Taula per a dos per sopar a la presó

ParísNomés es pot dinar a Les Beaux Mets si no es tenen antecedents penals i s'és major d'edat. Tampoc es pot entrar al restaurant amb mòbils, ordinadors, càmeres, claus, medicaments o diners en efectiu. Tot s'ha de deixar a les taquilles de l'entrada. Per descomptat, tampoc es poden portar armes o objectes que puguin fer mal. Les Beaux Mets no és un restaurant com qualsevol altre: és a dins d'una presó, la de Baumettes, a Marsella. És el primer restaurant penitenciari que obre a França per acollir comensals de l'exterior i forma part d'un projecte de reinserció laboral. A Les Beaux Mets tant els cambrers com els cuiners i els bàrmans són presos que s'estan formant i preparant per a la vida fora de la presó.

Si un s'oblida que està en una presó, que ha hagut de reservar amb almenys quatre dies d'antelació perquè les autoritats penitenciàries puguin comprovar que el client no ha comès mai cap delicte, arribar mitja hora abans per poder passar el control de seguretat i mostrar el DNI, deixar els objectes prohibits a la taquilla, passar per totes les portes de seguretat i travessar el pati, es podria dir que Les Beaux Mets té l'aspecte d'un restaurant normal. Hi ha una decoració moderna, un ambient distès i uns plats de disseny d'inspiració mediterrània, amb productes locals, frescos i de temporada, com un monocrom vegetal a base de carabassa cremosa, moniato rostit, albercocs fregits i vinagreta a la fruita de la passió, o un crumble de xai. De postres, pomes voltejades o pain perdu, la versió francesa de les torrades de Santa Teresa. Entrant, plat i postres costa 35 euros, o 28 euros si es prefereixen només dos plats.

Menjar al costat de guàrdies de seguretat

Però alguns detalls delaten que no és un restaurant més. La diferència més visible és que hi ha guàrdies de seguretat uniformats que no treuen l'ull de sobre dels cambrers i que no se serveix alcohol, ni tan sols vi. Es poden degustar, això sí, els mocktails (còctels sense alcohol) i acompanyar l'àpat amb un suc de taronja o un te amb gel. A l'hora de pagar, només accepten targeta. Les vistes que s'endevinen rere les cortines blanques, a l'interior del pati de la presó, no són segurament les més boniques.

El restaurant, que ha obert les portes aquesta setmana, està situat al mòdul on hi ha els presos amb penes curtes o a qui ja els queden pocs mesos per sortir. És un mòdul que està orientat a la reinserció social i laboral dels interns. Antigament era el que acollia les dones, però després d'anys en desús ara ha estat reformat per acollir Les Beaux Mets. Per la seva sala i la cuina hi passaran durant el primer any 40 presos a qui els queda poc temps per aconseguir la llibertat i estaran acompanyats i formats per especialistes de la restauració i de la reinserció laboral. Alguns aprendran l'ofici de cambrers i altres el de cuiner, de la mà de Sandrine Sollier, una reputada xef que ha treballat al restaurant Petite Nice de Marsella, amb tres estrelles Michelin.

Reinserció laboral

El projecte ha estat impulsat per Festin, una associació francesa dedicada a la reinserció laboral de col·lectius amb dificultats, com els demandants d'asil o les dones d'entorns desafavorits. La idea del primer restaurant penitenciari obert al públic a França és "crear una oportunitat a cadascun dels participants i que puguin trobar un lloc a la societat, que se sentin acceptats i respectats per qui són i què fan", destaquen els responsables de Festin. La iniciativa segueix el model de dos restaurants penitenciaris europeus similars, el britànic The Clink, situat a Londres, i l'italià In Galera, a Milà.

Menys d'un terç dels presos francesos troben feina quan recuperen la llibertat, sobretot perquè majoritàriament tenen un nivell baix de qualificació, i gairebé sis de cada deu tornen a cometre delictes en els cinc anys posteriors a la seva sortida de la presó. En canvi, el sector de la restauració a França té ara mateix 200.000 vacants que no es cobreixen per falta de personal. Segons els seus impulsors, el projecte de Les Beaux Mets vol contribuir, d'una banda, a fer que els interns trobin feina quan surtin en una indústria d'alta demanda, però també que el gran públic descobreixi l'interior d'un centre penitenciari i canviï la mirada, sovint plena de prejudicis, que té de les presons.