Què són les 'trebacances'? La cara i la creu del nou mot que ha aterrat al món empresarial

BarcelonaAquesta setmana la Míriam i el Javi han canviat el seu pis de Barcelona per la segona residència familiar a la costa tarragonina. Per a les seves feines, ella és consultora de recursos humans i ell programador informàtic, s'han acostumat al teletreball amb la pandèmia i a convertir una habitació de casa seva en oficina uns quants dies a la setmana. Aquest estiu, però, han fet un pas més i han demanat a les seves empreses que els permetin treballar durant l'agost des del lloc de vacances. "Amb la jornada intensiva fins al migdia és més fàcil. Ens hem muntat un espai a la taula del menjador amb el portàtil i el mòbil de la feina i anem tirant com podem", diu la Míriam.

La Laia va triar la mateixa fórmula l'estiu passat perquè havia de cuidar dels seus avis mentre eren a la casa d'estiueig a Altafulla. "Em tancava a treballar en una habitació fins a les tres del migdia, però havia d'aïllar-me molt perquè la resta no estaven fent feina i m'era molt fàcil distreure'm. Quan ets l'únic que treballa es pot fer molt pesat", admet aquesta arquitecta. La part positiva és que li va permetre conciliar i cuidar els seus, però no va quedar del tot satisfeta amb aquesta frontera borrosa entre el lloc de treball i el de descans. Aquest estiu no repetirà i només anirà a la segona residència quan no hi hagi feina pel mig.

L'anglicisme workcation (trebacances en català) denomina una altra de les opcions que la pandèmia ha afegit al repertori de modalitats de teletreball. Ja no es tracta que les empreses permetin als seus empleats treballar des de casa, sinó que ho poden fer des de qualsevol lloc on passin les vacances. "En el teletreball comencem a tenir ordenat què és temps de feina i de descans, però quan s'hi barreja el context estiuenc s'ha de vigilar molt més. Cal que estigui ben parametritzat perquè el treballador no es pensi que està fent vacances", remarca Montserrat Cerqueda, degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida.

En aquest sentit, l'experta en relacions laborals també recorda que el teletreball d'estiu no és com el de la resta de l'any: en el cas de les famílies amb fills s'hi tornen a afegir –com va passar durant el confinament dur pel covid– els equilibris de la conciliació, ja que les criatures no van a escola mentre els progenitors encara han d'assumir les tasques laborals. A més, els grisos d'una figura com les trebacances s'entenen a altres àmbits. com els accidents laborals: "Per això és important delimitar quins són els horaris i des d'on es treballa, perquè no hi hagi abusos ni de l'empresa ni del treballador", diu Cerqueda.

Contra la depressió postvacacional

Quin és l'impacte psicològic d'aquesta rutina laboral amb escenari de platja al fons? "No és un invent de la pandèmia, però és evident que ara moltes més persones poden treballar des de qualsevol lloc del món. L'oficina i la casa són els espais per antonomàsia que diferencien on acaba la feina i on comença la resta de la nostra experiència vital, i cada vegada estan més en auge modalitats que difuminen aquesta diferència", afirma Enrique Baleriola, psicòleg del treball i professor dels estudis de psicologia i educació de la UOC. En la seva opinió, aquesta opció té avantatges i pot ser útil, per exemple, per aconseguir que la tornada a la feina sigui menys dramàtica, i esquivar la temuda depressió postvacacional. "Pots aterrar amb un ritme més tranquil, mentre encara gaudeixes de la jornada intensiva i fer que la transició sigui més suau i conciliadora. Això també pot passar a la inversa, per anar connectant a poc a poc amb el descans i el relaxament; no som robots, és difícil passar de 0 a 100 quan fins fa res estaves fent una rutina de vuit hores treballant", argumenta.

Tot i així, Baleriola adverteix que aquest sistema també es pot pervertir i generar situacions en què el treballador ja està realment de vacances, però segueix atent a les comunicacions de l'empresa i no aconsegueix desconnectar mai del tot. "Podria aparèixer una tendència que no només és il·legal sinó que genera més desmotivació i abús de poder per part dels superiors. Aleshores s'aconsegueix justament el contrari dels elements positius que podrien aportar les trebacances", raona. Per això, insisteix en la importància d'establir límits quan comencen les vacances oficials i recomana consells simples però efectius, com desinstal·lar les aplicacions que ens puguin recordar massa la feina o programar un missatge automàtic per avisar que serem fora de l'oficina.