Laboral

Treball obre la porta a un increment del salari mínim del voltant d'un 4% el 2024

La primera reunió tripartita entre govern, sindicats i patronals acaba sense acord

La líder de Sumar, Yolanda Díaz, intervenint davant el grup parlamentari de Sumar
2 min

MADRIDUn símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Díaz i el seu equip aposten per un increment del voltant d'un 4% aquest 2024 per tal que les persones que cobren aquest sou mínim no perdin poder adquisitiu. Així ho apunten fonts del ministeri de Treball, que posen d'exemple l'AENC pactat entre sindicats i patronals. Aquest acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva recull una pujada salarial del 3%, amb la possibilitat d'arribar al 4%, el 2024. A més, també plantegen tenir en compte que la inflació mitjana dels últims dotze mesos se situa en un 3,8%, que és el que han crescut les pensions per no perdre poder adquisitiu. Això es traduiria en un salari mínim d'uns 1.120 euros al mes l'any 2024.

CCOO i UGT no han plantejat cap xifra concreta, però sí que han defensat un increment que garanteixi el poder adquisitiu. "Veiem possible arribar a un acord", ha expressat el vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján. La secretària confederal d'Acció Sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha demanat que l'Estatut dels Treballadors garanteixi que l'SMI sigui el 60% del salari mitjà perquè sigui sempre d'obligat compliment. A més, demanen tenir en compte l'evolució dels preus dels aliments. A l'octubre, el preu dels aliments i les begudes no alcohòliques va créixer un 9,5% en comparació amb l'any anterior, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Amb tot, la proposta de la CEOE d'incrementar el salari mínim incorpora la condició ineludible de revisar els contractes públics. La patronal vol que es modifiqui la normativa de revisió de preus dels processos de contractació del sector públic, "per repercutir l'increment del salari mínim als contractes en execució".

Dels 735 euros del 2018 als 1.080 actuals

Des de l'any 2018, el salari mínim interprofessional a Espanya ha crescut un 47%. Quan governava el PSOE tot sol, el 2018, va acordar amb Unides Podem un augment històric de l'SMI per al 2019 de fins a 900 euros mensuals bruts en 14 pagues. Es tractava d'un increment d'un 22,3% en comparació amb el salari mínim aleshores vigent (735,9 euros mensuals). Des d'aleshores no ha deixat de créixer. Avui dia se situa als 1.080 euros bruts al mes.

L'acord de govern entre PSOE i Sumar incorpora, precisament, una nova pujada del salari mínim interprofessional i recollir per llei que aquest sigui sempre el 60% del sou mitjà a Espanya. La disputa aquí és com es calcula la mitjana més recent. Els sindicats, per exemple, sempre han denunciat que no hi ha un càlcul oficial i demanen que es defineixi. També el mateix comitè d'experts del salari mínim assenyalava la falta d'estadístiques salarials com una "dificultat" per concloure una aproximació al salari mitjà espanyol.

stats