L'Íbex-35 creix un 1,60% i lidera les pujades europees

BarcelonaL'Íbex-35 ha arribat aquest dimarts a cotes que no trepitjava des de feia tres mesos. El principal selectiu espanyol ha tancat finalment amb un increment de l'1,60% i s'ha aferrat a la franja dels 8.000 punts, fins als 8.168,80. I amb l'increment de 128 punts d'avui, ja són sis les sessions consecutives de guanys a l'indicador de referència espanyol.

Així doncs, els valors que més han pujat a l'Íbex-35 han estat Sacyr, un 7,66%; Gamesa, un 5,73%, i ACS, un 5,01%. D'altra banda, els valors que més han perdut han estat IAG, un 0,41%; Grifols, un 0,25%, i Red Eléctrica, un tímid 0,01%.

L'augment s'ha forjat gràcies a diversos factors. Per una banda, l'avenç de Wall Street i la pujada dels grans valors per

A més, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha admès aquest dimarts que els contribuents espanyols pagaran part del rescat europeu de 37.000 milions per al sistema financer.

Tant el selectiu espanyol com la prima de risc –el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys i termòmetre de la confiança dels mercats en l'economia de l'Estat– han esquivat l'efecte negatiu de la publicació de la xifra de morositat als bancs i caixes, que registra un nou rècord històric en arribar a l'11,42%, sis dècimes més que al setembre passat, segons ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya.

La prima de risc ha caigut 17 punts, fins als 389. Pel que fa al rendiment del bo espanyol a deu anys, ha caigut fins al 5,30%, mentre que el 'bund' alemany s'ha pagat a un interès de l'1,40%.

Jornada homogènia de guanys als principals parquets europeus, que han estat liderats per l'Íbex-35. L'índex Euro Stoxx ha crescut un 0,59%; París, un 0,29%; Londres, un 0,40%; Milà, un 0,94%, i Frankfurt, un 0,64%.

El 'precipici fiscal' americà: el compte enrere

El 'fiscal cliff' (o 'precipici fiscal'), s'acosta a la data límit del 31 de desembre. Si els dos màxims partits nord-americans no es posen d'acord, caducarà la llei temporal impulsada pel govern de George Bush fill. L'expiració d'aquesta llei provocaria unes retallades automàtiques de la despesa pública i de les inversions de prop de 700.000 milions de dòlars, i un increment dels impostos que poden abocar els Estats Units a una altra recessió. I de retruc, arrossegaria la resta d'economies. Per això, qualsevol acostament de posicions entre demòcrates i republicans es tradueix als mercats en bons resultats.