Bones notícies: el preu de les primeres matèries es modera després de 4 mesos de guerra

BarcelonaLes previsions econòmiques no conviden a l'entusiasme però, enmig d'aquest panorama, comença a aflorar una bona notícia: els preus de les primeres matèries s'estan refredant. Avui es compleixen quatre mesos de l'inici de la invasió russa d’Ucraïna i la majoria de productes agroalimentaris, els minerals i el petroli porten diverses setmanes de tendència a la baixa.

En les primeres setmanes del conflicte –iniciat el 24 de febrer–, els preus es van disparar per la incertesa i la possibilitat que molts productes no arribessin als mercats internacionals, ja fos per efecte directe de la guerra o per les sancions a Rússia, que li impedirien vendre a Occident o mantenir la producció a causa del tancament de l’accés a finançament, maquinària o components provinents d’Europa, el Japó i els Estats Units.

Tot i que amb excepcions, la tendència a la baixa dels preus sembla generalitzada. El blat de moro i el blat estan ara un 13% i un 14% més barats que a l’inici de la guerra, per exemple. El níquel costa un 19% menys, i l’alumini un 29%.

“Hi ha una certa obertura” als mercats de cereals, dels quals Ucraïna és un dels principals productors mundials, comenta Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF i gestor de fons a Trea AM. En aquest sentit, Brun indica que en els mercats de productes alimentaris els inversors han arribat a la conclusió que la davallada de l’oferta a causa de la guerra “no era tan gran com s’esperava”, explica. 

Aquesta tendència a la relaxació és probable que s’intensifiqui encara més en un futur pròxim després de l’acord d'aquesta setmana entre els governs ucraïnès i rus –auspiciat per Turquia i les Nacions Unides– per permetre la sortida de gra en vaixell des de tres ports ucraïnesos, la qual cosa relaxa les pors a una possible crisi alimentària a l’Àfrica i el Pròxim Orient per l’escassetat de cereals ucraïnesos.

Però, a més, Brun apunta a un altre factor: “El mercat s’adapta”. Per exemple, la temporada de sembra de cereal a l’Argentina, que té lloc entre maig i juliol, sembla que comportarà una caiguda de les hectàrees dedicades al blat i un increment de les plantacions d’ordi, ja que el primer requereix un consum més elevat de fertilitzants, que també s’han encarit, segons dades de la Borsa de Rosario.

Els efectes d'una recessió

En el cas de les primeres matèries energètiques i industrials, especialment, la rebaixa de les previsions de creixement a escala global i a les principals economies del món també han moderat les expectatives d'augments de preus. La lògica és que “si hi ha recessió, la demanda no serà tan gran”, i per tant els preus baixen, indica Brun. 

De moment, aquest dijous la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va descartar que la zona euro pateixi cap recessió, però als EUA l’economia ja es va contraure el primer trimestre d’aquest any. Això significa que, segons com siguin les dades del producte interior brut (PIB) del segon trimestre als EUA que es publicaran dijous, el país podria encadenar dos trimestres de caiguda de l’activitat. Tècnicament, entraria en recessió.

Brun també apunta que “s’estan reduint inventaris” en materials com ara el níquel, del qual Rússia controla més del 9% de la producció mundial, o l’alumini, amb una quota del 6%. És a dir, les empreses prefereixen gastar el producte que tenen emmagatzemat a l'espera de possibles caigudes de preus, cosa que ajuda a disminuir la demanda i justament fa caure els preus. De fet, el níquel és un exemple de l’escalada de preus que va tenir lloc amb l’atac rus a Ucraïna i les sancions, però amb el temps el seu preu s'ha anat moderant fins a caure per sota dels nivells de finals de febrer.

En qualsevol cas, tot i la frenada en l’escalada de preus, la incertesa persisteix, especialment en els mercats energètics, a causa de la forta dependència d’Europa del gas natural i el petroli russos. “Hi ha una certa relaxació, però molta volatilitat”, analitza Mariano Marzo, catedràtic de geologia de la UB i conseller de la petroliera Repsol, que considera que, malgrat les caigudes de preu, “la situació preinvasió serà molt difícil que torni”.

L'excepció del gas natural

L’excepció a la disminució de preus de les últimes setmanes és el gas natural. A diferència del petroli, que també s’ha anat abaratint després de tocar màxims en els mesos immediatament posteriors a la invasió, el gas és ara un 73% més car que a finals de febrer i ha patit molta més volatilitat que les altres matèries. 

Les raons per a la volatilitat del gas són diverses. D'una banda, el preu del gas varia molt segons el mercat: no és el mateix el mercat del gas natural de Rotterdam que el dels Estats Units, on hi ha una gran producció amb fracking, la tècnica d’extracció cada vegada més prohibida a Europa consistent a injectar aigua al subsol.

En segon lloc, Brun recorda que “el cost del transport pot arribar a ser el doble” que el del producte en si. Un cop extret, el gas s’ha de liquar (posant-lo a temperatures molt baixes i sotmetent-lo a una alta pressió) per poder-lo transportar en vaixell i posteriorment tornar a passar per una regasificadora. Quan es transporta per un gasoducte no cal liquar-lo, però igualment se li han d’aplicar altes pressions. Tot això encareix el gas.

Marzo apunta, a més, que ara mateix “ningú pot augmentar l’oferta” ni de petroli ni de gas mitjançant més producció, la qual cosa faria caure’n el preu. En aquest sentit, el geòleg destaca el viatge recent del president dels Estats Units, Joe Biden, a l'Aràbia Saudita, on va demanar increments de producció: “No li van fer gaire cas, però perquè no poden”, diu Marzo. El motiu: ara mateix no tenen capacitat per fer-ho.