Treballar a temperatures extremes: "Hem de ser conscients que la calor mata"

BarcelonaAquesta setmana en alguns llocs del país s'han tornat a superar els 40 graus. Les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses per l'emergència climàtica, són un factor de risc afegit per a molts treballadors que hi estan exposats, sigui a l'aire lliure o en espais tancats. Al maig, el govern espanyol va aprovar un reial decret llei amb el qual es modificava la normativa sobre les condicions mínimes de seguretat i salut a la feina quan s'arriba a aquests episodis de calor extrema. Inclou limitar algunes tasques que es fan a l'exterior i que ara queden prohibides si l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha activat l'alerta taronja o vermella per altes temperatures.

Aquests canvis van destinats a treballadors de sectors com la construcció, el personal de les terrasses de bars i restaurants, els temporers, els jardiners, cossos de seguretat i empleats de la neteja viària, i obliguen les empreses o institucions a assegurar-se que als seus plans d'avaluació de riscos laborals hi ha mesures de prevenció concretes per la calor extrema. "La nova normativa és un avenç important", diu Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya. Però la realitat és que aquestes actuacions no sempre arriben quan toca.

"Sovint s'apliquen aquestes mesures quan les temperatures ja són molt altes i s'hauria de començar abans d'arribar-hi. Tenim consultes de treballadors a qui l'empresa els assegura que no cal fer res fins que no se superen els 33 graus i això no és cert, sempre has de prevenir", afegeix. Segons fonts del ministeri de Treball, des del principi d'any la Inspecció de Treball ha fet més de 5.700 actuacions per temperatures extremes.

L'estiu passat a la Rosa se li va desmaiar un treballador a l'obra on feia feina, per un cop de calor: "Va ser horrorós. Cal tenir en compte que el personal que tenim a càrrec no és gent jove, de mitjana tenen més de 40 anys". Així i tot, considera que la construcció és un dels sectors on la prevenció contra les altes temperatures es pren més seriosament. La setmana passada els sindicats majoritaris CCOO i UGT van signar a Madrid un protocol específic amb el qual, per exemple, s'estableixen quines són les tasques "pesades o molt pesades" que cal evitar durant una alerta.

"A les constructores grans, el que es fa és donar aigua a la plantilla, senyalitzar els llocs d'ombra per als descansos i organitzar la feina de manera que les activitats més intenses es concentrin a primera hora del matí i al migdia siguin més lleugeres. Però no sempre és així. Hem de ser molt conscients que la calor mata i que els protocols s’han de complir, si no no es pot treballar", apunta la Rosa. Alhora, lamenta que les restriccions d'alguns municipis no els permetin avançar l'horari per evitar l'exposició a les hores de més sol.

La nova normativa estableix que l'avaluació de riscos ha de tenir en compte tant el tipus de tasques com les característiques de cada treballador. "Hi ha condicions fisiològiques tan senzilles com l'edat o el pes que són importants", explica Sergio Morán, responsable de salut laboral de CCOO Hàbitat, la federació que engloba sectors afectats com la construcció i la neteja. El que demanen els sindicats és, sobretot, més concreció: "Si esperem les onades de calor per planificar ens passaran per sobre. Volem veure que les empreses tenen definit sobre el paper què faran en cada situació". A més, recorda que una part important d'aquests protocols és assegurar-se que els treballadors reconeixen els símptomes d'un cop de calor i que, més enllà de recomanar beure aigua amb més freqüència, les empreses organitzen els torns i els descansos tenint en compte el factor calor.

El personal de jardineria està més que acostumat a les seqüeles físiques que molt sovint els deixa un dia de feina sota el sol. "A molts ens ha passat que arribes a casa amb mal de cap i símptomes com nàusees i vòmits. És per les hores d'acumulació de calor", explica una font de la secció sindical de la CGT a Parcs i Jardins de Barcelona. En el seu cas, assegura que l'empresa els proporciona una ampolla d'aigua que es pot reomplir per combatre les altes temperatures, però només poden aconseguir que es mantingui fresca durant les primeres hores del dia. Durant la resta de la jornada depenen de tenir la sort de ser a prop d'una caseta de servei amb nevera o de comprar-ne més de la seva pròpia butxaca en un bar o un supermercat. L'altre front obert amb la direcció són els horaris: "Demanàvem una reducció de jornada com la que ja té a l'estiu una part del personal tècnic i d'administració, però no hem arribat encara a cap acord, tot i que se sabia que aquest estiu serà insuportable".

Interiors sense aire condicionat

Les feines a l'aire lliure no són les úniques que generen estrès tèrmic. Morán, de CCOO, celebra que s'hagi reforçat la prevenció als exteriors, però recorda que als espais tancats també hi persisteixen problemes. Un dels casos més evidents, explica, és el dels serveis de neteja de determinades instal·lacions públiques o privades que entren a treballar quan la resta d'empleats encara no han arribat o ja no hi són. De vegades, això implica que l'aire condicionat no s'ha posat en marxa o ha deixat d'estar en funcionament i el personal de la neteja en pateix les conseqüències.

"Aquesta setmana ha estat horrorosa, ens hem dedicat a sobreviure", assegura la treballadora d'una empresa de neteja de centres educatius que demana que no es publiqui el seu nom. Amb l'argument que no es pot assumir la despesa energètica extra, no els deixen encendre els aparells de climatització mentre fan feina. "A l'altre extrem, a l'hivern ens apaguen la calefacció", riu. La calor i la humitat fan que sovint s'hagi sentit marejada: "Arribo a perdre la gana de beure tanta aigua. Ara m'emporto begudes isotòniques per evitar arribar a la sensació d'estar a punt de caure". L'equip directiu de l'escola els deixa fer servir la seva nevera per disposar d'aigua fresca, però la companyia per a la qual treballa no ha adoptat cap mesura especial. Com altres treballadors consultats, també demana que se'ls adaptin els horaris de feina per minimitzar riscos: "Em sembla vergonyós i denigrant".