Una tercera part de les depressions es deuen a la precarietat laboral

BarcelonaEl 33,3% dels casos de depressió entre la població activa (és a dir, la suma de les persones ocupades i les aturades) a Espanya es poden atribuir a la precarietat laboral. Aquesta és la conclusió principal d'un article elaborat pels investigadors del departament de ciències polítiques i socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Joan Benach i Francesc Xavier Belvis; de l’investigador del JHU-UPF Public Policy Center i la UPF Barcelona School of Management, Ferran Muntané; i del catedràtic de la Universitat de Toronto, Canadà, Carles Muntaner, publicat a la revista Public Health.

L'estudi analitza quin és l'impacte i el pes de la precarietat laboral en la depressió a Espanya, i s’emmarca en l’informe PRESME, impulsat pel Ministeri de Treball i Economia Social i elaborat per una comissió d’experts coordinada pel professor Benach. A partir de dades extretes de la part espanyola de l’Enquesta Europea de Salut 2020, els autors conclouen que hi ha un major risc de depressió entre les persones en situació de precarietat laboral i entre les que estan a l'atur.

La metodologia que fan servir es basa en separar els participants de l'enquesta en tres categories: fixos, aturats i precaris. En aquest últim grup hi inclouen les persones que tenen un contracte temporal a jornada parcial o completa, les que treballen en l'economia submergida i les que es dediquen a cuidar familiars de manera no remunerada.

Així doncs, els investigadors calculen que aproximadament el 15% dels casos de depressió que es diagnostiquen entre la població ocupada i el 20,4% dels que afecten persones aturades es poden atribuir a la precarietat laboral. “Les nostres troballes posen de manifest el gran impacte de l'ocupació precària sobre la salut mental en la salut pública, proporcionen proves per estimar la càrrega econòmica vinculada a la salut mental relacionada amb l'ocupació i subratllen la necessitat de canvis i intervencions polítiques en l'àmbit dels mercats laborals i dels llocs de treball per mitigar-ne els efectes perjudicials”, conclouen els autors.

Col·lectius vulnerables

En aquest sentit, els autors destaquen que aquesta incidència de la precarietat laboral en la salut mental s'agreuja encara més en els col·lectius més vulnerables com les dones, les persones migrants o els joves. Un estudi anterior publicat el 2011 ja havia observat que aquests efectes psicològics negatius eren 2,5 vegades més grans entre els treballadors que es trobaven en una situació precària.

Els resultats d'aquest informe se sumen al clam de diverses organitzacions i experts sobre la relació entre l'esfera del treball i la salut mental, una qüestió que s'ha reivindicat cada vegada més en els últims anys. Per exemple, en els esforços per reconèixer com a accidents laborals casos en què el treballador ha patit trastorns psicològics derivats de la seva feina.