El Suprem avala que una empresa obligui els empleats a fitxar quan surten a fumar o fer el cafè

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs de cassació presentat per CCOO contra les benzineres Galp i ha avalat així que les empreses obliguin els seus treballadors a fitxar quan surten a fumar o a prendre un cafè durant la seva jornada laboral. El sindicat ja va presentar el 2019 a l'Audiència Nacional una demanda contra la companyia petroliera, en què demanava que es declarés nul el còmput de fitxatges d'incidència per les absències dels empleats per sortir a fumar, prendre cafè o esmorzar, que fins aleshores s'integraven a la jornada laboral. Abans que s'hagués de fitxar, aquest temps no es descomptava de les seves hores de feina.

En aquesta primera demanda, CCOO també exigia la nul·litat del fet que les hores extraordinàries depenguessin d'autorització prèvia per part del responsable directe i el nou còmput de jornada establert per Galp, amb la comptabilització dels viatges de treball com a jornada normal. L'Audiència Nacional va rebutjar llavors aquesta demanda i ara ho torna a fer el Suprem amb aquest recurs de cassació. El Suprem ha confirmat la sentència del 2019 de l'Audiència Nacional.

Aquesta sentència estava relacionada amb el registre de jornada que és obligatori des del 2019 per evitar les hores extra no pagades. "La pausa per fumar o el cafè no es reflecteix en el relat fàctic que fos temps efectiu de treball, per la qual cosa no es pot considerar que el sistema de registre, en aquest últim extrem, hagi vulnerat el precepte que s'invoca", defensa el Suprem en aquesta sentència recollida per Eldiario.es. Fonts de l'organisme judicial, però, recorden que aquesta fa referència al cas concret de Galp, ja que considera que no s'han modificat les condicions de treball establertes anteriorment, però no es podria extrapolar a totes les empreses i dependrà d'allò que cadascuna hagi estipulat per escrit.

Interrupcions de la jornada laboral

A l'anterior decisió de l'Audiència Nacional, els magistrats ja defensaven que encara que a l'empresa hi havia un control d'accés a través de torniquets, aquests només es feien servir per motius de seguretat, no de control de jornada. "S'anava tolerant, per una política de confiança empresarial en virtut de la qual cada treballador és responsable de desenvolupar la jornada compromesa, que els treballadors sortissin de les instal·lacions per fumar o per prendre cafè", sense que això impliqués que les interrupcions es consideressin treball efectiu. "Entre altres coses, perquè no existia un control efectiu i un seguiment de la jornada desenvolupada per cada treballador", va argumentar l'Audiència Nacional.