats, on en només un any ha més que duplicat el seu valor, saltant dels 30.000 als 69.000 euros. La tendència no només s'ha confirmat, sinó que el mercat del bitcoin ha estat el primer on s'han deixat veure les conseqüències del triomf republicà. 

Pel que fa al deute públic nord-americà, el preu del bo a deu anys queia amb força. Les previsions dels analistes apunten que les mesures de Trump poden augmentar la inflació (sempre ha estat crític amb la lentitud de la Reserva Federal a l'hora d'abaixar tipus) i empitjorar les perspectives del deute públic.