Sobrequalificació, el mal enquistat dels treballadors joves

BarcelonaUn de cada cinc joves catalans que treballen i que tenen estudis postobligatoris (el 22,7%) està objectivament sobrequalificat per al seu lloc de treball. Ho assenyala el Consell de Treball, Econòmic i Social (CTESC) en un informe presentat aquest dimecres en què analitza el fenomen de la subocupació laboral a Catalunya. L'estudi també observa que la percepció dels afectats és que el problema és encara més greu: el 30,2% se sent sobrequalificat.

Malgrat aquestes dades, l'organisme informa que aquesta distància entre el nivell d'estudis de la població de menys de 34 anys i les feines que tenen s'ha reduït significativament en una dècada, perquè fa deu anys la sobrequalificació objectiva era del 30,7%. "Per ser joves, no cal viure en condicions precàries", ha reivindicat el president del CTESC, Toni Mora, que ha alertat que aquestes situacions s'agreugen amb les dificultats d'accés a l'habitatge per a la joventut. "Hem de poder accedir tots i totes a una feina de qualitat", ha afegit.

L'estudi també mostra que aquesta sobrequalificació objectiva afecta més els joves nascuts a l'estranger, en un 33,8% dels casos, mentre que és el 18,3% en els nascuts a Catalunya o Espanya. "No és normal que una persona amb un grau de medicina arribi aquí per treballar cuidant persones grans" en l'economia submergida, ha lamentat Saida Ehliluch, sindicalista de CCOO i ponent de l'informe. Aquest desequilibri també es produeix entre territoris catalans, perquè hi ha un 19,3% de joves massa formats per les seves feines a Barcelona ciutat i un 25,5% als municipis del país de menys de 10.000 habitants. La probabilitat d’estar subocupat és més alta en feines com ara el comerç, l'hostaleria i els serveis personals i recreatius.

L'organisme avisa que les opcions de quedar atrapat en un lloc de treball de baixa qualitat "es reforcen amb el pas del temps i l’edat". En aquest sentit, apunta a algunes recerques que consideren que, si no es corregeix aquesta situació de subocupació a l’inici de la vida laboral, es produeix un desavantatge inicial o "efecte cicatriu". "Estar exposats a situacions de vulnerabilitat té conseqüències al llarg de la vida", ha remarcat la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat, Teresa Llorens, durant la presentació de l'informe.

Jornades laborals insuficients

El CTESC parla d'un altre factor important en aquest context de precarietat laboral juvenil: les jornades insuficients. Estima, doncs, que el 7,1% dels treballadors joves catalans treballen menys hores de les que voldrien, un percentatge que ha augmentat respecte al 5,3% del 2012. Així i tot, l'ens destaca que aquestes jornades massa curtes disminueixen gairebé a la meitat a mesura que avança l'edat, passant de l’11,3% entre els 20 i 24 anys al 5,6% entre els 30 i els 34. Aquest efecte també s'agreuja en cas de tenir nacionalitat estrangera, perquè se situa en el 9,8% respecte al 6,1% dels nascuts a l'Estat.

Llorens ha reconegut que els ingressos del col·lectiu de persones joves han patit un estancament i que els seus sous són pràcticament els mateixos que el 2008. Per fer front al problema de la subocupació, el CTESC proposa al seu informe establir incentius i recursos addicionals per a l'oferta formativa en sectors on s'observa menys aquest fenomen, com ara les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, així com a la indústria. També planteja mesures com les beques i la reducció de taxes, sobretot orientades a les dones i els col·lectius més vulnerables com les persones migrants.