El Suprem rebutja la nul·litat "automàtica" dels acomiadaments durant la pandèmia

MADRIDEl Tribunal Suprem rebutja la nul·litat "automàtica" dels acomiadaments durant la pandèmia. En concret, aquest dijous la sala quarta del Suprem ha dictat una sentència en què argumenta que la norma aprovada pel govern espanyol al començament de la pandèmia, en què es prohibien els acomiadaments per raons objectives vinculades al covid-19, no implica una nul·litat automàtica de l'extinció del contracte i, per tant, una posterior readmissió del treballador que ha sigut acomiadat.

Els jutges expliquen que un acomiadament posat en marxa al marge del que dicta la norma aprovada el 2020 "no ha de qualificar-se com a nul, excepte que existeixi alguna dada específica que així ho justifiqui", com ara una vulneració d'un dret fonamental o l'elusió de les normes procedimentals sobre l'acomiadament col·lectiu.

El març del 2020, quan es van decretar l'estat d'alarma i el confinament més sever, el ministeri de Treball va anunciar la "prohibició dels acomiadaments per causes objectives motivades pel coronavirus". En concret, el text recull: "La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció sota les quals s'emparen les mesures de suspensió del contracte i reducció de jornada previstes als articles 22 i 23 del reial decret llei 8/2020 no es podran entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament".

On apareix el dubte? El problema neix quan diferents tribunals autonòmics dubten al voltant de la interpretació de la nul·litat. Alguns plantejaven que la "prohibició" aixecava dubtes i que hi podia haver la possibilitat que un acomiadament no fos nul sinó simplement improcedent, és a dir, l'empresa ha d'indemnitzar l'empleat però no readmetre'l obligatòriament.

L'origen neix al País Basc, on el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va declarar la nul·litat dels acomiadaments a l'entendre que, en aquell context de pandèmia, estaven prohibits i, per tant, eren un frau. Contra aquella decisió, però, es va presentar un recurs que ara el Suprem estima. L'alt tribunal descarta que els acomiadaments sense causa vàlida durant la pandèmia puguin considerar-se automàticament nuls. És a dir, que s'ha d'estudiar cas per cas i causa per causa.