La borsa de Tòquio s'ensorra i arrossega els parquets europeus

BarcelonaLa borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

Concretament, el Nikkei, l'índex de referència japonès, ha patit una disminució del 12,4%, i el Toppix, que inclou les empreses japoneses amb més capitalització, ha caigut un 12,23%, ha informat Efe. Es tracta de la davallada més forta registrada al parquet de Tòquio des de l'anomenat Dilluns Negre del 20 d'octubre del 1987. El ministre de Finances japonès, Shunichi Suzuki, ha enviat un missatge de "calma" i ha assegurat que el govern està "vigilant amb atenció i molt d'interès la caiguda de la borsa".

La caiguda arriba només quatre setmanes més tard que, el passat 11 de juliol, el Nikkei assolís el seu màxim històric, però la decisió del Banc del Japó d'augmentar els tipus d'interès feta pública dimecres passat ha capgirat la situació. El Japó és un dels països que menys havia incrementat el preu del diner en l'últim any, de manera que la pujada suposa un canvi de tendència. De fet, es tracta tot just del segon increment de tipus aprovat pel regulador monetari nipó des del 2007.

El Japó és una economia marcada per un teixit industrial fortament exportador, amb grans conglomerats empresarials. La pujada de tipus va provocar un enfortiment del ien, la moneda local, respecte al dòlar nord-americà i l'euro, cosa que encareix la repatriació dels beneficis que les multinacionals japoneses obtenen als mercats exteriors i, a més, fa perdre competitivitat als productors nacionals. Això explica el pessimisme dels inversors del parquet de Tòquio: la divisa nipona ha arribat aquest dilluns al seu màxim respecte al dòlar dels últims set mesos.

"La por a una recessió [als EUA] estan fent créixer la idea que cal una política monetària amb estímuls. No és cap sorpresa que les divises amb tipus baixos ara s'encareixin a mesura que la resta del món convergeix cap a interessos baixos", ha assegurat el cap d'estratègia en mercats de divises del banc neerlandès ING, en declaracions recollides per Reuters. A més, el ien havia estat objecte d'especulació de fons que apostaven que mantindria el valor baix als mercats de divises, a través d'una estratègia inversora anomenada carry trade i que, ara que la moneda japonesa s'ha apreciat, els obliga a obtenir iens addicionals, si cal venent accions.

A banda de la decisió del Banc del Japó, però, el context internacional ha empitjorat encara més la situació per diversos motius. El primer és l'escalada de tensions recent entre Israel i l'Iran, que ha augmentat la por a una nova guerra al Pròxim Orient. Un altre és el temor a una possible recessió als EUA –les últimes dades d'atur han sigut especialment negatives– que obligaria ara la Reserva Federal, el banc central nord-americà, a retallar els tipus d'interès ràpidament després de mesos resistint-se a fer-ho. A això cal afegir-hi el poc vigor del creixement econòmic a la Xina, la segona economia del món i un important soci comercial del Japó, des del final de la pandèmia.

La peculiaritat japonesa

Després de la Segona Guerra Mundial, l'economia japonesa va experimentar altes taxes de creixement que la van situar, ja als anys 70 i 80, com la segona economia més important del món i un gegant exportador, sobretot de productes tecnològics –electrodomèstics, ordinadors, telèfons– i automòbils, però a partir del 1990 va patir una forta recessió iniciada per l'esclat de dues bombolles, immobiliària i financera, que s'havien gestat durant les dècades de bonança.

Arran d'aquella crisi, el país ha experimentat un període d'estancament, amb taxes de creixement de l'activitat econòmica molt moderades i, sobretot, intensos períodes de deflació; és a dir, de caigudes dels preus de béns i serveis de consum. La poca energia de l'economia ha portat els economistes a parlar de les "dècades perdudes" en referència al període entre 1990 i el 2020.

Amb el final de la pandèmia i la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna, el Japó va tornar a registrar taxes d'inflació equiparables a les de la resta d'economies avançades (per damunt del 2% anual), però sense assolir els pics propers o superiors al 10% que van registrar l'estiu del 2022 la majoria d'estats de la Unió Europea i els Estats Units.

En aquest context de repunt dels preus, els inversors esperaven que el Banc del Japó augmentés els tipus, tot i que l'aprovació de l'última pujada en ple context de desacceleració dels EUA –destinació final de bona part de les exportacions nipones– i de possible encariment de l'energia per les tensions entre l'Iran i Israel ha espantat els inversors.

Caigudes a la resta del món

Les turbulències d'aquest dilluns al mercat nipó s'han estès a la resta d'Àsia i, a mesura que avançava la jornada, també als parquets europeus quan han començat a obrir, tot i que a una escala molt menor. Hong Kong i Shanghai han registrat reduccions de l'1,46% i de l'1,54%, mentre que Seül ha seguit de més a prop l'estela de Tòquio i ha perdut un 9% en la jornada de dilluns.

A Europa, Londres, París i Frankfurt han tancat la jornada amb pèrdues d'entre un 1,5% i un 2%, en la línia del 2,34% que ha perdut l'Íbex-35, l'indicador de referència de la borsa espanyola. Les 35 empreses que formen l'índex han acabat el dia en números vermells. Així mateix, als EUA, els principals índexs perdien a les 20:30 hores del vespre (hora catalana) entre un 2,4% i un 3,4%, mentre que la majoria de mercats llatinoamericans també registraven caigudes.